"Parodiar els polítics alleugereix l’opressió tant com l’aventura amorosa de Bogart i Bergman allibera París de la Gestapo"
L'arrelament del derrotisme lingüístic ja feia preveure que el procés polític descarrilaria
"La malvolença mútua que paralitza l'avenç en la independència no té res a veure amb devoció a uns determinats ideals i sí molt a veure amb l'egoisme que agullona la competència"
"Cada parlant que abandona una llengua contribueix a extingir-la. Dit d’una altra manera: les llengües no es moren, les maten"
És molt probable que la pròxima deslegitimació de l'estat en la crisi que ara es congria acabi restituint als catalans, com a condició de pervivència d'Espanya, el dret d'autodeterminació
El poble es descobrí un poder insospitat quan, havent esberlat els límits autonòmics, prengué el destí en les pròpies mans el Primer d'Octubre
La llibertat no se subordina a les possibilitats que obri o clausuri, car és l'origen de la possibilitat
"Benjamin avisava que cada època ha de tornar a lluitar contra el conformisme que subjuga la tradició"
"El problema no és pas que la lectura s’hagi especialitzat i llegir el diari requereixi una tècnica diferent de llegir llibres, sinó que la lectura apressada i distreta pròpia de la premsa ha esdevingut hegemònica"
"Actualment a Espanya no hi ha cap pell més cara que la de Puigdemont. Són molts que l'han venuda manta vegada abans de caçar-lo i sense que la bena de la lògica postissa els caigui dels ulls"
"Aquell dia la gent albirà la llibertat enllà de les porres i dels cops i la llibertat la il·luminà amb la llum de la seva essència"
"Institucionalitzar en forma de 'taula' la irresolució dels quaranta anys d’autonomisme és repetir una hipòtesi falsada"
"Els estats no tenen amics sinó interessos. Una greu ingenuïtat de l'independentisme fou confiar en la raó democràtica dels catalans i descurar els interessos dels estats decisius"
"L'escàndol del cartell de la Diada, comes agramaticals a banda, ha estat assumir la vella tàctica socialista d'ocultar la identitat del país darrere d'un cosmopolitisme pretensiós i estèril"
El Consell per la República s’hauria d’abstenir de cercar una transversalitat fictícia amb l’ajuda dels partits. De Gaulle no pot col·laborar amb Vichy
"Fa molt que els catalans s’han resignat a desaparèixer com a personalitat històrica"
"Tant de bo que l'europeu no hagi mai de despertar del seu somni dogmàtic al malson d'un poder enemic que, entrant per la porta del candor benpensant, li arribi fins la cuina"
"La incapacitat d'acarar els greus problemes socials, ambientals i polítics encoratja la substitució simbòlica, de tal manera que la malenconia del poder inassequible es tradueix en dictadura de l'estupidesa"
"A la independència sol arribar-s'hi aprofitant una crisi de l'estat o si cal provocant-la; mai ajudant-lo a remuntar-la i menys encara cooperant a reequilibrar les forces respectives en detriment de la pròpia"
"Ens haurem de preguntar si a la corprenedora reiteració del llenguatge feixista dels anys trenta i a la impúdica ressurgència de l’anticatalanisme a tot l’espectre polític espanyol, no correspon una idiosincràsia catalana consistent a dur una explosió sentimental fins al llindar de la revolta per tot seguit fer implosió en desorganització i conflictivitat interna"
"Hi ha qui s'entreté a debatre-ho acadèmicament com aquell que pentina el gat, però normalitzar l'anormalitat, acceptar la repressió orquestrada per jutges i fiscals d'ideologia extrema, tolerar el cinisme dels mitjans i cohonestar els abusos de la policia són la prova empírica d'un passat que no passa ni vol passar"
"La pressió democràtica europea escanya les dèries més salvatges dels justiciers espanyols"
"Durant els més de tres anys i mig que els polítics catalans han estat privats de llibertat i sotmesos a humiliacions de tota mena cap intel·lectual espanyol de prestigi no ha alçat la veu amb un sonor 'j'accuse!'"
"Dels trists papers que fa la Generalitat d'ençà de l'aplicació de l'article 155, el més cínic i lamentable és el de pretès garant de l'ordre. Lamentable i cínic, perquè 'l'ordre', en l'actual context, equival a organitzar la repressió"
"Si es té en compte quantes dècades costà mobilitzar el país per la independència, la difícil superació d’un autonomisme que semblava eternitzar-se en la resignació i l’ensopiment, sorprèn la rapidesa amb què s’ha tornat al punt de partida"
