La “farsa del procés” i la contradicció que no s’explica
Els fets contradictoris i els canvis de posició sobtats, per més grossos que siguen, no converteixen el procés en una farsa
Comprometre’s verbalment amb la pau des de la feblesa és pura gestualitat
La compareixença voluntària d’alguns polítics catalans davant el Tribunal Suprem, acceptant el marc legal espanyol, té una forta retirada amb la compareixença de Schuschnigg davant l’autoritat d’un estat estranger
Creure que un poble serà exaltat entre les nacions pel fet de no exercir cap poder és una manera infantil de rebolcar-se en la impotència
Com totes les propostes de pau basades en l’aplicació mecànica del dret internacional, l’amenaça de Sánchez és un brindis al sol
Els extrems són igualment perillosos. La simpatia o antipatia que evoquin diu més de qui les sent que no pas de la posició en si
Sense identitat de sentit no hi ha comunicació i les paraules són efectivament sols paraules, o més ben dit pellofes de paraules de les quals ha desaparegut la substància comunicativa
Gent que gaudeix dels drets i llibertats de la democràcia liberal acusa l’únic estat democràtic de l’Orient Mitjà de genocidi i alguns fins li neguen legitimitat existencial
L’única esperança de salvaguardar la diferència catalana rau a assolir l’exterioritat al sistema espanyol
Net i cru: els catalans ens extingim. La desaparició d’un poble històric és un fenomen recurrent, però en el nostre cas amb la particularitat que hem malbaratat l’herència com hereus escampa
Esgarrifa la mutació sobtada de persones fins ara molt crítiques amb el govern ultradretà de Netanyahu, que de cop i volta desesperen de qualsevol solució que no sigui arranar la franja de Gaza
La mediocritat que ofega la política catalana no obeeix tant a la lògica de tal faràs, tal trobaràs, com a la de tant t’esforces, tant vals
Es resolgui com es resolgui, el moll de la qüestió és que avui aquell 52% s’ha evaporat, si és que mai fou una realitat tangible i no una entelèquia comptable
La principal dificultat a què s’enfronta qui vulgui fundar un partit català amb una filosofia política acreditada no és el baix nivell cultural del país, sinó, al contrari, la prioritat de les idees-fetitxe sobre els fets
A Catalunya hi ha qui saliva anticipant la “deslleialtat” del president Puigdemont, si arriba a cap acord amb Sánchez que no sigui la independència, que alguns esperen que caigui dringant com 155 monedes a la safata d’una escurabutxaques
Malgrat que la diversitat del professorat i l’alumnat salta als ulls a moltes universitats, els criteris de diversitat s’extremen com més va més
La crisi de lideratges no és exclusiva de la política, ni tampoc de l’empresa. És una crisi general
Tot apunta que Puigdemont ha decidit de jugar la partida en dos moviments. El primer envit era necessari per a moure peça. El segon descobrirà de quin peu calça el president
Si els polítics independentistes van trair el poble l’octubre del 2017, si tots col·legiadament havien ordit un engany, per què no van ser castigats en les eleccions del 21 de desembre d’aquell any?
La fragmentació i desorganització de l’independentisme són conseqüència de l’esquerda oberta en la seva credibilitat
En política, apel·lar als ideals és inútil si no es folren d’interès. L’independentisme continuarà essent estèril mentre la moral vagi d’una banda i l’interès d’una altra
Una comunitat que s’imagina ella mateixa com a posseïdora de la religió perfecta difícilment acceptarà la necessitat de reformar-la
Als semàfors el verd indica permissió de passar, però igualment podria haver-se convingut que manés d’aturar-se. El binarisme no és arbitrari; ho són els valors assignats als termes de l’oposició
Si el CIDOB volia celebrar el cinquantè aniversari exhibint una figura políticament desprestigiada no podia fer res millor que convidar Hillary Clinton
A Ripoll, l’enemic a batre per la resta de partits dits independentistes resulta ser el 30% de ciutadans que demanen ordre i legalitat per a tothom, i no pas la classe política que aviva la demagògia a fi de treure profit del desconcert
La idea d’eliminar les fronteres és una atzagaiada d’intel·lectuals enfilats en el miratge d’una pau molt llarga i una bonança econòmica sense precedents