El president Mas, en perspectiva
Escoltant ahir Artur Mas, costava de no pensar quin actiu tan gran va perdre el moviment, tot el moviment, no tan sols aquest partit o aquell, bàsicament per les obsessions ideològiques de la nostra esquerra
Carme Junyent
Arxiu
Carme Junyent
Carme Junyent (1955-2023) fou una lingüista catalana. Fou professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme la recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. Fou la directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.
11.06.2023
Entrevistes
L’entrevista és realment un gènere molt difícil, encara que hi hagi qui diu allò de “l'entrevista és un article que escriu un i cobra un altre”
04.06.2023
Alexis Eudald Solà
Si jo era allà, era perquè, en un moment en què tenia pànic del futur, vaig topar amb un professor que em va mostrar fins a quin punt la cultura és el millor ajut per a viure
28.05.2023
Mentir
La mentida té mala premsa i els mentiders encara més i, en canvi, tots mentim contínuament i sort en tenim
21.05.2023
El debat artesanal
Hi va haver una altra novetat: si ningú em diu el contrari, per primera vegada no m’he guanyat cap enemic per sempre. Tots els candidats ho van fer la mar de bé
14.05.2023
‘Bullying’
El que ens fa a tots responsables dels casos d'assetjament és aquest silenci, aquest mirar cap a una altra banda quan qualsevol voltor es fixa en una víctima
07.05.2023
Els meus mestres
Sovint no ens adonem de qui han estat els nostres mestres “de la vida” fins que tenim prou perspectiva per a copsar com ens han influït
30.04.2023
Històries de llibres
Ara que sóc més vella que els ‘boomers’, no vull deixar un llast inabastable per a qui no tingui aquest vincle sentimental amb els llibres
23.04.2023
Un Sant Jordi sense llibres
Quan torno de comprar els diaris, torno a trobar el fill de la meva veïna que ja se’n va. Només porta una rosa. La de la parella, suposo. A les tietes no se’ls regala la rosa
16.04.2023
Triar Barrabàs
La llibertat no s’esmicola en trossets digeribles. La llibertat és arriscada perquè ens fa responsables, ja ho sabem, però és imprescindible per a saber a qui aplaudim i a qui no
09.04.2023
Premis Nobel
Una de les funcions més importants del Nobel és donar a conèixer autors que, tot i tenir una gran obra, han passat desapercebuts
02.04.2023
Ser o no ser (un mateix)
La paradoxa, gairebé com sempre, és que ser un mateix juga a favor teu
26.03.2023
Instantànies
Hi ha esdeveniments que tenen la gràcia –a part del contingut– que et permeten trobar i retrobar gent que no veus habitualment però amb qui sempre et ve de gust xerrar una estona
19.03.2023
Història de l’Eva
Sempre sabrem que vam tenir la gran sort de conèixer l’Eva, aquella noia tan valenta que no es va resignar mai, que va saber ser feliç i no perdre l’esperança
12.03.2023
Soles
No vull fer apologia de la soledat perquè sé que és molt dura. Només defenso la llibertat acompanyada, que tenir companyia no signifiqui renunciar a ser qui ets
05.03.2023
Les primeres vegades
Les primeres vegades són moments que ens ajuden a apuntalar la memòria i, amb sort, a deixar-nos records que ens acompanyen tota la vida
26.02.2023
Masquefa, mon amour
Als pobles hi ha gent de tota mena, tots els arquetips de la mitologia, tots els drames (familiars, amorosos, econòmics...) i totes les grans històries formen part del teu paisatge
19.02.2023
Temps per a llegir
Hi ha qui no entén que faci quilòmetres per anar a llegir, però és que el que et donen els viatges justament és temps. I jo, si tinc temps, l’aprofito per llegir
12.02.2023
Els gendarmes i jo
La policia sempre m’ha fet por. Potser perquè quan era petita no ens amenaçaven amb l’home del sac sinó amb la Guàrdia Civil, tenia pànic de tot el que tingués aires de milícia
05.02.2023
La vida no és breu
No es tractava de viure el present sinó de sadollar-se’n
29.01.2023
LA is my lady
Aquella és la ciutat de les estrelles i el glamur, però tot això queda molt lluny quan hi vius sense cotxe
22.01.2023
Res no és com abans
Cada cop més, les directrius ens porten a tractar els alumnes com si fossin criatures, a llevar-los la responsabilitat, a protegir-los de qui sap què
15.01.2023
Tornar
Els llocs canvien la fesomia, a vegades fins a esdevenir irreconeixibles, però la petjada que hi hem deixat hi és per sempre
08.01.2023
L’ofici més bonic del món
Com és que entre tots aconseguim que l’ofici més bonic del món deixi de ser-ho? És ben absurd que cremem els professionals que poden contribuir a fer-nos la vida millor
01.01.2023
Coses que no sé
Catalunya es va fent a força d’immigració. Això no ho podem canviar. El que sí que podem canviar, però, és la llengua de la convivència
25.12.2022
Els edificis i les persones
Totes les sensacions, totes les emocions que et desperta estan inevitablement lligades a la gent que hi ha passat i que hi continua passant
18.12.2022
Vides rebels
Gràcies, Mary Ann, per la teva mirada i per haver-nos mostrat com si fóssim un poble feliç
11.12.2022
Posar nom a les coses
Saber què em passa, haver-hi posat nom, m’ha permès de trobar una explicació i no pensar que sóc una mare desnaturalitzada que no reconeix els seus fills
04.12.2022
Twitter ha estat un bon lloc que potser acaba deixant de tenir sentit. Què hi farem
27.11.2022
Amics per sempre?
És impensable –i segurament indesitjable– que algú ho pugui fer tot bé, per això és bo permetre’ns dubtar. I equivocar-nos
20.11.2022
Decepcions
Si això és la política, potser que perdem tota esperança
13.11.2022
La fossilització del coneixement
El coneixement porta més coneixement i tot allò que sabem pot quedar desautoritzat per coneixements nous
06.11.2022
La revolució permanent
No pot ser que el que fem sigui en va perquè, si és així, no tenim futur. Hem de canviar el curs de la història
30.10.2022
Vols dir que cal que sempre hi hagi una càmera entre tu i jo?
No renunciem al plaer de les presentacions, que a veure-les gravades sempre hi som a temps, i, a comprar el llibre, també
23.10.2022
Sóc homosexual, mama
Més enllà de l’opressió legal, però, hi ha aquesta pena afegida del silenci. Aquest silenci de Wainaina, que va haver d’esperar que es morís la seva mare per poder-li dir: “Sóc homosexual, mama”
16.10.2022
Escriptors africans: la cara B d'una exposició
En aquesta exposició, que vam inaugurar dijous i que es podrà veure fins el 18 de novembre, hem intentat de donar una perspectiva global de la literatura que es produeix al continent africà
09.10.2022
Jesús Tuson, un luxe de jornada
L’obra de Jesús Tuson va deixar una empremta profunda i que encara és molt present a les nostres vides
02.10.2022
Tenim un repte: l’aranès
Per mi va ser decebedor constatar que els catalans anem a l’Aran a fer d’espanyols
25.09.2022
Refugiats
Sembla que faci molt temps, potser perquè quan el mur va caure la cosa ja estava molt madura, però jo els darrers setanta havia conegut molts refugiats no tan sols de la RDA sinó de la Unió Soviètica i altres països de l'est
18.09.2022
En defensa pròpia
Ja n’hi ha prou de la hipocresia de la llengua inclusiva, un discurs que amaga les dificultats per a trobar feina de moltes persones de les que Ana Polo vol que se sentin còmodes, i també amaga les seves dificultats per a accedir a un habitatge de lloguer
11.09.2022
La diversitat és cosa de tots?
“Fa ben poc que la lingüística es preocupa dels parlants i ha deixat de veure la mort de les llengües com una simple qüestió de pèrdua de dades”
