El criminal desafiador
Hi ha moments en la vida política que, simplement, és impossible d'aguantar impertèrrit les provocacions
El judici històric sobre Jordi Pujol dependrà de com es resolgui la qüestió de fins a quin punt l’amor proclamat a Catalunya fou sòlid i sentit
Si Pujol encara pot tenir interès a refer la seva imatge pública, ja es troba molt enllà de l’ambició política
D’ençà que l’aplicació del 155 obrí en canal la societat catalana, el binarisme dreta-esquerra es metamorfosà localment en una “convergència” i un “republicanisme” mitificats
La llibertat no és patrimoni de cap ideologia ni tampoc és l’herència natural de les persones. És una tasca permanent que, com tota herència, abans de gaudir-ne és indispensable de crear-la
Tots els dubtes sobre les intencions del govern de la Generalitat abans i després del referèndum giren entorn d’aquesta qüestió: s’havia adobat el terreny internacional?
Poques coses posen en evidència l’origen purità de la moral pública americana com la conducta sexual considerada delinqüent
On s’acaba l’exigència deontològica i on comença l’enveja?
Votar sobre el dret de l’estat valia tant com jutjar l’estat; què hi ha d’estrany que l’estat s’hi tornés i condemnés els votants en la figura dels seus polítics?
Occident es bat en retirada i cap govern no està en condicions de demanar sacrificis a una ciutadania malcriada
L’hostilitat cap als homosexuals sempre ha existit a les cultures que promouen els valors de la masculinitat i ha estat molt present en l’espanyola
Si conservar la llengua i la cultura és, per definició, una tasca conservadora, s’explica perfectament que els progressistes, és a dir els demagogs, s’hagin preocupat de manllevar al català l’exclusiva de la identitat catalana
Què fa que el castellà, idioma que duu la marca de l’autoritarisme secular fins i tot en la pronúncia, sembli més atractiu als adolescents, més carregat d’energies culturals, més promissori?
Sembla que els republicans segueixen el mateix camí amb la reforma, que no derogació, del delicte de sedició, amb la intenció de refermar el simulacre del diàleg
La dèria reguladora que envaeix les institucions d’ençà d’un temps és un símptoma d’assimilació a Espanya
La pretensió d’independitzar un país des d’institucions orgàniques de l’estat que el subjecta no té cap recorregut
El sistema judicial ha colonitzat l’estat amb un poder sobredimensionat i transgressor fins i tot del seu àmbit
La violència, doncs, no és cap opció. Deixant de banda bromes com ara l’oferta russa del cas Vólkhov, ningú no armarà els catalans encara que ho demanin
L’independentisme vol i dol. Té tots els motius per a fer la independència i per tant la desitja, però no troba prou raons per a creure en la consecució
El dit amb què es queden aquests lectors epidèrmics és el signe d’un significat que els defuig. La lluna, en el cas que ens ocupa, era la rancúnia del dèspota.
La seva històrica marxa enrere arrossega el partit, i potser el país, a l’abisme
La “nova catalanitat” que promouen els partits no sols bloca el camí cap a la independència, sinó que impedeix de preservar un bé més essencial
Els partits fan mans i mànigues per a institucionalitzar l’independentisme sense independència. Els d’esquerra, en particular, confien en la ideologia per fer oblidar la revolució
Junts sempre podrà allargar l’agonia de la coalició amb l’excusa d’evitar la repetició del tripartit, de la mateixa manera que Esquerra continuarà fent de flotador del PSOE amb el pretext de barrar el pas a la dreta
El personatge de Coetzee és un insociable que teoritza la guerra en la solitud d’una biblioteca, si fa no fa com l’autor d’aquesta columna divagant ben lluny dels aparells repressius de l’estat espanyol
És un èxit polític de primer ordre que pocs anys després que les clavegueres de l’estat el van despullar del seu carisma, Pujol hagi reconduït el seu cas al terreny de les conviccions