Espanyols, abans que d’esquerres
Avui i ací la contradicció fonamental i la línia de fractura –en termes polítics, socials, culturals, en tot– és la nacional; és l'enfrontament entre l'imperialisme espanyol i els nacionalismes d'alliberament
Fins i tot quan el votant independentista s’abandona, les urnes i la inèrcia del procés li regalen la ironia de tornar a ser decisius
Per a l’independentisme fatigat i necessitat d’un bon sotrac, la possibilitat real de forçar un escenari diferent, que no vol dir bo, és una temptació difícil d'ignorar
Com més propens sigui el nostre entorn a deixar perdre la llengua –al carrer, a l’escola, al comerç, a les institucions–, amb més raó tenim dret d'exigir-li-ho lingüísticament tot
Si la cosa no fa un tomb distòpic i radical, tots aquests pisos i pisets que en les últimes recessions han permès de prorrogar certa pau social acabaran tard o d’hora lliurats al mercat
A les xarxes d'opinió, el predomini dels totòlegs per sobre de les totòlogues és un reflex massa exacte del que veiem a fora
L’independentisme a sou, esporuguit, blasma el que considera una 'campanya' per l’abstenció, però jo no diria tant: més que campanya, és un procés natural d’una gent que n’està tipa i farta, com després de dilluns ve dimarts
És aquesta idea mal entesa de l’autosuficiència que, ves quina cosa, fa que un senyor resti obert a les cures de la dona quan les ha de menester, però que es tanca com un musclo quan les ha de proporcionar ell
La tecnologia digital, que té el poder de reunir el deure i el lleure en un sol aparell personal, té tota una indústria darrere dedicada a la captació del nostre temps conscient i que no mira prim
Continuar arrossegant-nos com zombis –morts, però vius– per aquests mapes electorals de Déu ha esdevingut un objectiu més trist que el de l’independentista que ja tant li fa perdre bous, esquelles i capitals
Els estudiosos sobre els neofeixismes ja fa temps que avisen fins a quin punt l’extrema dreta s’ha ensenyorit de les xarxes preferides del jovent
Amb una acurada reformulació mediàtica del discurs mainstream, en aquest país s’ha aconseguit que parlar d’independència sembli una marcianada, una ocurrència de flipats que ningú no vol treure en campanya
A les ciutats més grandetes del país, per les quals tenim distrets els partits pensant en les eleccions, cada vegada és més inusual que et despatxin d’entrada, i de sortida, en cap altra llengua que no sigui la d’estat –la dels vencedors
Davant d’un escenari podem recrear la il·lusió de viure, culturalment, en la que seria la capital catalana si no hagués renunciat a fer-ne el paper, com qui es posa unes ulleres 3D per veure un film immersivament
El dèspota saberut ostenta el poder perquè ostenta el saber. I allà on l’home domesticat no s’ha d’imposar amb el múscul per dominar el proïsme, el saber, com el diner, són dues divises principals
Tota la història pensant en un creador de fora, i té, potser el més semblant a un déu que s’ha empescat la humanitat serà la intel·ligència artificial
No sabem quant durarà aquest estaborniment superficial –per dintre som Urquinaones en flames– des que les institucions van abandonar obertament el deure de protegir-nos
Gestar als 45 o 50 anys hauria de poder ser tan normal com poc normal era parir als 40 quan la dinyàvem als 70
Encara hi ha fans que voldran que acceptem la Queens League –la que jugaran les noies– com a animal de companyia, ui, sí, el gran gest dels xavals que han pensat a deixar un tros de pati a les xiquetes
L’adveniment de la covid va deixar al descobert la rasa profunda que separa aquestes dues classes: la dels contribuents que si no treballen no cobren, i els altres
Un nano “inimputable” d’avui ha pogut veure més escenes de violació que tots els seus avantpassats junts
Per deslliurar-nos de la refotuda culpa primer ens hem de desfer d’unes mecàniques muntades precisament per a perpetuar-la, explotar-la i treure’n mà d’obra de franc
Molts, coneixent les nostres flaqueses, intuïm que no seríem gaire diferents d’aquests nois i sobretot noies que avui tenen a petar les agendes dels psicòlegs
Molts tenim la imatge del míssil que impacta directament sobre un hospital, quan avui dia, a l'era d'internet, un ciberatac contra el sistema d’emergències d’un país pot arribar a causar un mal igual d’irreparable
Les lleis de benestar animal no són diferents de les que emparen les persones, que segons a qui toquen i on toquen ens poden traslladar a èpoques diferents dins d’un mateix present
Molts dels que volen que “la nostra” sigui una tele com qualsevol altra no estan disposats que el nostre pugui ser un país com qualsevol altre
A la selva digital, el patriarcat també promou el sistema de valors que tenen valor a la guerra, entre aquests la resistència psicològica que hem d’esperar d’algú perquè es guanyi el nostre respecte i no sigui un tou, un covard, un nena
Aquella seguretat amb què hem educat els hòmens que a ells sí que se’ls creuran, i que barrejada amb molts de dinerets dóna com a resultat la història universal de la impunitat
“Les dones ja no ploren, les dones facturen” és un lema tan mesquí com potent, reflex d’un temps en què la intimitat ja no és el valor sagrat que concebíem els vells
'Avatar' és un exemple perfecte per a qui vulgui introduir-se amb esperit científic en l’aventura de ser un espectador de segona
Si el pes de la direcció de la llar ja té un nom tot l’any, “càrrega mental”, pel que fa a les festes familiars, a aquesta càrrega li podríem posar un llaç
El missatge és que no és res personal, Amir: el futbol de masses no ha posat la cara per tu, però és que tampoc no l’ha posada per ningú ni per res que pugui alterar el curs dels diners
Quin sentit té exigir els nostres drets lingüístics al comerç mentre, quan arribem a casa, l’assistent Alexa o l’aparell que hàgim comprat ens fa renunciar quotidianament a la llengua pròpia?
Amb el 85% dels menors de 30 anys que encara no estan emancipats, i la majoria que amb prou feines són mileuristes, s’ha de ser molt funcionari mental per a fer càlculs sobre tres dècades de vida laboral
Per a qui volia oblidar-se'n una estona, la ultradreta anticatalana li ho recorda: allò que deia que només era futbol, no és només futbol, i una bandera espanyola penjada en una aula no és una bandera qualsevol
Moltes dones maltractades es frenen en la decisió d’anar-se’n de casa per no deixar els seus animals a les mans dels agressors
Mentre la progressia es vanta de modernitzar el seu codi penal i homologar-lo amb el de les democràcies europees, el que continuarà sense homologar amb l’Europa democràtica són els caps enllustrats dels seus jutges i fiscals
D’aquí que formar part d’aquest poble sigui la cosa més fàcil de ser: puix que parla català, importa tres raves d’on ve
Des de l’independentisme hegemònic ens insisteixen que el món no és Twitter, però sovint passa que qui ens l’ha d’explicar ens porta Twitter a casa en forma de què s’hi diu, què s’hi cou, qui hi ha dit què, qui ha respost a qui
Des d’aquesta torre d’ivori hi ha llàgrimes de primera i de segona, segons què val al mercat immobiliari aquell qui plora
La unilateralitat ja s’ha provat, ens diuen els reculaires, com si l’escolta-Espanya no s’hagués provat tres-centes mil vegades i una més