Sánchez, Macron: els límits de la política-espectacle
Sánchez i Macron han descobert que tot és possible, però no tot és sostenible
«Ada Colau, desapareguda en el debat cultural, avergonyida potser d’haver deixat la responsabilitat en mans dels socialistes i de les seves pràctiques directament reprovables»
«D'esquerres ja no ho eren aleshores o, per a ser més precisos, mai no van oposar a la cultura pujolista conservadora una cultura realment transformadora, dirigida a tothom. Ells defensaven els privilegis culturals de sempre»
«Em pregunto si no seria una millor solució expropiar la Sagrada Família i que fossin els poders públics, els representants de la societat, els qui gestionessin aquell parc temàtic»
«Com ens creurem tot el que diu i el que digui en el futur si sabem que de seguida pot desdir-se de tot allò que hagi promès en la campanya?»
«S'estimava la Catalunya profunda, la del poble de Cistella de la seva mare, però també s'estimava la Catalunya d'aiguabarreig lingüístic i ideològic del seu Cornellà, d'aquell poble que va veure tan transformat en pocs anys»
«Davant de la calamitosa atenció institucional a la cultura, doncs, jo pregunto als dirigents i militants d’Esquerra Republicana de Catalunya si hi pensen fer res»
«Som en un estadi permanent de frivolitat. I el permetem. O potser és desídia?»
«Allò que veritablement m'ennuega és que es vulgui deixar entendre que el franquisme no va alterar la vida dels catalans o que la societat catalana n'ha evitat les conseqüències traumàtiques»
«Ells, els partits espanyols, que se'n reien tant del que havia passat a Catalunya, han portat la fal•làcia de la democràcia a la màxima expressió»
«Quants dels qui acusen els cupaires d’arruïnar la felicitat dels catalans han estudiat el pressupost presentat per Junqueras? I quants més han estudiat les esmenes de la CUP?»
«Ja hem vist que Collboni continua apostant per Marcé, amb càrrec directe o no. Santi Vila, per la seva banda, s'ha envoltat de persones com Pau Villòria o Quim Torrent, que estaven amb ell a la conselleria de Territori i Sostenibilitat»
«Molts d’aquests treballadors explotats pel sistema van treballar dissabte a la nit. No devien fer gaire bona cara, jo no n'hauria pas fet, encara que complissin la seva comesa perquè són bona gent»
«El món de la cultura viu en una tensió permanent entre ser eficaç i arribar al màxim de persones possible»
«Hem de salvar la universitat de tants i tants polítics espanyols i catalans, de tots aquells que no entenen la transcendència de l'ensenyament superior d'un país»
«La societat catalana pot aprofitar l'ocasió per decidir si vol fer Miró definitivament seu o no. I quan escric fer-lo seu no vull dir que s'hagi de pujar a la muntanya de Montjuïc a adorar a una bèstia sagrada de la creació contemporània»
Com més glamurosa es preveu la primera representació d’una obra, més farcida de polítics. I de periodistes que els retraten.
«L'educació consisteix a formar els individus en espais de llibertat, a fomentar el pensament propi, a saber discernir les coses a partir dels instruments que l'escola, l'institut i la universitat et puguin haver donat. L'exèrcit et proporciona tot això? Rotundament, no»
«La cultura pot ser amable o trencadora, pot ser plàcida o provocativa. Jo prefereixo la que m'interroga, la que em fa pensar, la que arriba a sotraguejar-me. Però mai no he estat tan mal educat d'aixecar-me de la cadira quan un poeta, un pintor o un cineasta m'ofereixen, ben altrament, una obra buida i estrictament decorativa»
«Per tal que l'obra de Carles Hac Mor hagués estat preuada, ni que fos en els límits habituals de la literatura que no es vol banal o mediàtica, no calia anar a França ni que els francesos ens la descobrissin. Era més fàcil alliberar-nos dels morts vivents que ens eixuguen la creació i llegir la seva poesia i fer exposicions de les seves intervencions artístiques»
«Un equipament que rep una xifra astronòmica d'inversió pública pot decidir a dit, de manera autoritària, quin artista ha de fer una intervenció a les façanes de la ciutat?»
'És l'equipament cultural que menys controvèrsia pública suscita, tot i que, paradoxalment, és el que més diners públics rep'