Això de la presó de Puigdemont
El debat sobre el retorn de Puigdemont i tot allò que puga passar és important d'encarar-lo també del punt de vista de la causa política que defensa. Perquè això no és una peripècia personal
Amb el 85% dels menors de 30 anys que encara no estan emancipats, i la majoria que amb prou feines són mileuristes, s’ha de ser molt funcionari mental per a fer càlculs sobre tres dècades de vida laboral
Per a qui volia oblidar-se'n una estona, la ultradreta anticatalana li ho recorda: allò que deia que només era futbol, no és només futbol, i una bandera espanyola penjada en una aula no és una bandera qualsevol
Moltes dones maltractades es frenen en la decisió d’anar-se’n de casa per no deixar els seus animals a les mans dels agressors
Mentre la progressia es vanta de modernitzar el seu codi penal i homologar-lo amb el de les democràcies europees, el que continuarà sense homologar amb l’Europa democràtica són els caps enllustrats dels seus jutges i fiscals
D’aquí que formar part d’aquest poble sigui la cosa més fàcil de ser: puix que parla català, importa tres raves d’on ve
Des de l’independentisme hegemònic ens insisteixen que el món no és Twitter, però sovint passa que qui ens l’ha d’explicar ens porta Twitter a casa en forma de què s’hi diu, què s’hi cou, qui hi ha dit què, qui ha respost a qui
Des d’aquesta torre d’ivori hi ha llàgrimes de primera i de segona, segons què val al mercat immobiliari aquell qui plora
La unilateralitat ja s’ha provat, ens diuen els reculaires, com si l’escolta-Espanya no s’hagués provat tres-centes mil vegades i una més
El mateix distintiu de poder que agermana civils i militars de Vox, antiavalots i Jusapols, braços alçats el 12 d’Octubre, i, no en tinc cap dubte, que s’amaga sota els punyets de més d’un jutge
Ja no venia d’un minut, de dues hores, de dies, mesos: a aixecar el cul de terra i tornar a casa a sopar, sempre hi hauríem estat a temps
En l’empresa de portar canalla a bon port –també en el rendiment escolar–, darrere de cada execució hi ha un cap que pensa 'non-stop' per anticipat
Com passa sovint amb el nom i la cosa, del suïcidi assistit, el que falla és el nom. Si l’anomenéssim directament mort digna assistida, tots ens entendríem a la primera
Els qui mesuren l’estat del moviment per aquell jovent perdut, en especial els adversaris que s’hi rabegen, poden recordar amb naltros les coses que ens el van fer guanyar
Com a catalanòfona ja he pogut experimentar què és perdre la meua capital una vegada, i perdre el que en resta devorat pel turistam ja no m’amoïna ni la meitat
La pregunta planiana sobre la lluminària de Nova York, “tot això qui ho paga?”, agafa en aquest altre segle una altra dimensió: ara, avui, ja sabem que tot això ho paguem tots, i qui menys, el gran consumidor que té la factura domiciliada
Convertits de manera individual en supervivents, la por de perdre el poc que tenim –perdoneu, ja em torna a venir al cap Catalunya– ens fa més mansos, més apàtics, més controlables
Cap epitafi pot resumir millor aquest amor pagafàntic i incorrespost dels indepes per l'esquerra fraternal com aquell “m’agafa molt lluny” del nostre estimat Errejón
Qualsevol que hagi estat dona alguna vegada ha estat educada de ben jove en el terror sexual i en l’altre terror, el d’un embaràs no volgut
Com que “és tradició”, per Sant Joan els bombers han de fer el “tradicional” miler de sortides per imprudències d’imprudents i bretolades de brètols amb lliure accés als explosius
La qüestió és posar l’ull en la víctima: si es droga, perquè es droga; si la droguen, perquè l’han drogat
Paradoxalment, els supremacistes catalans som els que entenem que un metge català no està més dotat que cap altre per a exercir en un idioma diferent
Abandonar una causa justa als efectes erosionadors del temps és una temeritat, com s'ha vist i ara en patim les conseqüències
Els procediments de la política actual s’han acomodat perfectament a aquesta pèrdua [induïda] de memòria de la població, per a la qual tot allò que té més de set telenotícies d’antiguitat ja es considera prescrit
Ens demanen quina alternativa proposem, i tota resposta passa primer per una altra qüestió: del terror institucional a la repressió, pot sortir-ne res de bo, per a una llengua amenaçada?
Mentre el ‘bully’ arriba a l’adultesa amb una plàcida amnèsia sobre els seus actes passats, res de prou digne de recordar, la víctima, ja des del primer minut, té la plena consciència que allò que li fan viure li està deixant senyal