Sánchez, Macron: els límits de la política-espectacle
Sánchez i Macron han descobert que tot és possible, però no tot és sostenible
«Molta expansió territorial i poca densitat política: vet aquí l'estat actual de la qüestió, que es resumeix en la tendència que l'independentisme entri a formar part, com una fruita més, de la macedònia del sistema»
«Han transcorregut quatre anys des d'aleshores, és arribat el Dia de les Combinacions, i tot fa pensar que un cop més 'Colau passarà per allà'»
«Moviments per dalt sense relació orgànica amb la naturalesa dels canvis per baix: vet aquí com s’amplia la base de l’estat en tant que aparell polític on convergeixen totes les línies de fuga de la realitat civil fracturada»
«Ara tot el sistema d'asteroides que gravita entorn del poder és a la recerca de la 'tercera via' que li haurà de garantir un nou repartiment a escales estatal, autonòmica, municipal i provincial (diputacions). L'independentisme d'ocasió n'és un, d'aquests asteroides»
«Ens haurem de preguntar si som tan distints: si el fet d'acabar a la cleda de l'estat és alguna cosa més que necessitat tàctica o oportunisme estratègic»
«L’actual ajuntament ha actuat com el wasabi amb la ingestió de peix cru: pot prevenir les infeccions que se’n deriven, però no elimina els metalls pesants que tragina»
«'Diàleg' amb l'estat i 'unilateralitat' no signifiquen res, en si mateixos, sinó que recobreixin una qüestió democràtica fonamental entre els orígens del moviment i el desenvolupament polític del procés»
«Tota la xerrameca d'Iglesias en campanya sobre la no aplicació dels articles més socials de la constitució són la viva imatge del fracàs d'aquella constitució nominalista, enfront d'una vida tan precàriament material com la que ha patit, i pateix, la majoria social espanyola»
«El problema, quan l'extrema dreta imposa la seva llei als 'liberals', a través del poder omnímode de les togues, és que no hi hagi amb qui 'dialogar'»
«En aquesta versió catalana, tot transcorre a la Trinitat Nova i acaba a Sant Andreu, on la Capucheta Vermeya i el seu carter salvador fan el vermut al Versalles»
«En art, igual que en la vida, allò que no mata, engreixa. I no es pot donar mai per mort res que continuï essent portador de vida, més que més si ho fa la gent per milers...»
«Qualsevol contesa electoral ha d'esdevenir forçosament un terreny privilegiat per a exhibir la capacitat de cadascú en una guerra de desgast que durarà temps»
«Ves que no aparegui un escrividor que pretengui fer-nos creure que fóra desitjable un retorn al plistocè per celebrar la victòria pòstuma de l''Homo sapiens'»
«Perquè, al passeig del Prado, ja hi estava, de col·lapsat, l'estat, en relació amb Catalunya. Ho sabem nosaltres i ho saben ells»
«Ves que la decisió de la CUP no sigui més útil que no es pensa per a garantir continuïtats virtuals i fàctiques de l'1-O»
«Som, en efecte, a començament dels judicis, i ja n'hi ha, de jutges del Suprem, que s'avancen a posar-se la bena abans de la ferida sense vergonya ni empatx»
«Perquè el cicle polític actual no és pas nou, sinó que dura, com a mínim, des del moment que l'independentisme es va posar un full de ruta»
«Quan els judicis planen sobre la consciència de l'independentisme com una oportunitat de rearmament contra l'estat, la participació en unes eleccions espanyoles pot revestir un caràcter simbòlic que no s'ha de negligir»
«El passat diumenge es va voler escenificar a Madrid el canvi de testimoni en la cursa de relleus –o el joc de mans, segons unes altres perspectives– per a dur l'estat espanyol a les portes de l'autoritarisme postdemocràtic»
«Ha quedat demostrat a la llum pública que l'estat no ho és tot –ni tan sols l'espanyol. I ara temen que no ho podran tot. I a nosaltres ens toca de provar que no podran fer-ho tot»»
«Tot plegat ens converteix en escriptors espantadissos, que adorem la mama literatura sempre que dides o majordomes –crítics, per al cas– ens riguin les gràcies, ens cantin un non-non vine son, ens diguin bufó, i ens netegin les caquetes»
«Des del carrer caldrà començar a bastir una nova unitat del moviment i on han de cristal·litzar els nous lideratges que tanta gent reclama»
«El contrapoder intenta detenir la violència del poder. Com que no 'im-posa' sinó que 'ex-posa' la seva voluntat davant els altres, el seu àmbit és el de la comunicació, no pas el de la violència»
«Mentre n'hi ha que encara volen mantenir el torcebraç directe amb l'estat, uns altres plantegen un tomb no pas tàctic, sinó estratègic, bo i renunciant al discurs que predominava en els rengles independentistes fins abans-d'ahir»
«L’estat ens va aculant a curt termini sense remei»