Això de la presó de Puigdemont
El debat sobre el retorn de Puigdemont i tot allò que puga passar és important d'encarar-lo també del punt de vista de la causa política que defensa. Perquè això no és una peripècia personal
«El problema, quan l'extrema dreta imposa la seva llei als 'liberals', a través del poder omnímode de les togues, és que no hi hagi amb qui 'dialogar'»
«En aquesta versió catalana, tot transcorre a la Trinitat Nova i acaba a Sant Andreu, on la Capucheta Vermeya i el seu carter salvador fan el vermut al Versalles»
«En art, igual que en la vida, allò que no mata, engreixa. I no es pot donar mai per mort res que continuï essent portador de vida, més que més si ho fa la gent per milers...»
«Qualsevol contesa electoral ha d'esdevenir forçosament un terreny privilegiat per a exhibir la capacitat de cadascú en una guerra de desgast que durarà temps»
«Ves que no aparegui un escrividor que pretengui fer-nos creure que fóra desitjable un retorn al plistocè per celebrar la victòria pòstuma de l''Homo sapiens'»
«Perquè, al passeig del Prado, ja hi estava, de col·lapsat, l'estat, en relació amb Catalunya. Ho sabem nosaltres i ho saben ells»
«Ves que la decisió de la CUP no sigui més útil que no es pensa per a garantir continuïtats virtuals i fàctiques de l'1-O»
«Som, en efecte, a començament dels judicis, i ja n'hi ha, de jutges del Suprem, que s'avancen a posar-se la bena abans de la ferida sense vergonya ni empatx»
«Perquè el cicle polític actual no és pas nou, sinó que dura, com a mínim, des del moment que l'independentisme es va posar un full de ruta»
«Quan els judicis planen sobre la consciència de l'independentisme com una oportunitat de rearmament contra l'estat, la participació en unes eleccions espanyoles pot revestir un caràcter simbòlic que no s'ha de negligir»
«El passat diumenge es va voler escenificar a Madrid el canvi de testimoni en la cursa de relleus –o el joc de mans, segons unes altres perspectives– per a dur l'estat espanyol a les portes de l'autoritarisme postdemocràtic»
«Ha quedat demostrat a la llum pública que l'estat no ho és tot –ni tan sols l'espanyol. I ara temen que no ho podran tot. I a nosaltres ens toca de provar que no podran fer-ho tot»»
«Tot plegat ens converteix en escriptors espantadissos, que adorem la mama literatura sempre que dides o majordomes –crítics, per al cas– ens riguin les gràcies, ens cantin un non-non vine son, ens diguin bufó, i ens netegin les caquetes»
«Des del carrer caldrà començar a bastir una nova unitat del moviment i on han de cristal·litzar els nous lideratges que tanta gent reclama»
«El contrapoder intenta detenir la violència del poder. Com que no 'im-posa' sinó que 'ex-posa' la seva voluntat davant els altres, el seu àmbit és el de la comunicació, no pas el de la violència»
«Mentre n'hi ha que encara volen mantenir el torcebraç directe amb l'estat, uns altres plantegen un tomb no pas tàctic, sinó estratègic, bo i renunciant al discurs que predominava en els rengles independentistes fins abans-d'ahir»
«L’estat ens va aculant a curt termini sense remei»
«El problema de l'independentisme és que s'ha enfrontat a aquesta maquinària sense ni tan sols considerar quin alçaprem havia de fer servir per desmuntar-la»
«Jo ja havia tingut cosetes després de perdre l'A. Però no duraven gens. Ara, vaig a totes. Tinc seixanta-sis anys i no puc anar jugant»
«No s'explicarà com és que puja l'independentisme, en temps de tanta lluita fratricida, i com és que baixa l'unionisme, quan el feixisme campa alegrement per Madrid i pinta d'esvàstiques la seu d'Òmnium»
«Què és, la Caixa, si no una barreja de patriciat i classe mitja, que, en la mesura que la hisenda espanyola ens asfixia, agafa més protagonisme en temps de preses de decisions nacionals?»
«No cal dir que, per a les falses ànimes de càntir, la desjudicialització i la desmobilització són condició necessària i suficient per a 'fer política', sempre, però, que aquesta resti tancada, com és natural, dins la cleda de la raó d'estat»
«Si no se sintetitzen velocitat i resistència, agilitat i organització, imaginació i autoritat, Catalunya ho té magre»