El criminal desafiador
Hi ha moments en la vida política que, simplement, és impossible d'aguantar impertèrrit les provocacions
«Tocar carn d’escriptor substitueix llegir, parlar dalt d’una tarima substitueix escriure. Ah, sort que m’he criat amb cineastes amateurs com Padrós»
Amb motiu de l'estrena del film 'Incerta glòria', recuperem aquesta entrevista que Mercè Ibarz va fer a Joan Sales l'any 1980 i publicada a L'Avenç l'any 1984
«Es pot entelar, es pot distorsionar, es poden moltes coses, sí, però l’argumentació roman i resisteix: el que és personal és també polític, no hi ha frontera»
«Doncs així anem. Ara va i resulta que tant del que CDC ha fet ha estat per les colles sardanistes, els esbarts, les corals, etc. etc., per la cultura catalana, que és això i prou»
Mor a vuitanta-tres anys l'ànima de les Ediciones Era, ferma continuadora de l'editor i polític exiliat Tomàs Espresate i puntal de la literatura i del pensament
«Del diputat no independentista Nuet i del gendre del rei emèrit i cunyat del monarca vigent, el sistema judicial de l’estat en sap i al·lega els atenuants ‘de sobres coneguts’»
«D’arrels catalanes que li agradava de recordar, la filla del gran cineasta Jean Vigo va ser una valedora constant del cine jove d’arreu»
«Em desconcerta sobretot la passivitat de tants espanyols conscients que el procés català és la pedra de toc contemporània d’Espanya. Per què no reclamen diàleg i acord per a fer el referèndum? Per què ho deixen a mans dels partits que voten o no voten?»
«La nova era té l'emperador Trump i el tsar Putin de mascles alfa, acompanyats de més governs igual. I potser contrapoders reals en les revoltes ciutadanes»
«Segur que estaven tots igual d'impressionats per l'efecte TV, i en directe, durant tanta estona, no sols el president. Però, ves, li ho dic directament, a vostè li tocava més trobar el punt comunicatiu just»
Qui perd una guerra no té dret a contar-la. És la marca de foc de la supervivència als camps franquistes, de totes les guerres perdudes
«No se’n pot prescindir, de cap de les maneres, de la literatura en la formació, n’és un pilar»
«Fa cent anys i fins no fa gaire, els escacs eren un joc estès, ben popular entre tota mena de gent, de diverses classes socials, d’oficis i beneficis diferents, artistes o no»
«‘O et rebel·les o et resignes’ va ser la seva guia: ‘Si et resignes, és possible que deixis de patir... però a mi això de la resignació em fa molta angoixa’, concloïa amb el seu somriure encisador»
«Fer-la petar sobre algunes paraules i expressions usades per confondre’ns, que no són precisament ni metàfores ni invents gràfics de la imaginació popular i la seva experiència contrastada, sinó violències lingüístiques del poder per a eludir de parlar clar»
«Un pintor de rang internacional i una pedagoga que es va inventar les guarderies durant la guerra, i a l’exili les va estendre a l’Havana i a Nova York»
«L'historiador Carlo Ginzburg fa rumiar sobre els detalls de la informació que tenim, del que creiem que sabem i no sabem que ignorem, de tantes opinions i criteris expressats sense arguments ni fets»
«Les paraules tenen, arrosseguen i expliquen una història i tenen història, que finalment potser és el que compta més. En el cas de ‘ideologia’ tenim davant una paraula-maleta»
«Van decidir resistir, com fos: com els sonats i les criatures que diuen les veritats. I un campament de vida va créixer al voltant de la fàbrica»
«No hi ha estadístiques oficials, però, segons estudis d’experts ambientals, ja són més els morts de fred que no pas els morts a la carretera»
«La hipocresia política de la setmana, monumental: la supèrbia de les elits. Arrogància de no preveure que guanyaria Trump, supèrbia de fer veure que és una sorpresa. No ho han volgut saber»
«Recordar-la exigeix llegir-la, ara. Els seus llibres han estat considerats massa sovint amb una condescendència paternalista que amb prou feines si amaga la negligència crítica»
«Pot guanyar Trump? Seria un tancament ben galdós de l’era Obama, el primer president negre. Un llegat mortificador»
«A Calais, noies i nois entre tretze i quinze anys que van vestits igual que qualsevol dels que et trobes pel carrer aquí. Pareixen igual que els nostres joves. Són negres, molt negres i, així i tot, l'únic que hi veig són les vambes, els anoracs, els 'leggins' i vaquers ajustats, els mòbils.»
«Aquesta exposició s’ha de fer bé. Si això que ha passat i passa al Born n’és un pròleg, bé està i bé haurà estat. El tema s’ho val i exigeix unes quantes exposicions»