Ara que tanquem l’any, i toca allò tan tronat de fer balanç, no és un mal exercici escriure la llista de coses que hauríem de bandejar com a país
En afers internacionals l’esquerra catalana sempre ha mostrat una indigència intel·lectual força espaordidora, però això no els disculpa
Tenim uns polítics que no van entendre mai que al davant hi tenien un estat, que encara és el tipus d’entitat més poderosa del món, i a sobre un estat tan putrefacte com l’espanyol
Catalunya tenia un altre tipus de societat, fins que el president Pujol va tenir l’oportunitat de crear una administració de cap i de nou i va decidir reproduir el model borbònic
Quan falten pocs mesos per a les municipals, i amb l’amenaça d’una crisi econòmica global, tenim al davant una bomba de rellotgeria
Vet aquí un problema que tenim a Catalunya: molt poca gent sap parlar en públic
Als països amb una ciutadania madura s’ha de poder parlar de tot, i ja sabem que tot tema que s’expulsa del debat públic s’acaba podrint
Els polítics catalans del 155 veuen que l’únic camí per a sobreviure és que Catalunya esdevingui més castellana, és a dir, més pobra, més burocràtica i més ignorant
"Tractar amb la burocràcia catalana és una experiència enutjosa per a qualsevol ciutadà, que hi haurà de perdre recursos tan valuosos com el temps i la paciència"
Allò que va ensorrar la popularitat de la candidatura va ser la filtració al diari VG de les exigències dels dirigents del COI, recollides en un manual de set-centes pàgines
