El president Mas, en perspectiva
Escoltant ahir Artur Mas, costava de no pensar quin actiu tan gran va perdre el moviment, tot el moviment, no tan sols aquest partit o aquell, bàsicament per les obsessions ideològiques de la nostra esquerra
Qualsevol proposta d’acotar la llibertat és blasmada automàticament com a censora, autoritària o directament feixista
Per a molts jutges i fiscals espanyols els independentistes ja fa temps que ens hem graduat de terroristes
Hom no és de dreta pel fet de qüestionar el privilegi moral que s’adjudica l’esquerra, com tampoc no era ateu Baruch Spinoza pel fet d’impugnar l’excepcionalitat de la Bíblia
Els catalans –molts– feren un gran esforç de continuïtat, recuperant la llengua, restaurant els llocs, reprenent la saviesa dels llibres oblidats. Avui, però, puja una generació que no vol ajupir-se mentalment a retrobar la senda dels avantpassats
La Joana d’Arc del comunisme espanyol semblava que havia seguit el camí dels altres mites del culte a la personalitat després d’enfonsar-se el bloc comunista. Però vet aquí que ha trobat una segona vida i nou culte en els altars del feminisme
La injecció de diversitat racial en el corrent de suport que enlaira Trump per sobre de Biden a les enquestes fa pensar que els reduccionismes enquistats comencen a no servir
Si la dreta dita extrema guanya acceptació entre els joves és perquè a molts el discurs de l’esquerra els sona buit, encarcarat i cínic
Puigdemont té una certa retirada amb Robin Hood, heroi de les classes populars i malson del xèrif de Nottingham
Dos anys després d’aturar la invasió russa amb gran sacrifici de vides, Ucraïna comença a perdre la guerra
L’experiència reiterada de mal govern i fins de desgovern en diverses èpoques no es pot atribuir exclusivament ni principal a manca de llibertat política
L’única manera d’evitar la imposició d’un ambient moral nefast per a la continuïtat de la cultura catalana consisteix a aplicar als nouvinguts tantes capes de vernís tan ràpidament com sigui possible
La valoració de la llengua atenyé les cotes més altes els anys vint i trenta. Durant la dictadura de Primo de Rivera, malgrat les restriccions de l’ús del català, cap escriptor de nivell no hi renuncià
No hauria de sorprendre ningú que de bon principi el projecte nacional espanyol combatés l’estandardització del català, insistint en la dialectalització i els localismes
Havent aconseguit l'estat la substitució lingüística que procurava d’ençà de feia segles, la societat en general i el govern en particular s’acluquen d’ulls quan es comet un atemptat contra l’esperit del poble
Així que Junts va obtenir del govern de Sánchez la promesa de cedir les competències en immigració, tots els dimonis van sortir a udolar com un sol home
El cinema d’en Ventura defineix una època que potser ja no és la dels més joves, una època en què es van trencar molts tabús
Rectificar no vol pas dir justificar, sinó corregir, en aquest cas un error que havia passat desapercebut a tothom tret d’un lector diligent
El 2024 s’obre amb la perspectiva no pas d’una renovació cultural profunda sinó d’aprofundiment de les crisis de l’any anterior, amb un potencial de desestabilització global molt notable
Comprometre’s verbalment amb la pau des de la feblesa és pura gestualitat
La compareixença voluntària d’alguns polítics catalans davant el Tribunal Suprem, acceptant el marc legal espanyol, té una forta retirada amb la compareixença de Schuschnigg davant l’autoritat d’un estat estranger
Creure que un poble serà exaltat entre les nacions pel fet de no exercir cap poder és una manera infantil de rebolcar-se en la impotència
Com totes les propostes de pau basades en l’aplicació mecànica del dret internacional, l’amenaça de Sánchez és un brindis al sol
Els extrems són igualment perillosos. La simpatia o antipatia que evoquin diu més de qui les sent que no pas de la posició en si
Sense identitat de sentit no hi ha comunicació i les paraules són efectivament sols paraules, o més ben dit pellofes de paraules de les quals ha desaparegut la substància comunicativa
Gent que gaudeix dels drets i llibertats de la democràcia liberal acusa l’únic estat democràtic de l’Orient Mitjà de genocidi i alguns fins li neguen legitimitat existencial
L’única esperança de salvaguardar la diferència catalana rau a assolir l’exterioritat al sistema espanyol
Net i cru: els catalans ens extingim. La desaparició d’un poble històric és un fenomen recurrent, però en el nostre cas amb la particularitat que hem malbaratat l’herència com hereus escampa
Esgarrifa la mutació sobtada de persones fins ara molt crítiques amb el govern ultradretà de Netanyahu, que de cop i volta desesperen de qualsevol solució que no sigui arranar la franja de Gaza
La mediocritat que ofega la política catalana no obeeix tant a la lògica de tal faràs, tal trobaràs, com a la de tant t’esforces, tant vals
Es resolgui com es resolgui, el moll de la qüestió és que avui aquell 52% s’ha evaporat, si és que mai fou una realitat tangible i no una entelèquia comptable
La principal dificultat a què s’enfronta qui vulgui fundar un partit català amb una filosofia política acreditada no és el baix nivell cultural del país, sinó, al contrari, la prioritat de les idees-fetitxe sobre els fets
A Catalunya hi ha qui saliva anticipant la “deslleialtat” del president Puigdemont, si arriba a cap acord amb Sánchez que no sigui la independència, que alguns esperen que caigui dringant com 155 monedes a la safata d’una escurabutxaques
Malgrat que la diversitat del professorat i l’alumnat salta als ulls a moltes universitats, els criteris de diversitat s’extremen com més va més
La crisi de lideratges no és exclusiva de la política, ni tampoc de l’empresa. És una crisi general
Tot apunta que Puigdemont ha decidit de jugar la partida en dos moviments. El primer envit era necessari per a moure peça. El segon descobrirà de quin peu calça el president
Si els polítics independentistes van trair el poble l’octubre del 2017, si tots col·legiadament havien ordit un engany, per què no van ser castigats en les eleccions del 21 de desembre d’aquell any?
La fragmentació i desorganització de l’independentisme són conseqüència de l’esquerda oberta en la seva credibilitat
En política, apel·lar als ideals és inútil si no es folren d’interès. L’independentisme continuarà essent estèril mentre la moral vagi d’una banda i l’interès d’una altra
Una comunitat que s’imagina ella mateixa com a posseïdora de la religió perfecta difícilment acceptarà la necessitat de reformar-la
Als semàfors el verd indica permissió de passar, però igualment podria haver-se convingut que manés d’aturar-se. El binarisme no és arbitrari; ho són els valors assignats als termes de l’oposició