L’Ovidi i nosaltres
Cal recordar, i hem de recordar-nos, que aquest país nostre va deixar morir l'Ovidi en la penúria
«Després de la pandèmia, crec que tots els que no som obtusos optimistes i mai més no confiarem en cap partit polític que promet una cosa i en fa una altra, hauríem de tenir en compte un pensament»
«Els problemes de subsistència no se solucionen apel·lant als tòpics de l'artista que viu de l'aire i compon millor en la misèria; però tampoc se solucionen posant-se en la pell del negociador burgès»
«Un mestre diferent, en els coneixements del qual van beure les generacions de la crítica d’art de la postguerra»
«Juan Carlos I, el virus major del regne, ha propiciat una nafra purulenta de dimensions desconegudes fins ara. La ferida supura un pus necròtic, irrespirable»
«L'art no passa per damunt de la vida; l’art és una absoluta merda si no va associat a la vida»
«Ara el paisatge es fa més engrescador amb la posada en funcionament de Fabra i Coats; tant de bo que s’hi afegeixin més iniciatives estables i, així, puguem prescindir una mica, ni que sigui una engruna, del passat»
«L'Europa que alguns somniaven com a projecte democràtic no existeix. Tot és pensat des del diner i amb l'objectiu que el diner marqui la vida dels europeus»
«Si la cultura ha de servir per a perpetrar farses com aquella, no calen més diners públics. Val més que tanquem portes i ens dediquem tots plegats al noble ofici de pagès»
«Aboquem-nos, doncs, a les inutilitats útils, a les que ens faran protagonistes reals d’uns moments de les nostres vides»
«Perquè ja va essent hora que Esquerra, JxCat i la CUP comencin a pensar (o, més ben dit, a agafar experts que pensin) el model cultural per a una república catalana»
«Hi ha persones que lamenten les formes de l'acció per dues raons: o perquè no acaben d'entendre la barbàrie que suposa la violència masclista o perquè viuen en la mentida social del bon gust»
«Em sembla insostenible que un museu que es presenta ell mateix com un instrument crític endolceixi la figura d’un dictador»
«Em sembla que ja va essent hora que la cultura catalana es proposi d'abandonar aquest regust malaltís pel passat»
«Allò que ens violenta de debò no són els petits gestos que reclamen la llibertat, sinó tota l'estructura destinada a sotmetre'ns»
«Vostès no han permès que el feixisme cessés, i el representen avui amb tots els honors»
«Si el recuperéssim, l'avi Siset hauria de renovar el seu cant, però; ja no podem anar amb metàfores i dobles sentits, amb el risc d'haver-se d'exiliar o d'anar a la presó»
«Miquel Iceta és la personificació dels polítics que despleguen una acció per afavorir-se ells mateixos i el sistema imperant»
«Vivim una època obscura. Però passa que, al contrari dels qui lluitaven contra una dictadura, no ens n'adonem o hi ha moments del dia que volem oblidar-ho»
«S'acosta un nou Onze de Setembre i m'assalten tots els dubtes. I, amb tot, encara confio que la raó democràtica emergirà entre tants interessos privats i evanescents»
«La cosa ve de lluny, però el moment més intens d'aquesta decadència va ser l'acceptació submisa del Pla Bolonya»
«Però ben mirat potser hem de donar-hi suport, a la iniciativa. Si no tenen la utilitat per a la qual havien estat pensades, no cal mantenir-ne l'estructura»
«Colau va dir a la campanya que no seria alcaldessa amb el suport de Collboni i Valls. Però no ha mantingut la paraula»
«Fins i tot els qui en públic volen fer veure que són equidistants saben que allò que cridàvem és una evidència: les llibertats a Espanya són conculcades permanentment»
«I com ho fem per atrevir-nos a pensar si ja tenim el costum d’atrevir-nos a opinar inopinadament?»
A manera de conclusió: ningú no pot parlar en nom dels qui van morir per haver defensat la Segona República espanyola arran de l'aixecament feixista de 1936
«En una banda hi ha llops; però en la banda socialista, també, o llops o protectors dels llops»
«Acusar-nos a nosaltres mateixos d'haver permès o fins i tot d’avalar que una 'pija' com Cayetana Álvarez de Toledo s’atrevís a qualificar de 'pijos' consentits uns estudiants que paguen unes taxes abusives»
«No s'acaba d'entendre que la cultura catalana es troba en uns registres de precarietat alarmants. I que les solucions no vénen per posar una teulada daurada, sinó per reforçar els fonaments podrits»
«Sé que ho puc fer bé. Sobretot perquè puc prometre solemnement que no faria passar mai davant dels interessos generals de la cultura catalana els interessos d'un partit polític ni del govern de torn»
«Obeir o no obeir, aquesta és la qüestió. Desobeir o desobeir, aquesta és la solució»
«Conec monjos de Montserrat que despleguen una activitat digna d'elogi. Però el seu silenci en aquests temes és molt decebedor»
«Si us interessa la cultura de debò, haureu de decidir si no ha arribat l'hora de criticar vosaltres també les polítiques culturals de la Conselleria de la Generalitat»
«És important que aprofitem la seva invitació a fer-nos personatges actius en el món de la cultura. O escrit d'una altra manera: menys tifes sagrades i més contratifes irreverents!»
«Ens aixequem i cridem ben fort: la cultura és imprescindible per a transformar la societat! I la indústria només vol una transformació: que tot es converteixi en doblers»
«El majordom es preocupa dels CDR perquè embruten el paisatge urbà que agrada al seu cabdill, aquest patró de la fundació MACBA tan amic de la monarquia»
«Mentre el president es refugia a Montserrat per participar en un dejuni simbòlic i el seu conseller surt a defensar els cossos policials, hi ha cap maquinària democràtica preparada per fer fora els engarjolats?»
«Borrell sap escopir perquè encara que les seves flegmes sòlides les entafori al mocador de la butxaca, fa anys que ens va escopint a la cara els seus esputs»
«No va optar per l'exili com Picasso, però tot i viure a l'Espanya dictatorial mai va fer cap pas que pogués ser entès com a confraternització amb l'enemic»
«La fòbia a la dissidència s'estén proporcionalment a la necessitat imperiosa que la construcció d'una república vingui acompanyada d'una cultura i d'uns mitjans que contraposin l''això no toca' amb tocar-ho absolutament tot»
«Al·leluia! No hi ha res pitjor que l’art compromès amb el seu temps passi desapercebut, com si fos una estàtua col·locada enmig d’una plaça, que tothom veu però ningú mira»