L’Ovidi i nosaltres
Cal recordar, i hem de recordar-nos, que aquest país nostre va deixar morir l'Ovidi en la penúria
El que sempre m’ha semblat més curiós del virus del papil·loma humà és que la gran majoria de dones li tinguin una por terrible mentre que els homes, majoritàriament, no sentin cap mena de temor de contraure’l
'L’imperatiu categòric' és un èxit i costa de trobar una entrada lliure per a anar a veure-la, i no és casualitat: hi ha una dona talentosa que ha escrit amb gran encert sobre la realitat de les dones
Pagar-se un terapeuta, un psicòleg, és un privilegi, i per aquest motiu, acabem recorrent al Diazepam. Aquesta és una petita victòria més per a les farmacèutiques i per al capitalisme
Penso en totes les dones que han estat tractades com bestiar mentre els arrencaven fills del ventre, mentre els amputaven el clítoris, mentre les sotmetien a la infertilitat imposada
Criatures nascudes majoritàriament passat l’any 2010, és a dir, nenes i pre-adolescents, absolutament embogides per les rutines de bellesa i abocades a l’ansietat si surten de casa sense anar maquillades
Hem normalitzat el fet de tolerar que molts restauradors que prioritzen el turisme vetin el nostre dret de prendre un cafè a la seva terrassa passades les dotze del migdia si no demanem una paella Paellador
Durant massa anys hem menystingut el camp, la seva gent; hem projectat el progrés i l’èxit a les grans urbs, i hem oblidat d’on vénen els aliments dels quals tant gaudim
Les empreses de seguretat i videovigilància trafiquen amb els nostres temors, ens fan creure que la inseguretat és màxima i que residents o forasters poden entrar-nos a robar en qualsevol moment
Ovidi Montllor es deu regirar a la tomba en veure que ens hem conformat a alimentar-nos només de molles i que hem cedit tant, que ens hem venut tant que ja no ens atrevim a parlar de màxims innegociables
Dir “avui no puc” tal vegada ens permetrà poder-ho tot demà; poder-ho millor gràcies a l’amor i la cura dels qui entenen que estimar-nos és també abraçar el dret d’aturar-nos quan no podem més
No sóc una mare amish que nega els avenços tecnològics; el meu fill mira la televisió i fa servir el mòbil, però em resistia a pensar que havíem de lliurar les armes i que no hi ha alternatives a la ferotge digitalització
Se suposa que jo he nascut amb millors condicions socials que els meus besavis, el progrés m’ha fet avançar, però, malgrat tot, no puc aspirar a comprar-me ni un pis, ni una lúgubre plaça d'aparcament
Sempre he relacionat la descoberta de la gran mentida reial amb l’esfondrament del món il·lusori, la gran patacada que ens roba la ingenuïtat
Tot plegat ha servit per a constatar, tristament, que per a molts els problemes de les dones haurien de continuar formant part de l’esfera domèstica, privada, i no traspassar mai a l’esfera pública
Fa la sensació que hem reculat tres anys enrere i que tornem a ser en estat de confinament
Mentre no morim, mentre ens fem vells, hi ha vida i hi ha bellesa, sobretot en les ànimes rebels
Avui, l’article va per la nostra paraula, per a totes vosaltres, donasses generoses, valentes i rebels que apuntaleu la vida arreu
Mentre no entenguem que la lluita contra el canvi climàtic implica replantejar i tombar el capitalisme per encaminar-nos cap al decreixement, continuarem en un cul-de-sac
Els feixistes fan manifestacions emulant l’esperit d’Urquinaona, però contra la llibertat dels encausats del procés
Potser és naïf o folklòric, però cal que tornem a encisar els joves
Jo ja m’hi esforço, a mantenir el llegat tradicional, però que petites i febles que es tornen les mans quan han de sostenir en minoria l’embat desfermat dels nous corrents de la globalització
El capitalisme salvatge construeix un relat perversament liberal i patriarcal que, suposadament, tranquil·litza les dones gestants i els compradors, que es convencen que uns i altres actuen lliurement
Tens quaranta anys i has de compartir pis perquè no et pots permetre viure sol? Nano, mira-ho pel cantó positiu! Abraça els avantatges del ‘coliving’ i del ‘sharing economy’
Com més catalanoparlants ens mostrem digitalment a Google i en altres interfícies, més presents ens farem i més se’ns tindrà en compte quan els nostres drets es vegin vulnerats ordinadors enllà
Els molinencs i molinenques, aquest passat diumenge, ens vam despertar amb els grups de WhatsApp que treien fum amb els vídeos de les destrosses que s’havien produït la nit de festa major de dissabte
A mi el que realment em feia il·lusió era conèixer un dels meus mites, el director i actor Juan Diego Botto, que també actuava a l’acte, i no pas el president d’Espanya
La victòria és que les tenacitats individuals alcin una fortalesa col·lectiva per no canviar de llengua
No tot ha de ser entreteniment. I, darrerament, em demano si aquesta és la nova tendència irrevocable, i què hem perdut pel camí
No hauria pensat mai que una piulada sobre una samarreta groga de flors blanques causés tant de rebombori
Solem dir que anem de vacances per desconnectar, i tot d’una se’m fa evident que ens equivoquem, que el que fem és ben bé el contrari, tornar a connectar-nos
No, no tota opinió ha de ser respectada. Fotem-nos-ho al cap: les opinions i les actituds que van contra els drets humans no es respecten; es combaten
Hi ha qui encara no ha entès que no hem de vestir-nos segons el gènere amb el qual se’ns llegeix
Com si fos un gest que ja observo amb la nostàlgia d’allò que saps que desapareixerà, a vegades em miro l’àvia com escriu amb el seu llapis curtíssim, que no llença mai fins que la maquineta ja no en pot treure més punta
Si hi ha dues paraules clau que poden ajudar a propulsar la lectura més enllà d’un acte mecànic, aquestes són justament la creativitat i la passió
Potser aquesta seria una bona feina per a creadors, actors, artistes; barrejar-nos entre la plebs que espera torn en una oficina d’Hisenda, per alegrar-los la vida
A vegades em sembla que tot seria més fàcil si em rendís, si renunciés a allò que m’apassiona. Però som malalts que no ens volem curar, els qui ens dediquem això
Ara la majoria de dones intentem pujar dues muntanyes alhora: la de la vida personal i la de la vida laboral
Avui, em sento més a prop dels pagesos, estructures d’estat, que pateixen per la seva collita, que no pas d’alguns veritablement rics que se les empescaran per saltar les restriccions
En aquest article, us parlaré de mi, per anar més enllà de mi i obrir una porta a les vicissituds del nostre sector, la cultura teatral
Som nosaltres qui sagnem i qui portem durant mesos fills i filles al ventre. Però són els sectors ultraconservadors i feixistes els qui ens diuen si tenim dret d'avortar o no