Meritxell Batet ja té feina, i així ens van les coses…
La factura de les portes giratòries també es paga en forma d’un sistema econòmic distorsionat per la política i malalt de base
Crònica de la manifestació “Posem límits al turisme” de Girona
Després de negar durant mesos la davallada de facultats del president, tota la premsa nord-americana ha hagut d’admetre la realitat
Com interpretem les dades de criminalitat de Catalunya, i els fets greus de Girona d’aquesta setmana?
Moltes turbulències actuals provenen d’aquells que només tenen un futur laboral a la política
Finalment s’han obert les comportes del descontentament contra les noves pedagogies que han dominat el discurs durant un parell de dècades
Si el preu de trencar el model globalitzador dels grans partits és votar opcions extremes, molts ciutadans ho donaran per bo
Entrevista a Isabel Sucunza, experta en literatura catalana i mestressa de la Llibreria Calders de Barcelona · Setè capítol de “Els del mig”, una sèrie d’entrevistes-retrat de Josep Sala i Cullell a persones nascudes entre final dels anys seixanta i començament dels vuitanta
Els nostres partits d’esquerres són uns espais tancats i impermeables, dominats per unes elits universitàries que s’omplen la boca d’un discurs progressista però que detesten la classe treballadora, i que prefereixen tenir uns resultats electorals minsos mentre controlin els càrrecs
Elecció rere elecció, centenars de milers de catalans es queden sense votar només perquè resideixen a l’estranger
Loquillo afirma que “Barcelona va ser la capital del món fins que algú va decidir que fos la capital de Catalunya”. És una bajanada molt grossa, i encara més quan ve d’un músic
Quantes eleccions a vida o mort es poden fer abans que la gent no se n’afarti?
En lloc d’afirmar que els homes són un problema, com podem resoldre els reptes socials que els afecten especialment?
El president Aragonès ha liderat una davallada institucional sense precedents
Usar la paraula “violència” en un context de discrepància política és una banalització molt perillosa d’aquest terme
Després de deu anys de feina, Xavier Pla ha publicat les 1.500 pàgines de la biografia de Josep Pla
Els nostres adolescents viuen un règim gairebé marcial, amb moltes hores lectives i poques pauses
Dave Ramsey predica que tenir deutes sempre és dolent i que cal seguir una vida frugal
El món progressista, que hauria de voler corregir aquesta tendència, fa temps que va abandonar la lluita de classes per abraçar només la moral sexual
No cal ser futuròleg per a endevinar cap a on anirà el resultat de les eleccions del maig: una explosió de l’abstenció entre els votants independentistes
A molts països es comença a parlar d’una plaga d’absentisme escolar, joves que es queden a casa perquè la salut mental els hi obliga, i que per tant veuen limitada la progressió acadèmica
En tota la seva acció l’ICIP sembla imbuït d’una ideologia utòpica que imagina un món sense guerres, conflictes ni armes, no sé si inspirat en els hippies dels seixanta o en l’optimisme tecnocràtic dels noranta
Entrevista a Ponç Feliu Latorre, director del Parc Natural del Cap de Creus · Sisè capítol de “Els del mig”, una sèrie d’entrevistes-retrat de Josep Sala i Cullell a persones nascudes entre final dels anys seixanta i començament dels vuitanta
Hem d’admetre que els catalans som força nefastos en les ocasions solemnes, però no hi havia ningú de protocol que hi pogués posar ordre?
L’emergència de les xarxes socials ens ha deixat un llegat bo, que és la ruptura del monopoli de l’altaveu
La raó és que em té fascinat, i no per la part musical, que no m’interessa en absolut, sinó per la possibilitat de veure una colla de joves, més o menys de l’edat dels meus alumnes, en un entorn acadèmic i de convivència
L’horari laboral destrueix la conciliació i el temps lliure, els alumnes d’institut arriben a casa esgotats i afamats, i la televisió ofereix els programes més interessants a una hora que tots hauríem de dormir
Reivindiquen les tradicions i el patrimoni, l’ordre a les ciutats, la prosperitat del món rural i el llegat dels avantpassats. I no, tot això no és de dretes, encara que sovint la dreta s’ho vulgui apropiar
Cinquè capítol de “Els del mig”, una sèrie d’entrevistes-retrat de Josep Sala i Cullell a persones nascudes entre final dels anys seixanta i començament dels vuitanta
Hi ha moltes idees que es repeteixen sovint a les tertúlies radiofòniques, els articles de premsa i els comentaris a les xarxes socials, i que són completament equivocades
Qui té el dret de viure a Catalunya? Perquè al capdavall es tracta d’això
Avui us ofereixo una llista de cinc coses estranyes que he vist als informatius públics catalans (de TV3 i el 3/24) durant els dies nadalencs, i que potser val la pena de comentar
Tothom vol prosperar i és molt respectable, però el preu assignat va ser reproduir la ideologia 'progre' madrilenya, retrògrada i anticatalana
La doctora Cristina Vilaplana és cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental de la Fundació i Hospital Germans Trias i Pujol · Quart capítol de “Els del mig”, una sèrie d’entrevistes-retrat de Josep Sala i Cullell a persones nascudes entre final dels anys seixanta i començament dels vuitanta
He de començar per l’empresa més odiada per les últimes sis o set generacions de catalans, és a dir, la Renfe
Som els ciutadans els que hem de decidir si l’escola és prou important per a fer-nos triar uns partits i descartar-ne uns altres el dia de les eleccions
Pla i Xammar van fer una ruta per Alemanya que els va dur a presenciar el 'putsch' de la cerveseria de Munic, l’intent fracassat del nou partit nacionalsocialista d’enderrocar el govern de Baviera
Ara mateix a les tertúlies d’aquests dos programes no hi ha cap economista, sociòleg, antropòleg, filòsof ni lingüista. Tampoc cap metge, científic ni enginyer
“Els del mig”, una sèrie d’entrevistes-retrat de Josep Sala i Cullell a persones nascudes entre final dels anys seixanta i començament dels vuitanta · Avui en publiquem el tercer capítol
En molts ambients de la xarxa s’ha popularitzat una cultura del greuge masculí, amb diversos graus de toxicitat
Si abans l’estabilitat era la norma –als vuitanta i noranta els noms sempre eren els mateixos–, en una dècada hem cremat una o dues generacions de polítics