La “farsa del procés” i la contradicció que no s’explica
Els fets contradictoris i els canvis de posició sobtats, per més grossos que siguen, no converteixen el procés en una farsa
La violència originària no és patrimoni de ningú i la política no consisteix a reproduir l’acrimònia d’una guerra fundacional, sinó a substituir la força del braç per la força de la paraula o de la imatge
Si definim el feixisme apilonant sobre aquest mot les actituds i maneres de pensar que ens desagraden, l’única cosa que haurem fet és contradefinir-nos mitjançant una tautologia
Si d’alguna cosa no es poden vantar els europeus continentals és d’haver derrotat el feixisme
Sovint fem el mal per vanitat, per no semblar menys que els altres, per sentir l’escalf de la colla. Confonem la veritat amb la doxa i la democràcia amb l’hegemonia
Catalunya és europea per origen i aspiració, de ple dret doncs, sense que hi tingui res a veure el Regne d’Espanya com a peatge i marc provisional de pertinença a la Unió Europea
Israel és avui un estat sota sospita, havent portat la represàlia per la devastadora acció d’Hamàs el 7 d’octubre probablement massa lluny
La comunitat i l’estat que l’estructura políticament no es poden assentar sobre una societat calidoscòpica de lleialtats enfrontades
Qualsevol proposta d’acotar la llibertat és blasmada automàticament com a censora, autoritària o directament feixista
Per a molts jutges i fiscals espanyols els independentistes ja fa temps que ens hem graduat de terroristes
Hom no és de dreta pel fet de qüestionar el privilegi moral que s’adjudica l’esquerra, com tampoc no era ateu Baruch Spinoza pel fet d’impugnar l’excepcionalitat de la Bíblia
Els catalans –molts– feren un gran esforç de continuïtat, recuperant la llengua, restaurant els llocs, reprenent la saviesa dels llibres oblidats. Avui, però, puja una generació que no vol ajupir-se mentalment a retrobar la senda dels avantpassats
La Joana d’Arc del comunisme espanyol semblava que havia seguit el camí dels altres mites del culte a la personalitat després d’enfonsar-se el bloc comunista. Però vet aquí que ha trobat una segona vida i nou culte en els altars del feminisme
La injecció de diversitat racial en el corrent de suport que enlaira Trump per sobre de Biden a les enquestes fa pensar que els reduccionismes enquistats comencen a no servir
Si la dreta dita extrema guanya acceptació entre els joves és perquè a molts el discurs de l’esquerra els sona buit, encarcarat i cínic
Puigdemont té una certa retirada amb Robin Hood, heroi de les classes populars i malson del xèrif de Nottingham
Dos anys després d’aturar la invasió russa amb gran sacrifici de vides, Ucraïna comença a perdre la guerra
L’experiència reiterada de mal govern i fins de desgovern en diverses èpoques no es pot atribuir exclusivament ni principal a manca de llibertat política
L’única manera d’evitar la imposició d’un ambient moral nefast per a la continuïtat de la cultura catalana consisteix a aplicar als nouvinguts tantes capes de vernís tan ràpidament com sigui possible
La valoració de la llengua atenyé les cotes més altes els anys vint i trenta. Durant la dictadura de Primo de Rivera, malgrat les restriccions de l’ús del català, cap escriptor de nivell no hi renuncià
No hauria de sorprendre ningú que de bon principi el projecte nacional espanyol combatés l’estandardització del català, insistint en la dialectalització i els localismes
Havent aconseguit l'estat la substitució lingüística que procurava d’ençà de feia segles, la societat en general i el govern en particular s’acluquen d’ulls quan es comet un atemptat contra l’esperit del poble
Així que Junts va obtenir del govern de Sánchez la promesa de cedir les competències en immigració, tots els dimonis van sortir a udolar com un sol home
El cinema d’en Ventura defineix una època que potser ja no és la dels més joves, una època en què es van trencar molts tabús
Rectificar no vol pas dir justificar, sinó corregir, en aquest cas un error que havia passat desapercebut a tothom tret d’un lector diligent
El 2024 s’obre amb la perspectiva no pas d’una renovació cultural profunda sinó d’aprofundiment de les crisis de l’any anterior, amb un potencial de desestabilització global molt notable