Ara es veurà si Francesc ha canviat l’Església o no
Francesc va ser un papa que segurament restarà per a la història més pel seu mètode i la seua manera de fer, que no pas per les reformes formals que va implantar
Cal continuar reivindicant el poder rebel de l’obra de Joan Miró per equilibrar les tornes, ni que sigui una mica
En un estudi de l’antiga Associació d’Artistes Visuals de Catalunya es deia que només un 7% dels artistes vivia de la seva pràctica professional
La història de l’art que estudiem i venerem obedientment és el relat del poder, dels artistes als quals els qui tenien el poder encarregaven obres
El problema sempre penja de la nostra deficiència: som un país –uns països– sense poder real. Depenem d’Espanya i de França. I aquells no ens ho fan fàcil
El problema de les exposicions és, al meu entendre, que hi ha molts models caducs dels quals sembla que no podem alliberar-nos
Mentre una entitat privada munta una exposició d’un tipus que li fot que a Catalunya es parli el català, a Tàrrega totes les institucions han deixat morir un festival d’art contemporani
Un dels problemes que arrosseguem a Catalunya és la poca atenció que es presta a la creació contemporània; al fet que l’art del present ha de ser, també, patrimoni del futur
En la majoria de patronats de museus catalans, grans i petits, no hi trobem gent de la cultura, sinó empresaris, polítics i funcionaris
Som una societat laica, però alguns encara volen que tots ens situem en el supòsit de la tradició
L’acció transcorre en un vagó dels trens de Sarrià. Dos vells amics, la Mercè i el Quim, parlen
Tot el que explicaré en els paràgrafs següents és veritat. És un compromís
La tossuderia de la solidaritat és immensa. Però la cultura ha estat callada, no s’ha aturat res, com el futbol. I aquesta inacció l’entenc i no l’entenc alhora
No, no sóc un amargat, o no m’hi tinc. Però els mitjans públics catalans van a la deriva des de fa temps
Per a alguns catalans, sembla que la llibertat d’expressió de Pilar Rahola sigui més important que la llibertat de viure de tantes i tantes persones assassinades per l’exèrcit israelià
Cada vegada que algun periodista o algun polític (o nosaltres mateixos), davant d’algun fenomen que surt de la normalitat, el titllem de surrealista, demostrem que ja no forma part de la dissidència
No tota la cultura serveix per a les mateixes coses, no tota és alliberadora; n’hi ha que viu a favor del sistema i en contra nostre, encara que no ens n’adonem
Si manessin els meus, el president del meu país no aniria a rebre el Borbó espanyol, com ha tornat a fer el senyor Illa
Tots dos, la Montse i jo, provenim dels anys de compromís del “cinturó roig”, veïns de Cornellà, del mateix carrer, allà vam créixer i vam saber des d’edat primerenca què era lluitar per uns ideals democràtics i d’igualtat
Avui no n’hi ha, de bruixes. Però continua havent-hi delacions i persecucions. No hem après res
El gran problema de l’independentisme ha estat, precisament, que ningú no l’havia pensat, ningú no havia planejat un horitzó teòric que no fos, només, tenir un passaport nou
Salvat-Papasseit ens ha arribat com un poeta endolcit per les versions melòdiques dels seus poemes més fàcils i per aquesta necessitat de despolititzar la cultura... que és una manera de polititzar-la
Tot va a l’engròs: ara, en el món de l’art i de la literatura ja no hi ha individus, sinó públics
Que ningú s’emprenyi amb mi, si us plau, que encara les puc dir més grosses. Per exemple: algú em pot dir quina diferència hi ha entre la presidència xinesa del RCD Espanyol i la del FC Barcelona?
La història ens demostra que les propostes culturals que presenten els partits polítics s’arrelen en la repetició del no-res, de les frases fetes i de les contradiccions d’uns, i en el populisme barat d’uns altres
El dia de la inauguració, una gentada va arribar-se al nou edifici, que acull des d’ara un dels museus més ben preparats del país
Voteu qui vulgueu, és clar, ja sé que no necessiteu el permís de ningú; jo suposo que també ho faré. Però el meu primer objectiu és no fer mal els meus companys de trinxera
De vegades, ser d'un país com Catalunya, pobre i tradicionalment castigat, té l'avantatge que ens podem proposar de fer museus o equipaments culturals que no vulguin imitar el poder despòtic dels antics imperis
Vet aquí que alguns, sense presentar-se a cap concurs, han decidit des del sofà de casa seva que a Barcelona s’ha de mostrar una col·lecció d’objectes que ni ells estudien ni la majoria de públic demana
Igual que Mascarell, Xavier Marcé es pensa que és un nou André Malraux, capaç de dissenyar estratègies culturals ell tot sol
Des que l’Ester va marxar, el proppassat 19 de gener, mai no havia vist tanta unanimitat, tanta estimació per una persona entre el ram de la cultura
Quan es menysprea una llengua, les conseqüències atempten directament, no contra un diccionari o una gramàtica, sinó sobre els seus parlants
Abandonar el confort és, diria, el primer pas per a canviar les coses
Miquel Iceta és el penúltim exemple d’aquesta intrusió d’un polític que ocupa un càrrec fonamental en el sector cultural sense tenir cap mèrit
Després de la revolució neolítica, les religions s’havien convertit en formes de control social i, d’aleshores ençà, encara ens trobem en el regne dels dogmes. Enfront del coneixement, els gustos i les fes. És a dir, el debat impossible.
El Teatre-Museu Dalí de Figueres exposa, fins el mes d’abril de l’any que ve, una de les obres de Salvador Dalí més reproduïdes en tota mena de publicacions: el 'Crist de sant Joan de la Creu'
Hi ha una altra manera d’anar al museu: no com si fos un cenotafi ple de veritats inqüestionables, sinó com una àgora on fer –fer-nos– preguntes
El MACBA viu en una mena d’invisibilitat i falta de debat públic al país. Fins que en passa una de grossa i, aleshores, tothom hi diu la seva
Primer ens van posar centrals nuclears (a Tarragona, és clar); i ara ens volen entaforar totes les plaques i els aerogeneradors que les zones més riques no volen
Tots dos museus barcelonins van convidar el rei espanyol a visitar l'exposició a les seves seus. I no se n'han amagat pas
Tinc tendència a posar-me en la baula més dèbil dels conflictes. Però sóc conscient que sovint em dec equivocar