«Del diputat no independentista Nuet i del gendre del rei emèrit i cunyat del monarca vigent, el sistema judicial de l’estat en sap i al·lega els atenuants ‘de sobres coneguts’»
«D’arrels catalanes que li agradava de recordar, la filla del gran cineasta Jean Vigo va ser una valedora constant del cine jove d’arreu»
«Em desconcerta sobretot la passivitat de tants espanyols conscients que el procés català és la pedra de toc contemporània d’Espanya. Per què no reclamen diàleg i acord per a fer el referèndum? Per què ho deixen a mans dels partits que voten o no voten?»
«La nova era té l'emperador Trump i el tsar Putin de mascles alfa, acompanyats de més governs igual. I potser contrapoders reals en les revoltes ciutadanes»
«Segur que estaven tots igual d'impressionats per l'efecte TV, i en directe, durant tanta estona, no sols el president. Però, ves, li ho dic directament, a vostè li tocava més trobar el punt comunicatiu just»
Qui perd una guerra no té dret a contar-la. És la marca de foc de la supervivència als camps franquistes, de totes les guerres perdudes
«No se’n pot prescindir, de cap de les maneres, de la literatura en la formació, n’és un pilar»
«Fa cent anys i fins no fa gaire, els escacs eren un joc estès, ben popular entre tota mena de gent, de diverses classes socials, d’oficis i beneficis diferents, artistes o no»
«‘O et rebel·les o et resignes’ va ser la seva guia: ‘Si et resignes, és possible que deixis de patir... però a mi això de la resignació em fa molta angoixa’, concloïa amb el seu somriure encisador»
«Fer-la petar sobre algunes paraules i expressions usades per confondre’ns, que no són precisament ni metàfores ni invents gràfics de la imaginació popular i la seva experiència contrastada, sinó violències lingüístiques del poder per a eludir de parlar clar»
«Un pintor de rang internacional i una pedagoga que es va inventar les guarderies durant la guerra, i a l’exili les va estendre a l’Havana i a Nova York»
«L'historiador Carlo Ginzburg fa rumiar sobre els detalls de la informació que tenim, del que creiem que sabem i no sabem que ignorem, de tantes opinions i criteris expressats sense arguments ni fets»
«Les paraules tenen, arrosseguen i expliquen una història i tenen història, que finalment potser és el que compta més. En el cas de ‘ideologia’ tenim davant una paraula-maleta»
«Van decidir resistir, com fos: com els sonats i les criatures que diuen les veritats. I un campament de vida va créixer al voltant de la fàbrica»
«No hi ha estadístiques oficials, però, segons estudis d’experts ambientals, ja són més els morts de fred que no pas els morts a la carretera»
«La hipocresia política de la setmana, monumental: la supèrbia de les elits. Arrogància de no preveure que guanyaria Trump, supèrbia de fer veure que és una sorpresa. No ho han volgut saber»
«Recordar-la exigeix llegir-la, ara. Els seus llibres han estat considerats massa sovint amb una condescendència paternalista que amb prou feines si amaga la negligència crítica»
«Pot guanyar Trump? Seria un tancament ben galdós de l’era Obama, el primer president negre. Un llegat mortificador»
«A Calais, noies i nois entre tretze i quinze anys que van vestits igual que qualsevol dels que et trobes pel carrer aquí. Pareixen igual que els nostres joves. Són negres, molt negres i, així i tot, l'únic que hi veig són les vambes, els anoracs, els 'leggins' i vaquers ajustats, els mòbils.»
«Aquesta exposició s’ha de fer bé. Si això que ha passat i passa al Born n’és un pròleg, bé està i bé haurà estat. El tema s’ho val i exigeix unes quantes exposicions»
«Amb contradiccions, foscors, canvis de rumb, altivesa i aspror, girant-se cap a la fe religiosa i predicant a voltes desaforadament, no adornant en canvi cap sentiment individual, insubornablement caòtic, secret i, si convé, cínicament honest. A la seva.»
«En educació, després de les retallades d'aquests anys, estem al nivell de Guatemala, Laos i el Perú»
«El Museu Nacional té una bella responsabilitat: la recuperació i mostra de llegats que viuen enterrats com l’or, entre els quals les obres i trajectòries de les artistes figuren entre les primeres a rescatar»
«Contrasta la publicitat que reben les intencions de l’alcaldessa Hidalgo amb la nul·la atenció que els mitjans dediquen a les persones per a qui la batllia diu treballar. Són els invisibles»
«La llengua catalana de les comarques de la Franja necessita una urgent intervenció pública. De ser el lloc del domini lingüístic on més s’enraona l’idioma va passant a ser un dels que any rere any ho deixa de fer amb la mateixa intensitat»
