Per a fer un model unitari tothom ha de cedir i renunciar a una part de les seves formes, i ara ningú no està disposat a renunciar a res; ans al contrari, la tendència apunta a augmentar encara més la diferenciació dialectal
En català la ce trencada va ser emprada normalment durant l'Edat Mitjana i posteriorment, si bé amb multitud de vacil·lacions ja a partir del segle XIII
Text de la glossa que va escriure el doctor Gabriel Bibiloni (de la Universitat de les Illes Balears) arran de la concessió del premi Canigó a VilaWeb
«Els de la 'llengua real' han vist la possibilitat que una acadèmia canviant els pugui ser ara en alguna manera un aliat per a dur a port el seu treballat projecte, que és que la llengua que acabi triomfant sigui el català híbrid que surt de la subordinació secular i progressiva a l'espanyol»
El lingüista i professor de la UIB dóna el seu parer sobre alguns punts que són novetats respecte de la gramàtica normativa tradicional
«El punt crític és la manera com s’ha fet aquesta suposada racionalització, malgrat que els canvis anunciats no són definitius. Amb quins criteris se salven catorze mots coronats amb diacrítics i no una quantitat més gran o més petita, i per què aquests i no uns altres»
