Això de la presó de Puigdemont
El debat sobre el retorn de Puigdemont i tot allò que puga passar és important d'encarar-lo també del punt de vista de la causa política que defensa. Perquè això no és una peripècia personal
«Un escriptor en català és aquell ésser que s’ha sentit demanar –de manera gens supremacista, ara que està de moda la paraulòncia– per què escriu en la seua llengua»
«Aquest cap de setmana ha estat impossible de distingir una piulada d'un acòlit de Cs o del PP d'una de gent del PSC o dels comuns: la unitat d'Espanya quedava condensada en la unitat de reacció en l'universal»
«No pot ser que, generació rere generació, les xiquetes coneguin primer, i més bé, l'entrellat del desig dels homes abans que no del propi»
«Qui pogués plorar llàgrimes de cocodril als mitjans perquè aquest Sant Jordi es portava un color que li hem agafat tírria»
«És en comparació amb la progressia que anteposa el seu nacionalisme als valors de les esquerres, que reconeixem el gest dels qui diumenge van fer justament el contrari»
«Com pot entendre's una societat que, d'una protesta contra l'abús de poder, una part en diu 'dret de llibertat d'expressió' i l'altra la defineix com a 'delicte d'odi'?»
«Per segona vegada en sis mesos, doncs, els fanàtics de l'estat repressor, violent, venjatiu, se senten ferits en el seu orgull imperial»
«Ja ni parlo dels enyorats #parlemhablemos que van treure el cap un matí per oposar-se a la república i que ara, amb la dictadura, no els vaga ni de tornar a traure el llençolet al balcó.»
«Cada groc que veuen els plantifica pam, pam, pam, pam, el record dels presos polítics que haurien volgut enterrar des del moment que el seu estat els els va treure de la vista»
«El veritable pas endavant serà quan el rebuig també es produeixi al moment, en privat, i que no sigui per la sospita que t’estiguin enregistrant»
«Ets feminista, ras i curt. Com el dia que vas descobrir que aquelles altres indignacions teues també tenien un nom: antifeixisme, ecologisme, animalisme, republicanisme i anar sumant»
«Esdeveniments com el MWC i el Construmat serien per a la compra-venda de sexe com el Sant Jordi pel que fa a la compra-venda de llibres»
«Amb l'aprenentatge d'una llengua ve l'empatia i l'amor, la fam de llegir-la, d'escriure-la, d'amarar-te'n, de conèixer la història i la cultura que hi ha darrere»
«La mateixa estratègia d'empreses com Freixenet, que ha convertit en màrqueting el fet de dir cada mes que se'n va de Catalunya»
«El buit en els discursos i en les solapes que encara es veu més quan saps que només pot venir de la indiferència o de la por»
«Mentre la societat, a través de les seues lleis, toleri que els hòmens 'impulsius' descarreguin l''impuls' de matar sobre les bèsties, els agents rurals que se la juguen per controlar-los seran uns herois quotidians...»
«Que la llengua pròpia del país s'imposa al mateix país que n'és pròpia no és cap imposició, ni tampoc cap embarbussament, sinó un oxímoron com una casa»
«Sense el paper dels mitjans públics nacionals i testimoniadors, la història del país es quedaria als nostres mòbils com les fotos del gat o dels aniversaris dels nebots»
«Em fa l’efecte que #MeToo serà una etiqueta que quedarà i es consolidarà, com #PicOfTheDay, #NowPlaying, #AlertaUltra o #Francoland»
«Passa una cosa màgica, vice-president, que a les grans ciutats és més remarcable encara. Passa quan, al carrer, dos desconeguts ens detectem el groc a la bufanda, als mocadors, al jersei, a les solapes»
«Hem d'aprofitar la trampa del 21-T per internacionalitzar les mancances de la 'democràcia' espanyola i, si s'escau, les del projecte europeu»
«Davant la nova ofensiva contra el català que s'està gestant a la metròpoli, amb el terreny aplanat pel 155, no podem esperar a l'hora de les excuses»
«Ara vénen els debats i no podem enviar candidats a immolar-se a costa de rebatre les fantasies de l’oposició»
«Aquell ‘no ens assenyaleu’ amb què es van identificar tants catalans espanyolistes va acabar convertit en lema 'indepe' per a etiquetar a les xarxes els #noensassenyaleu nostres de cada dia»
«Pensàvem que Espanya tenia signats no sé quants paperots com a integrant de la UE –ves quin remei– que la forçaven a la civilitat per imperatiu legal»