Això de la presó de Puigdemont
El debat sobre el retorn de Puigdemont i tot allò que puga passar és important d'encarar-lo també del punt de vista de la causa política que defensa. Perquè això no és una peripècia personal
Què fa que el castellà, idioma que duu la marca de l’autoritarisme secular fins i tot en la pronúncia, sembli més atractiu als adolescents, més carregat d’energies culturals, més promissori?
Sembla que els republicans segueixen el mateix camí amb la reforma, que no derogació, del delicte de sedició, amb la intenció de refermar el simulacre del diàleg
La dèria reguladora que envaeix les institucions d’ençà d’un temps és un símptoma d’assimilació a Espanya
La pretensió d’independitzar un país des d’institucions orgàniques de l’estat que el subjecta no té cap recorregut
El sistema judicial ha colonitzat l’estat amb un poder sobredimensionat i transgressor fins i tot del seu àmbit
La violència, doncs, no és cap opció. Deixant de banda bromes com ara l’oferta russa del cas Vólkhov, ningú no armarà els catalans encara que ho demanin
L’independentisme vol i dol. Té tots els motius per a fer la independència i per tant la desitja, però no troba prou raons per a creure en la consecució
El dit amb què es queden aquests lectors epidèrmics és el signe d’un significat que els defuig. La lluna, en el cas que ens ocupa, era la rancúnia del dèspota.
La seva històrica marxa enrere arrossega el partit, i potser el país, a l’abisme
La “nova catalanitat” que promouen els partits no sols bloca el camí cap a la independència, sinó que impedeix de preservar un bé més essencial
Els partits fan mans i mànigues per a institucionalitzar l’independentisme sense independència. Els d’esquerra, en particular, confien en la ideologia per fer oblidar la revolució
Junts sempre podrà allargar l’agonia de la coalició amb l’excusa d’evitar la repetició del tripartit, de la mateixa manera que Esquerra continuarà fent de flotador del PSOE amb el pretext de barrar el pas a la dreta
El personatge de Coetzee és un insociable que teoritza la guerra en la solitud d’una biblioteca, si fa no fa com l’autor d’aquesta columna divagant ben lluny dels aparells repressius de l’estat espanyol
És un èxit polític de primer ordre que pocs anys després que les clavegueres de l’estat el van despullar del seu carisma, Pujol hagi reconduït el seu cas al terreny de les conviccions
Si les crisis són un aspecte reiterat de la història, acumular-les és característic dels finals de mil·lenni
Quan arribin les sentències europees sobre el judici de l’altre tribunal suprem, seria un error històric considerar el plet tancat
Exigir de memoritzar figures retòriques com a criteri d’idoneïtat per als estudis superiors sols s’entén per conformitat amb la mentalitat tecnocràtica dominant. Aquesta mentalitat de rigor aparent allunya les institucions de la societat
"Com es respon a la insolència que es disfressa de victimisme? Enfurismar-se no és cap solució, ni tampoc ignorar-ho"
No portar aurèola té certs avantatges. Ara ja pot cometre baixeses i lliurar-se a la cràpula com el comú dels mortals
Carisma és la capacitat d’insuflar confiança en la gent a fi que pugui confiar en ella mateixa
"Els catalans poden anar-se’n a l’exili o independitzar-se en la intimitat empenyorant el territori. Aquesta és la fórmula de l’independentisme desideratiu actualment al servei de l’estat espanyol"
El problema dels polítics no és que els falti fantasia, sinó que no tinguin substància pensant
Si la tendència no es reverteix, l’abandó dels estudis per una part simbòlicament i socialment influent de la població no presagia res de bo per a les universitats
“La passió per excloure i silenciar qui pensa i actua fora del nostre consens és l’escull més gran de la democràcia”
"Convertir les grans plomes dels idiomes europeus en icones nacionals ha estat habitual d’ençà del romanticisme, però no és cap acció innocent"