Això de la presó de Puigdemont
El debat sobre el retorn de Puigdemont i tot allò que puga passar és important d'encarar-lo també del punt de vista de la causa política que defensa. Perquè això no és una peripècia personal
El pronom feble 'hi', que moltes vegades se suprimeix inapropiadament, també hi ha qui el fa servir massa · En parlem amb exemples i explicacions
D'on prové el mot "caramella"? Què són les lloques i per què es diuen així? Com s'anomenen les peces de vestir dels caramellaires? · Detalls i curiositats d'aquesta festa tradicional
Els usuaris ja disposen d'una aplicació gratuïta pensada especialment per a preparar les proves oficials de llengua catalana
Andreu Carretero ha publicat 'Els noms dels ocells en el llenguatge popular català' · El llibre inclou totes les espècies dels Països Catalans i, de cada una, se’n registren sinònims, refranys, frases fetes, mimologismes...
El català té una munió d’interjeccions per a expressar sorpresa, enuig, admiració, espant, conformitat… · Fem una tria de les més genuïnes, amb el propòsit de preservar-les
El “Ras i curt” d’aquesta setmana serveix per a commemorar el primer Dia de la Ce Trencada
Entrevista al filòleg Joan Veny i Clar, ara que ha fet noranta anys, per repassar tota la seva trajectòria biogràfica i acadèmica · "La solució ideal al problema lingüístic és la independència", diu
"Arri, arri, tatanet", "Aquest és el pare", "Mixinetes"...: els jocs de falda són un petit tresor cultural i lingüístic · N'hi ha de propis d'un territori i de comuns a tots els Països Catalans
Expliquem i exemplifiquem les raons que té VilaWeb per a preferir la forma “morir-se”
S’hi accedeix mitjançant la versió digital del diccionari Alcover-Moll · La novetat s’ha activat el dia de l’aniversari del naixement d’Antoni Maria Alcover
Entrevista al president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, que analitza les dificultats sociolingüístiques a què s'encara la llengua · Dols exposa també els criteris i els projectes del seu mandat
La ela catalana és diferent de l’espanyola i la francesa · Aquests darrers anys, per imitació de la pronúncia forana, ha anat reculant aquest tret propi de la nostra llengua
El refranyer conté centenars de dites referides al mes de gener · N’hem seleccionades quinze que ens parlen de l’oratge, dels arbres, del bestiar, del menjar, de l’amor…
'Brutejar', 'amplejar', 'verdejar', 'rossejar'...: el sufix '-ejar' és un tresor per a crear mots nous i intraduïbles
L’observatori Mèdia.cat publica “El deure dels periodistes amb la llengua”, un estudi exhaustiu sobre la responsabilitat i la competència lingüístiques dels periodistes · En resumim el contingut, amb unes reflexions complementàries
Un recull de poemes infantils, per a xics i no tan xics, que poden recitar per les festes de Nadal · De Jacint Verdaguer a Roc Casagran, passant per Joana Raspall i Maria Beneyto i recollint la creativitat anònima i popular
Anàlisi de les modificacions del DIEC, aprovades fa poc per la Secció Filològica
Les enquestes indiquen que la societat continua defensant la immersió a l’educació, que és l’àmbit on cal abocar recursos, energia i coratge
Expliquem una manera simple i fiable de diferenciar el complement directe de l'indirecte i, per tant, de saber si va precedit de la preposició 'a' o no
Cossetània publica ‘101 dites il·lustrades per a tothom’, amb dibuixos, exemples, sinònims i explicacions sobre el significat i l’origen de cada una · En són autors Víctor Pàmies, Joan Antoja i Anna M. Matas
A la major part del domini lingüístic, “quelcom” és un mot elevat, de registre molt formal · Avui dia hi ha qui el fa servir a tort i a dret per traducció del castellà ‘algo’
La campanya de l’Ajuntament de Barcelona per millorar l’ús del català presenta elements de dubte
Quina és la norma general en l’ús de la preposició "a" davant el complement directe i quines excepcions té? · Us ho expliquem amb exemples
Hi ha moltes alternatives per a evitar el castellanisme ‘follar’ · “Cardar” és un verb necessari, amb molts significats de registre vulgar
Com ho podem fer per a saber quan hem de dir "gran" i quan hem de dir "gros"? · Consells i exemples per a mantenir aquesta distinció