Sánchez, Macron: els límits de la política-espectacle
Sánchez i Macron han descobert que tot és possible, però no tot és sostenible
"A mort amb Filmin.cat, però si el sentit d'aquest punt-cat respecte del punt-es és la llengua, llavors la llengua no pot fallar"
Acostumar les xiquetes a la incomoditat de ben petites les farà més resistents, de grans, a percebre la molèstia com a tal
«Continuem acceptant que una treballadora hagi de sacrificar el propi confort si és per la causa més elevada del lluïment a la pantalla»
"La incertesa de no saber mai amb què podràs comptar, un mes darrere l'altre, malaiament, comporta un desgast psicològic del qual poques vegades es parla, soterrat per la conyeta que no ens posem mai malalts"
"Arriba un punt de la vida dels nanos que la llengua de l'obligació (acadèmica) ja no troba continuïtat en la devoció (l'entreteniment)"
"Mentre que els joguets de línia blava solen ser emocionants, trepidants, desafiants, els de la línia rosa-barra-lila solen estar orientats a cuidar, a agradar, al món apassionant de la llar"
Tret dels votants que són de partit com qui és del Barça, arxienemistats per contagi de les pròpies cúpules, la resta som víctimes col·laterals d’un teatre penós que parla per naltros, tant si volem com si no
"Som en mans d’un estat, encara, on la llei de delictes d’odi l'apel·len per a si mateixos guàrdies civils, nazis i representants de Ciutadans contra manifestants de l'orgull LGTBI"
"Hi pot haver qui pensi que no val la pena amoïnar-se per un dret tan fràgil, potser el més fràgil entre tots els que els són arrabassats als qui demanen refugi"
"Un cop desempallegats de la nosa dels drets fonamentals, la qüestió és si vulnerar-los ens deixa fets d’interès periodístic real o més aviat xafarderies"
«Al seu sense-futur s’hi afegeix ara el sense-futur dels seus pares, a qui les administracions –tant hi fum quines, un cop desactivat el discurs emancipador– els estan deixant caure»
«A diferència d’altres latituds, on l’acompanyament fins a la mort es planifica amb naturalitat, aquí hi ha un rebuig gairebé supersticiós a encarar aquesta mena de decisions sobre els nostres padrins»
«Són més de quatre-centes condecoracions, 140 de les quals a agents antidisturbis, toca't el nas, talment com si tornessin del Vietnam»
«Una constant des que va començar el curs: universitaris que s'havien matriculat expressament d’assignatures en català i que, a l'hora de la veritat, oooh, era broma»
«El porno no s'ha inventat les violacions en ramat, ni les individuals, 'només' les ha introduït a la quotidianitat virtual d'un 86% dels nostres nois adolescents»
«Ara que farà tres anys del Primer d'Octubre, l’agenda de la judicatura està que peta: les dates de la repressió s’encavalquen sobre els aniversaris, els processos als encausats coneguts se superposen als dels anònims»
«Només provant de viure plenament en català t'adones de fins quin punt no és possible de viure plenament en català. Que s'ho apuntin els negacionistes benintencionats, també»
«Diem molt dels cotofluixos amb què criem les noves generacions, però per a aquests xiquets no hi ha cotofluix que valgui contra tantes ferides repetides i interiors»
«Hom pot demanar-se quin sentit té, llavors, guanyar eleccions, quan els jutges patriòtics s’han atribuït el poder absolut sobre la democràcia catalana»
«El món sempre ha funcionat d'esquena a la realitat domèstica, com si el fet de tenir les cases controlades per dintre no fos l'engranatge silenciós que permet de rutllar a les societats»
«La desimmersió ha estat més ràpida i eficient que la immersió, un miratge desmantellat abans que arribés a consolidar-se enlloc»
«Per cada nou local amb el rètol de 'Disponible', 'Es lloga', 'Es traspassa', hi ha una furgoneta de repartiment cremant combustible per tots els asfalts, a la recerca d'una adreça particular»
«Què hi voleu fer, si vau néixer al Mediterrani. Què hi voleu fer, si hi ha una llei no escrita que associa el soroll a l'alegria i la vida, i el silenci a l'ensopiment i la mort»
«No hi ha res més fàcil que posicionar-nos contra la violència dels feixistes, de caserna o de carrer, però reconèixer en naltros el racisme estructural ja ens costa més»
«Conseller, assessor, conseller assessor, són aquella mena de càrrecs espectrals que predominen de manera aclaparadora a l’altre costat de les portes giratòries: ve a ser com el senat del sector privat»