Quan el mal ve d’Almansa: l’origen violent de l’Espanya moderna
El 25 d'abril és, exactament, l'espill on es reflecteix amb claredat la il·legitimitat de la presència espanyola en el nostre país
Dolors Oromí, mestra del tapís. Madola, ceramista sense límits
Les ‘Memòries de fum’ d’un artista inclassificable que sempre ha tirat pel dret
Un apunt sobre la sèrie Adolescència i una crítica
La guerra contra la cultura és de nou, com als anys trenta passats, un front ben actiu
Maneres de no reconèixer l’emigració ni d'esmentar-la, la cosa ve de lluny
Va filmar l’enterrament del líder anarquista Durruti, ha viscut més de cent anys, ha conservat i restaurat el cine
L’exposició al Museu Tàpies revela una artista sensual i poderosa que a Mèxic va assolir l’alquímia dels paisatges perduts amb l’esperit mil·lenari del lloc d’arribada
Néstor Almendros, càmera decisiu del cine modern, en una biografia
Veig, entre les ombres, com (no) arriben a sostenir-se tantes famílies, com (no) es pot sostenir la vida mateixa, com creix la pobresa infantil
Desconeixem les xifres de les propietats immobiliàries que vol fer Trump a la franja palestina, però un cert paral·lelisme amb la finca de l’Eixample és possible
La recerca del paradís comú podria ser més que una il·lusió
Doris Lessing advertia, fa quaranta anys, de les presons contemporànies de l’ànima on hem triat viure
L’escriptora islandesa Auður Ava Ólafsdóttir fa del seu idioma l’eix narratiu d’incisives, lliures i divertides faules
Un excepcional relat documental, íntim i polític, de la classe obrera francesa comunista que des de fa dècades ha acabat votant l’extrema dreta
La coreògrafa i ballarina sud-africana, morta aquest Nadal a trenta-nou anys, ha elevat la tradició dels grans ballets clàssics europeus amb les cultures africanes de dansa i percussió renovadores
Fluir amb els altres pels carrers cantant o sospirant al ritme dels dies
No sempre les obres fan bona una mostra d’art, un equívoc freqüent
Moviments de centres privats, el Thyssen, i públics, el MACBA, i estratègies turístiques
Els contractes temporals i encara més els de temporada desfan la ciutat
Artistes de l’exili i el viatge, en oblit dels grans museus
La Societat Musical d’Algemesí, destrossada per la barrancada
Dos artistes ben diferents en la guerra com en la pau
Res no serà igual a les terres negades. Les fotos, les fotos
Dibuixant i retratista sensacional, artista proletari abanderat de la Revolució Catalana
Una lectura de ‘El rellotge verd’, de Julià Guillamon
Un dia a la Tardor Literària de la ciutat d’Ausiàs Marc
Les artistes del còmic i la narració gràfica aixequen el llistó
Estrambòtica prova per a dir al públic que és millor contemplar un quadre que no la seva reproducció, quin avenç
En la mort del professor, crític de cine i home de cultura antiga i moderna
Grans exposicions de masses, un quadre venut a un comprador anònim per 4,5 milions d’euros, etcètera
Art cívic del veïnat al parc Miró. La institució se’n defensa: multa amb 500 euros la protesta d’una dona que havia pintat un arbre en una tanca de les obres
Expos per a refrescar la mirada i temperar el soroll
El registre més antic d’allò que ens fa humans és a Indonèsia i no a Europa
L’Equip Crònica, sensor del passat i del present a través de la pintura històrica del franquisme en clau pop corrosiva
Tuan Andrew Nguyen, fill dels que van fugir per mar de la guerra, retornà al país i l’ha fet centre del seu treball de memòria il·luminada
Ho infecten tot, des dels estats d’ànim, la vida política i l’ambigüitat moral fins als edificis i cases arreu, a la ciutat i al camp
(I la guerra encara ho perpetua més)
El luxe ve seguit de competicions de goletes i de motos, alguns veïns resisteixen i uns altres fan nosa i són desempadronats
Uns desfilen vestits de luxe, altres reben garrotades policials: la vida, estimats, és així
La neollengua del mercat no s’està de res, ni de consumir enquestes