«Les relacions de força, estimats, no són dades objectives, disposades en una vitrina per ser examinades amb lupa per forenses experts, sinó que són creades per la lluita entre oposats»
«No es pot dir que el grup dirigent que ocupava i continua ocupant el govern de la Generalitat des del Primer d'Octubre del 2017 hagi estat de debò per fer la independència»
«El moviment independentista està obligat a generar nous recursos per a tornar a l'ofensiva en millors condicions»
«No es parla de com s'hi arriba, a aquests consensos i percentatges, i encara menys de com usar-los per a l'establiment i la defensa del poder propi»
«La distància entre emissió dels discursos 'radicals' per part de les autoritats i realitat de la seva submissió al dictat del govern de Madrid ens ha retornat als pitjors anys de la doble moral política pujolista»
«Aquest projecte era i és a la base de l’independentisme –en dèiem procés constituent–, que no és que no l’hagi sabut explicar, sinó que no ha estat capaç de posar-lo en pràctica»
«De cop vaig sentir els ulls plens de llàgrimes: aquell personal sanitari ens demanava que ens poséssim a la seva disposició, que estiguéssim al servei de la seva ansietat»
«La mateixa indiferència de Cercas respecte al càstig cruel, indiscriminat i massiu que van patir milers de persones a mans de les forces repressores de l'estat ens permet d'inferir que el nombre de morts de la pandèmia tampoc no li dirà gran cosa»
«Quan llegeixo anuncis de la mort sobtada de gent gran en moltes piulades de Twitter rememoro el dia que es va morir la mare del Cisco Alonso: tenia mal de cap, la filla va anar a buscar aspirines a la farmàcia i, en tornar, ja era morta»
L'estat de dret pandèmic tampoc no gaudeix dels favors de Mercuri, és evident
«El coronavirus posa en evidència els límits del capitalisme global, el paper desidiós d'estats i organismes internacionals, i l'obligada indefensió de la ciutadania enfront dels poders públics»
«La classe sofrent, la classe colpida, la classe periòdicament sacrificada quan vénen mal dades, no ha existit: som enmig d’una lluita sanitària de classes sense classe»
«Ara hi ha una crisi galopant d'hegemonia de l'estat espanyol –i ja veurem si a tot el planeta–, ja no en l'àmbit nacional, sinó en el social: res no podrà continuar igual»
«La calma prou evident del Regne es convertia per a nosaltres en una demostració de la insignificança del perill»
«La nostra Odissea col·lectiva és òrfena de sirenes, ciclops o fetilleres»
«L'independentisme institucional, contra allò que s'ha volgut propagar, tenia previstes moltes mesures per a l'endemà de la independència, tret de la principal»
«Quan l'estabilitat catalana és requisit indispensable per a la recomposició del govern de l'estat en clau de tractes a porta tancada, cal preguntar-se si l'independentisme d'esquerres té presents aquests problemes estratègics en relació amb les aliances de casa nostra»
«Allò rellevant del procés de recomposició institucional i social independentista és la diferència en les tàctiques respectives per construir un espai propi de cara a les pròximes eleccions»
«Les actuacions dels partits nominalment independentistes al Principat, de dos anys ençà, donen raons sobrades per a témer que s'hagi perdut una ocasió històrica en benefici d'una mera crisi institucional»
«Ni el cesarisme de Puigdemont ni el messianisme de Junqueras no són –ni seran– capaços de rellançar l’unilateralisme de masses que relligui carrer i institucions»
«Coneixem de sobra el primer teorema de la raó neoautonomista: el peix al cove no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma»
«L'aparent normalitat amb què el país sembla acceptar el càstig corroboraria el trencament de la relació entre institucions i carrer»
«Què ha canviat, realment, que fessin comprensibles, i àdhuc perdonables, els últims anys a la Generalitat i a l'ajuntament de la capital, perquè sigui considerat d'obligat acompliment l'aprovació dels pressupostos?»
Julià de Jòdar retrata sorneguerament tres Espanyes a través de tres manifestos polítics
«La contradicció principal amb Espanya diu que rauria en el manteniment de la legalitat democràtica o en la pujada d’un neofranquisme exaltat»
