La “farsa del procés” i la contradicció que no s’explica
Els fets contradictoris i els canvis de posició sobtats, per més grossos que siguen, no converteixen el procés en una farsa
En tot cas, amigues i amics, els ciutadans que s’hagin abstingut o que s’abstinguin d’ara endavant no són o serem els responsables de la pujada de la dreta
Jo no em crec la independència dels treballadors de la cultura que mostren el seu suport públic a les formacions o institucions que els donen feina o els en poder donar
No n’estem farts? I si podem canviar l’ordre de les coses, ni que sigui mínimament, un petit gest, sense haver d’acudir a la ficció
Fixeu-vos que, cada any, per la diada de Sant Jordi, es parla dels llibres més venuts, però no sabem mai les quantitats exactes d’exemplars que la gent hem comprat
El grafits són art. Si de cas, la majoria de grafits incompleixen la majoria de vegades una llei no escrita de la història de l’art: l’autoria
Sóc conscient que, per culpa d’aquest article, hauré de fer molta penitència
Hi ha la sensació generalitzada que la llengua catalana no és necessària per a les arts visuals catalanes contemporànies
La ferida és colossal i instal·lada en tots els ordres de la societat
Diguem-ho ben alt: els premis Goya són una operació comercial d’àmbit estrictament espanyol
Trobo aberrant i pervers que un estat faci servir l’engany per controlar gent pacífica, més pacífica que ells mateixos
Costa molt que allò que anomenem els artistes emergents, els qui es mouen en els ravals de la cultura institucional, s’hi incorporin
Qui entengui aquest escrit com una rèmora romàntica, com un cant al món rural, anirà errat
Vivim en un món on la memòria de tots, més que fragmentada, ens és furtada
Política o antipolítica; art o antiart; llibertat o antillibertat...
El Born és un lloc de memòria; al meu entendre és i ha de ser un lloc de moltes memòries, acumulades o sobreposades
A Madrid hi ha una oferta cultural gegantina. Perquè s’hi mouen molts diners, sí, però també perquè la gent respon
Tots els qui han fet befa o han insultat aquelles dues activistes que mirin la composició dels patronats dels grans museus del món
De vegades, els nous conversos a l’independentisme no recorden o no volen recordar coses del passat. I els seus adversaris tampoc
"Qui té el poder no suporta que li portin la contrària. Si jo mano, ho faig bé; i si protestes ets un mal ciutadà. Si tu manes, ho fas malament"
"El cas Ollé ha despertat les feres adormides: aquelles que volen girar el focus envers les víctimes; que suggereixen o arriben a dir que hi ha denúncies falses"
Al centre de la malaltia, existeix em sembla el símptoma més dolorós: la falta de compromís polític dels artistes d’avui dia
La gestió de les conseqüències de la sequera no és pas natural, és cultural i, per tant, política
En el terreny de l’art (en el de la vida també, suposo) no hi ha manera d’entaular un diàleg si només poses sobre el paper les teves simpaties i les teves antipaties sense cap mena de filtre
Em confon i m’amoïna que no siguem prou conscients que la cultura, a tot estirar, et pot “matar d’avorriment”, però que les policies i els exèrcits de tot el món et lleven la vida
"Lluny de la cultura de l’ostentació passen coses, més coses que no ens pensem. Encara que el periodisme cultural no en parli"