“I em vaig adonar que el poble català era un poble ferit, i vaig entendre que l’única manera d’acostar-me a un poble ferit era aprendre a parlar la seva llengua”
Fem un repàs d’alguns arguments que podem emprar per motivar l’alumnat de secundària a fer un ús més sostenible del català
Quines llengües parlam en la nostra societat? I quines llengües podem veure al nostre entorn?
L’impuls social del català també passa per donar una bona embranzida a les relacions transfrontereres, que són una manera molt eficaç d’activar el coneixement i l’ús de la llengua
Als qui mai no han de canviar de llengua, només els demanaria que fossin conscients del privilegi que tenen
Desdoblar la xarxa escolar no és cap solució. Cap experiència al món porta a creure que la segregació escolar permeti de ressituar la llengua minoritària o minoritzada al nivell de l’hegemònica
El català és una llengua rica en el seu registre acadèmic, però no és prou visible quan fem trobades acadèmiques internacionals; per això, a vegades la invisibilitzem o fins i tot l’amaguem
Darrerament, el registre formal de la llengua de signes catalana es va perdent per manca de grups sòlids que puguin fer-la créixer i avançar cap a la pròxima generació
La revitalització lingüística és un procés sociològic que contribueix a formar una societat més justa, més igualitària i més sostenible
Els parlants de llengües subordinades no anem pel món amb la mateixa tranquil·litat, ni tan sols a casa nostra
Prohens afirma que el seu partit va aprendre de l’etapa Bauzá i del seu enfrontament amb el sector educatiu i en contra de la llengua
La Carme també va dedicar molts esforços a favor de la revitalització lingüística i a favor de la igualtat de totes les llengües, una manera ben clara de lluitar per la dignitat de tots els éssers humans
A Carme Junyent, in memoriam
La Carme estimava les llengües pel que són, però sobretot perquè representen múltiples manifestacions de les ments i de les cultures de la gent del món
L’etnocentrisme, el fet de mesurar l’univers amb les nostres eines culturals, sol ser molt dolent quan qui el practica té poder, però és força inevitable
Alguns treballs indiquen que el 90% de les dades de la recerca provenen d’un petit nucli de països, que representen només el 12% de la població mundial
Malgrat aquests petits brots verds, la major part de les llengües ameríndies de l’Argentina i d’Amèrica, i bona part de les llengües del món, es troben al caire de l’extinció
El que cal justificar –i resulta força injustificable– és tota la violència que s’aplica a destruir llengües
Qui ens havia de dir fa anys, quan parlàvem de la importància de tenir el català a internet, que ara en recolliríem els fruits!
Una de les llengües que és patrimoni lingüístic i cultural immaterial de Catalunya, com el català i l’occità, és la llengua de signes catalana (LSC); aquesta llengua ha patit i pateix molta persecució lingüicida des de sempre
L’ús general de la noció ‘llengua pròpia’ s’estén amb el primer catalanisme cultural contemporani
És torbador que allò “inútil”, aquelles llengües menyspreades dels “salvatges” que el govern maldava per liquidar en un procés brutal d’assimilació, esdevingués, de cop, sense cap escrúpol, útil
Les dades són tan esfereïdores que això, més que un elefant a la sala, comença a ser tota una guarda de paquiderms
En la situació actual d’amenaça extrema de la diversitat lingüística del món, la revitalització lingüística hauria de tenir una importància cabdal
Amèrica no és el continent amb més llengües, però sí que és on hi ha –si més no, segons la majoria de lingüistes– més famílies
