S’ha de ser un sac de pedra per a no saber interpretar en l’actitud d'un vertebrat de mil quilos els indicis d’aquest malestar induït, que no ens el recitarà en vers
La xarxa de Musk és un tro, una màquina d'entreteniment global que estableix i condiciona el tractament de l’actualitat, que s’alimenta del món exterior i el passa per la batedora
Mentre fan la gran defensa de la normalització de la llengua a les corts de Madrid, als Països Catalans en continuen desnormalitzant l’ús com més va més a cada legislatura
Haver abandonat els nostres nanos primer als carrers, després als jutjats i ara a les pantalles esdevé una dificultat afegida per a l’independentisme que pretén tornar-ho a fer
Mentalitats fòssils que exciten la ràbia impacient dels nostres xiquets, a qui esperen calendaris de més de cent nits tropicals l’any, precipitacions catastròfiques, sequeres interminables
Encara ara, la veu greu de l’home es considera la veu de confiança, i la de les dones, amb la freqüència que hi contrasta, massa vegades es tracta com a complementària
La feliç coincidència amb els millors anys d'aquestes plataformes, esdevingudes corretges de transmissió de la voluntat popular, va accelerar els ritmes paquidèrmics de la nostra política institucional
Fins i tot quan el votant independentista s’abandona, les urnes i la inèrcia del procés li regalen la ironia de tornar a ser decisius
Per a l’independentisme fatigat i necessitat d’un bon sotrac, la possibilitat real de forçar un escenari diferent, que no vol dir bo, és una temptació difícil d'ignorar
Com més propens sigui el nostre entorn a deixar perdre la llengua –al carrer, a l’escola, al comerç, a les institucions–, amb més raó tenim dret d'exigir-li-ho lingüísticament tot
Si la cosa no fa un tomb distòpic i radical, tots aquests pisos i pisets que en les últimes recessions han permès de prorrogar certa pau social acabaran tard o d’hora lliurats al mercat
A les xarxes d'opinió, el predomini dels totòlegs per sobre de les totòlogues és un reflex massa exacte del que veiem a fora
L’independentisme a sou, esporuguit, blasma el que considera una 'campanya' per l’abstenció, però jo no diria tant: més que campanya, és un procés natural d’una gent que n’està tipa i farta, com després de dilluns ve dimarts
És aquesta idea mal entesa de l’autosuficiència que, ves quina cosa, fa que un senyor resti obert a les cures de la dona quan les ha de menester, però que es tanca com un musclo quan les ha de proporcionar ell
La tecnologia digital, que té el poder de reunir el deure i el lleure en un sol aparell personal, té tota una indústria darrere dedicada a la captació del nostre temps conscient i que no mira prim
Continuar arrossegant-nos com zombis –morts, però vius– per aquests mapes electorals de Déu ha esdevingut un objectiu més trist que el de l’independentista que ja tant li fa perdre bous, esquelles i capitals
Els estudiosos sobre els neofeixismes ja fa temps que avisen fins a quin punt l’extrema dreta s’ha ensenyorit de les xarxes preferides del jovent
Amb una acurada reformulació mediàtica del discurs mainstream, en aquest país s’ha aconseguit que parlar d’independència sembli una marcianada, una ocurrència de flipats que ningú no vol treure en campanya
A les ciutats més grandetes del país, per les quals tenim distrets els partits pensant en les eleccions, cada vegada és més inusual que et despatxin d’entrada, i de sortida, en cap altra llengua que no sigui la d’estat –la dels vencedors
Davant d’un escenari podem recrear la il·lusió de viure, culturalment, en la que seria la capital catalana si no hagués renunciat a fer-ne el paper, com qui es posa unes ulleres 3D per veure un film immersivament
El dèspota saberut ostenta el poder perquè ostenta el saber. I allà on l’home domesticat no s’ha d’imposar amb el múscul per dominar el proïsme, el saber, com el diner, són dues divises principals
Tota la història pensant en un creador de fora, i té, potser el més semblant a un déu que s’ha empescat la humanitat serà la intel·ligència artificial
No sabem quant durarà aquest estaborniment superficial –per dintre som Urquinaones en flames– des que les institucions van abandonar obertament el deure de protegir-nos
Gestar als 45 o 50 anys hauria de poder ser tan normal com poc normal era parir als 40 quan la dinyàvem als 70
Encara hi ha fans que voldran que acceptem la Queens League –la que jugaran les noies– com a animal de companyia, ui, sí, el gran gest dels xavals que han pensat a deixar un tros de pati a les xiquetes
