La “farsa del procés” i la contradicció que no s’explica
Els fets contradictoris i els canvis de posició sobtats, per més grossos que siguen, no converteixen el procés en una farsa
No t’havien dit mai que els que semblen imbècils ho són, més la meitat dels que no ho semblen?
He estudiat el mal que m’ha ensenyat el bé, i la mentida que m’ha ensenyat la veritat./ Com puc viure el coratge de tots els instants?
Cal despullar la intimitat. / Cal trobar la fórmula íntima. / Per aquí va la genètica textual
Vull pescar algunes espurnes del temps d’una vida que facin llum, que desprenguin llum, que infectin de llum, encara que sigui llum negra
El ‘patchwork’ numèric, el món digital, duu promeses i opressions, es dibuixen més interrogants que respostes, més perplexitats que solucions
“De vegades, com ara que la llum ha canviat i el cel s’ha convertit en un planter de núvols entintats de carabassa, em ve un títol al cap que podria resumir una vida: el cementeri de les esplendors”
"Et podria contar que els meus llavis, que no tenen res a dir, conserven el dibuix del darrer mot que vaig pronunciar"
"Repetir-nos que el nostre temps no està tancat amb pany, que podem agafar temps, o deixar-lo, segons els atzars de les circumstàncies i les prioritats dels nostres desigs"
"Ador el buit. / Per això li vull fer una casa."
"Només els meus llavis guarden de tu aquest gust de sal i de llàgrimes"
"Com és que l'alteritat és al centre del que ens és més propi?"
"Una música tàctil m'embolica i podria caure dins un diàleg de sensualitats o dins un fester de flames"
"Em sent com si caminàs entre els annals d'una solitud, com si fos un home òrfic"
"O escriure també: fer la guerra és senzill, és tornar immòbils els essers animats, separar els peus dels braços i tornar els humans a la matèria"
"Que les paraules es facin carn és la meva recerca"
"L’infant es perdrà en el laberint de les cartografies del món. Cercarà en va, però de passada haurà nascut una veritat: el del coratjós homenet cercant desesperadament"
"El castell de flames s'ha esbucat, l'origen i la meta s'han fus, el misteri s'ha extingit, l'enigma s'ha perdut, he passat de la llum a la fosca"
"Ser singular en circumstàncies plurals és una heroïcitat"
"Només mir com molt a poc a poc al fons de tot creix un bassal de no res en què veig l'ombra mòbil del meu reflex"
"Si no feim viure aquesta potència del dedins les nostres bones intencions no arrelaran en l’acció"
"Donar veu al que es perd sense remei, podria ser una definició d'escriure?"
"Fugiré dels destins programats, acolliré el risc ben temperat, em rebel·laré contra la seguretat total, porta oberta del totalitarisme"
"La boira dins la fosca que ha caigut sense adonar-me és blanca, brillant, enlluernadora, però la seva significació resta obscura, impenetrable, buida"
"No és necessari superar la contradicció per sortir-se’n, podem viure entre tensions permanents sense estar dins l’error ni dins la desgràcia"
"Teniu el cap que barrina sense atur, li va dir el metge, li prescric com a únic remei la serenor, al peu de la lletra"