La “farsa del procés” i la contradicció que no s’explica
Els fets contradictoris i els canvis de posició sobtats, per més grossos que siguen, no converteixen el procés en una farsa
"Aquell dia la gent albirà la llibertat enllà de les porres i dels cops i la llibertat la il·luminà amb la llum de la seva essència"
"Institucionalitzar en forma de 'taula' la irresolució dels quaranta anys d’autonomisme és repetir una hipòtesi falsada"
"Els estats no tenen amics sinó interessos. Una greu ingenuïtat de l'independentisme fou confiar en la raó democràtica dels catalans i descurar els interessos dels estats decisius"
"L'escàndol del cartell de la Diada, comes agramaticals a banda, ha estat assumir la vella tàctica socialista d'ocultar la identitat del país darrere d'un cosmopolitisme pretensiós i estèril"
El Consell per la República s’hauria d’abstenir de cercar una transversalitat fictícia amb l’ajuda dels partits. De Gaulle no pot col·laborar amb Vichy
"Fa molt que els catalans s’han resignat a desaparèixer com a personalitat històrica"
"Tant de bo que l'europeu no hagi mai de despertar del seu somni dogmàtic al malson d'un poder enemic que, entrant per la porta del candor benpensant, li arribi fins la cuina"
"La incapacitat d'acarar els greus problemes socials, ambientals i polítics encoratja la substitució simbòlica, de tal manera que la malenconia del poder inassequible es tradueix en dictadura de l'estupidesa"
"A la independència sol arribar-s'hi aprofitant una crisi de l'estat o si cal provocant-la; mai ajudant-lo a remuntar-la i menys encara cooperant a reequilibrar les forces respectives en detriment de la pròpia"
"Ens haurem de preguntar si a la corprenedora reiteració del llenguatge feixista dels anys trenta i a la impúdica ressurgència de l’anticatalanisme a tot l’espectre polític espanyol, no correspon una idiosincràsia catalana consistent a dur una explosió sentimental fins al llindar de la revolta per tot seguit fer implosió en desorganització i conflictivitat interna"
"Hi ha qui s'entreté a debatre-ho acadèmicament com aquell que pentina el gat, però normalitzar l'anormalitat, acceptar la repressió orquestrada per jutges i fiscals d'ideologia extrema, tolerar el cinisme dels mitjans i cohonestar els abusos de la policia són la prova empírica d'un passat que no passa ni vol passar"
"La pressió democràtica europea escanya les dèries més salvatges dels justiciers espanyols"
"Durant els més de tres anys i mig que els polítics catalans han estat privats de llibertat i sotmesos a humiliacions de tota mena cap intel·lectual espanyol de prestigi no ha alçat la veu amb un sonor 'j'accuse!'"
"Dels trists papers que fa la Generalitat d'ençà de l'aplicació de l'article 155, el més cínic i lamentable és el de pretès garant de l'ordre. Lamentable i cínic, perquè 'l'ordre', en l'actual context, equival a organitzar la repressió"
"Si es té en compte quantes dècades costà mobilitzar el país per la independència, la difícil superació d’un autonomisme que semblava eternitzar-se en la resignació i l’ensopiment, sorprèn la rapidesa amb què s’ha tornat al punt de partida"
"En uns orígens interins i voluntaristes, un poble pot recolzar-hi una memòria històrica, que també farà feina de memòria personal dels conciutadans"
"Oficialment, si més no, s'ha obert una etapa de resignació i acatament"
"Si el passat ens permet d’entendre el present és perquè el present, indecís i problemàtic, revalua constantment el passat d’acord amb les actuals urgències"
“Per a superar la paràlisi on l'ha dut la política, l'independentisme ha de continuar fent catalanisme, però invertint les prioritats i supeditant la política a la cultura, entesa en sentit antropològic, d'orientació global de la vida col·lectiva”
"Algú s’imagina Alemanya invocant la història que té en comú amb els jueus per negar l’Holocaust? Doncs això fa Espanya amb els pobles indígenes que va 'civilitzar'"
"Quan un país és substantivament democràtic, no cal adjectivar-lo. Quan no ho és prou, però el context ho reclama, s'adjectiva hiperbòlicament per por que algú en posi en dubte la substància."
"Si n’expurguem la ganga nacionalista, veurem que Ortega havia capit correctament que els castellans entenen els avantatges de la unitat i els catalans no"
«El futur de la Unió Europea requereix més aviat generar una sobirania compartida i una autoritat no identificable amb cap de les nacions subsidiàries.»
"La contradicció en què viu Europa és la principal causa que no pugui aspirar a l'estatus de superpotència política malgrat ser una superpotència econòmica, molt malmesa ara mateix per la inflexibilitat d'uns estats i la irresponsabilitat d'uns altres"
"L'experiència de l'oposició podria ser el certificat de baptisme per a Junts. De la demostració que el seu projecte no és el ball de cadires què els atribueixen, dependrà el seu lideratge de la independència"