És imperatiu reconèixer el paper de la violència en la vida política catalana
Ho sabem tots, però ens ho diem poc: si Catalunya, el Principat, avui és part d'Espanya (encara), tan sols es pot explicar per l'ús continuat de la violència política
«Des del carrer caldrà començar a bastir una nova unitat del moviment i on han de cristal·litzar els nous lideratges que tanta gent reclama»
«El contrapoder intenta detenir la violència del poder. Com que no 'im-posa' sinó que 'ex-posa' la seva voluntat davant els altres, el seu àmbit és el de la comunicació, no pas el de la violència»
«Mentre n'hi ha que encara volen mantenir el torcebraç directe amb l'estat, uns altres plantegen un tomb no pas tàctic, sinó estratègic, bo i renunciant al discurs que predominava en els rengles independentistes fins abans-d'ahir»
«L’estat ens va aculant a curt termini sense remei»
«El problema de l'independentisme és que s'ha enfrontat a aquesta maquinària sense ni tan sols considerar quin alçaprem havia de fer servir per desmuntar-la»
«Jo ja havia tingut cosetes després de perdre l'A. Però no duraven gens. Ara, vaig a totes. Tinc seixanta-sis anys i no puc anar jugant»
«No s'explicarà com és que puja l'independentisme, en temps de tanta lluita fratricida, i com és que baixa l'unionisme, quan el feixisme campa alegrement per Madrid i pinta d'esvàstiques la seu d'Òmnium»
«Què és, la Caixa, si no una barreja de patriciat i classe mitja, que, en la mesura que la hisenda espanyola ens asfixia, agafa més protagonisme en temps de preses de decisions nacionals?»
«No cal dir que, per a les falses ànimes de càntir, la desjudicialització i la desmobilització són condició necessària i suficient per a 'fer política', sempre, però, que aquesta resti tancada, com és natural, dins la cleda de la raó d'estat»
«Si no se sintetitzen velocitat i resistència, agilitat i organització, imaginació i autoritat, Catalunya ho té magre»