Això de la presó de Puigdemont
El debat sobre el retorn de Puigdemont i tot allò que puga passar és important d'encarar-lo també del punt de vista de la causa política que defensa. Perquè això no és una peripècia personal
«Ells, els partits espanyols, que se'n reien tant del que havia passat a Catalunya, han portat la fal•làcia de la democràcia a la màxima expressió»
«Quants dels qui acusen els cupaires d’arruïnar la felicitat dels catalans han estudiat el pressupost presentat per Junqueras? I quants més han estudiat les esmenes de la CUP?»
«Ja hem vist que Collboni continua apostant per Marcé, amb càrrec directe o no. Santi Vila, per la seva banda, s'ha envoltat de persones com Pau Villòria o Quim Torrent, que estaven amb ell a la conselleria de Territori i Sostenibilitat»
«Molts d’aquests treballadors explotats pel sistema van treballar dissabte a la nit. No devien fer gaire bona cara, jo no n'hauria pas fet, encara que complissin la seva comesa perquè són bona gent»
«El món de la cultura viu en una tensió permanent entre ser eficaç i arribar al màxim de persones possible»
«Hem de salvar la universitat de tants i tants polítics espanyols i catalans, de tots aquells que no entenen la transcendència de l'ensenyament superior d'un país»
«La societat catalana pot aprofitar l'ocasió per decidir si vol fer Miró definitivament seu o no. I quan escric fer-lo seu no vull dir que s'hagi de pujar a la muntanya de Montjuïc a adorar a una bèstia sagrada de la creació contemporània»
Com més glamurosa es preveu la primera representació d’una obra, més farcida de polítics. I de periodistes que els retraten.
«L'educació consisteix a formar els individus en espais de llibertat, a fomentar el pensament propi, a saber discernir les coses a partir dels instruments que l'escola, l'institut i la universitat et puguin haver donat. L'exèrcit et proporciona tot això? Rotundament, no»
«La cultura pot ser amable o trencadora, pot ser plàcida o provocativa. Jo prefereixo la que m'interroga, la que em fa pensar, la que arriba a sotraguejar-me. Però mai no he estat tan mal educat d'aixecar-me de la cadira quan un poeta, un pintor o un cineasta m'ofereixen, ben altrament, una obra buida i estrictament decorativa»
«Per tal que l'obra de Carles Hac Mor hagués estat preuada, ni que fos en els límits habituals de la literatura que no es vol banal o mediàtica, no calia anar a França ni que els francesos ens la descobrissin. Era més fàcil alliberar-nos dels morts vivents que ens eixuguen la creació i llegir la seva poesia i fer exposicions de les seves intervencions artístiques»
«Un equipament que rep una xifra astronòmica d'inversió pública pot decidir a dit, de manera autoritària, quin artista ha de fer una intervenció a les façanes de la ciutat?»
'És l'equipament cultural que menys controvèrsia pública suscita, tot i que, paradoxalment, és el que més diners públics rep'