Això de la presó de Puigdemont
El debat sobre el retorn de Puigdemont i tot allò que puga passar és important d'encarar-lo també del punt de vista de la causa política que defensa. Perquè això no és una peripècia personal
L’independentisme ha perdut l’òptica pròpia, la manera d’entendre la realitat i de lluitar i organitzar-se d'acord amb la seva visió
L’estat-nació bescantat per Núria Sales genera servidors, estratègies, sistemes d’autodefensa i, en última instància, la unitat fèrria necessària per a defensar la idea que fonamenta la seva hegemonia: el mite de la seva indestructibilitat
El País Valencià ha estat històricament, i encara ho és, de manera oberta o encoberta, un terreny estratègic de batalla entre Catalunya i Espanya
L’ANC sembla paralitzada entre els dubtes d’una participació influïda per militàncies mixtes, la crida a l’abstenció conscient i el vot nul amb paperetes del Primer d’Octubre
Qui encara tingui credibilitat l’ha d’aprofitar per engrescar la gent independentista a sortir de la cleda constitucional i engegar un nou procés al carrer
L’independentisme només pot créixer en la continuïtat i l’aprofundiment de l’antagonisme, no pas participant en el seu propi emmascarament dins el totalitarisme espanyol
L’abstencionista de les municipals no té davant els ulls raons de pes per a ajudar ningú més a fer perdre quatre anys més a Madrid
Als que ens diguin que els interessos socials han de ser defensats a les institucions, els contestarem que, fins ara mateix, els interessos socials s’han defensat a peu de carrer, de fàbrica, de barri, d’escola, o de llengua
Res no els atura, els amos de la ciutat i els seus esbirros, les víctimes humanes que s’han d’oferir al Déu Devorador de l’Especulació ja han estat capturades...
Amb els ressons de l’‘aporellos’ de Cornellà, sento que ens han ficat l’ou de la serp a casa, però nosaltres, amb aquella barreja casolana de supèrbia i desídia, els l’hem covat i ben covat
El fantasma sociovergent plana com un petrell sobre les tèrboles aigües barcelonines, però els temps demanen un relat distint sense tocar-ne els continguts profunds
El fet és que s’ha demostrat que, com a mínim, Catalunya està en condicions de debatre i resoldre democràticament la seva continuïtat dins Espanya
Els en faré una petita crònica d’escriptor mitjanament desconegut entre allò que se sol anomenar sociològicament “gran públic”
La cítara celestial va ser un instrument usat a distints nivells, des dels forjadors del lema “de la llei a la llei” fins als líders alçats dalts dels jeeps de la Guàrdia Civil
La llei atenesa fa figa en aplicar-la a la situació generada a Catalunya arran de l’actuació de l’estat espanyol i la seva policia
L’esclau pot haver estat emancipat per la llei, però romandre esclau pel costum: no és un subjecte autònom. Només una voluntat que segueixi la pròpia veu, i no les veus alienes, és veritablement lliure
Res d’estrany, doncs, que, fet i fumut, Gabriel Rufián es passegi per Santa Coloma fent mítings en la llengua dels amics i col·legues espanyols
La política espanyola es mou entre dos populismes: el paternalisme d’estat sociata i el cunyadisme populista-franquista
Qualsevol intent de canviar el sistema des de dintre està destinat a la seva dilució dins el magma autonomista: el futur embat serà insurreccional o no serà
La tasca de l’independentisme hauria de consistir a fer de les municipals una baula local de la cadena nacional i refer la unitat de base
El silenci espès acompanya, entre enquesta i enquesta, la tribu espanyola i assimilats
Caldrà endinsar-se en un nou procés de lluita per la independència que superi els límits de la fase anterior creant una nova relació entre el carrer i les institucions i forjant un poder sense fissures enfront de l’enemic
El cas és que cada dia em llevo al crit de “sóc un goi!, sóc un goi!, sóc un goi!”. I se m’ha fet la llum
És la por, la por del desordre emocional produït en ells pel canvi de rumb de la història, no pas el benestar, la cohesió o l’ordre socials, allò que preocupa de debò els sòlits fariseus unionistes
Ha calgut que transcorregués mig segle perquè l’independentisme d’esquerres veiés reeixir un independentisme hegemònic de masses