Emergència lingüística

«El gènere biogràfic ens ha ofert durant molts segles la vida d'individus escollits, cèlebres per la seva activitat o les seves idees, l'existència dels quals aportava uns ensenyaments o un testimoni considerat memorable»

'Spassvogel'

«L’Spassvogel s’enlaira per sobre la gravetat de l’enciclopèdia i ens torna el dubte recurrent sobre la diferència entre ser real i no ser-ho tant»

Va d’intimitat, sí

«Hi ha parts del cos que són 'privades' i resulta fins i tot violent que te les explorin sense que t'entenguin si els parles en català»

Per a què serveix un lingüista?

«Hauríem d’interpretar el declivi de la lingüística a les llibreries com un símptoma del declivi de la lingüística?»

Indis a l'Argentina?

«El que fa més difícil la tasca d’introduir el wichí a l’escola són les actituds dels mestres no indígenes, molts dels quals no veuen amb bons ulls la presència dels docents wichís»

Vols tenir una llengua? Doncs fes-te un estat

«Quina és la nostra oferta, la dels contraris a l’estandardisme estatista? La meva idea és que la diversitat és inclusiva per naturalesa; la uniformitat és excloent per naturalesa»

Botifarra d'ou autèntica

«Un dels conceptes més recurrents a les comunicacions sobre sociolingüística, estudis literaris, estudis culturals i arts visuals va ser l’autenticitat. Què passa amb tanta autenticitat? Per què és un dels temes importants en l’estudi de la cultura catalana i la xarcuteria?»

Llengües de llegenda

«Cal continuar-se preguntant per què en l’imaginari col·lectiu de tantes societats el mite de Babel ha eclipsat aquells mites en què la diversitat és vista en positiu, com ara el de Pentecosta»

Barcelona 92

El Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) compleix vint-i-cinc anys

La gimnàstica de la subtilesa

«No és estrany que en ocasions les paraules de les nostres llengües ens semblin insuficients o inadequades per a expressar allò que volem dir, que no encertem a trobar els mots justs»

Ocells i pas

Rambles, ocells, llengües, mons petits i grans, mons de pas

Jesús Tuson, radicalment carismàtic

«Si ens hi sentim tant amb deute no és tan sols perquè ens ha acompanyat, sinó sobretot perquè, ja fa molts anys, quan el discurs sobre la diversitat era pràcticament inexistent, ell no va desestimar aquelles llengües tan llunyanes i els va donar la benvinguda al món acadèmic»

Els localismes i l'estandardització

«El fet que les llengües encarnin diferents interpretacions de la realitat les converteix en formes de coneixement»

D'avis a néts

L'article d'aquest mes del col·lectiu GELA vol ser també un homenatge a unes generacions que haurien pogut abandonar la llengua però no ho van fer. I no únicament ens van salvar els mots, sinó també la gramàtica, la llengua sencera.

Mitologia lingüística

«Vull dir que la idea del lingüista com a poliglot o expert en llengües rares és en si mateixa un mite»

Reviure llengües

«A nosaltres, els catalanoparlants, això ens ha passat amb el castellà en molts períodes, i recentment ens comença a passar amb l’anglès»

Humans no, gràcies ('Humans need not apply')

«Aprendre una llengua, amb una mínima intenció d’impregnar-se’n, és entrar en un tipus únic de relació»

Tot jugant a imitar les llengües

«Jugar a imitar les llengües és una de les mil maneres d'aproximar-s'hi amb voluntat lúdica. Imitar o parodiar no deixa de ser reconèixer l'existència d'alguna cosa»

Orientats al futur i si cal amb imprecisió

«S'ha dit que s'imposa l'ús del sistema de rellotge per la interferència de l'espanyol i que les formes digitals van prenent força perquè són més universals. Sigui com sigui, el cas és que hi ha motius de naturalesa conceptual per a reivindicar el sistema de campanar»

El català, una llengua per a conviure

«Podem dir que si la llengua no ha seguit el destí de la majoria de llengües subordinades d'Europa és, en bona part, perquè molts catalans que no la tenien com a llengua familiar l'han feta seva i l'han transmesa als fills»

Croquis sociolingüístics a la Llera del Ter

Natures vives de l’últim Gironès, a l'article d'aquest mes del GELA

Camins cap a la diversitat lingüística

«No insistirem ara que la diversitat lingüística, en una societat amb forts contingents d’immigració i connectada digitalment, no és pas gens remota si hi ha una ferma voluntat d’observar-la, conèixer-la i practicar-la»

Llengües i xarxes. Linguapax

«Linguapax inclou, com a lema fundacional, la seva missió de promoure la diversitat lingüística com a eina de pau»

Vacances lingüístiques

«Us proposem de descansar, veure món, fer cultura i tenir contacte amb llengües que als europeus mateix ens passen desapercebudes i que alguna, d'aquí a dos dies, tindrà darrers parlants»

Com és que no ens entenem si parlem la mateixa llengua?

«Els malentesos o les dificultats basats en diferències de categorització no solament tenen conseqüències anecdòtiques, sinó que poden influir en el rendiment escolar dels infants»

La llengua de signes catalana, encara

«Imagineu-vos que sou pares d’una criatura sorda. Com que no en teniu antecedents a la família, segurament no sabeu pràcticament res sobre la sordesa, i encara menys sobre les llengües de signes»

300 llengües

«En un moment en què tenim la llengua catalana clarament tocada, poder contrarestar la presència de la llengua que la fa desaparèixer mitjançant la redefinició dels usos lingüístics pot marcar un punt d'inflexió en el procés de declivi que vivim»

Dolor de llengua

'Els professionals nouvinguts que treballen en l’àmbit de la salut tenen també el desafiament d’implicar-se fermament en aquesta tasca i de saber veure, sense excepció, totes les manifestacions del ‘dolor de llengua’ dels seus pacients, entre les quals hi ha el dels catalanoparlants que han arribat al territori poc acollidor de la vellesa'

Els joves i el català

Sobre el paper

Comptar parlants: la fal·lera de tenir una llengua ben grossa

Les coses pel seu nom

Meditació d'agost

Esperem ja no haver-ho de repetir més