Alfons, i per què no vam proclamar la independència quan Franco es va morir?
Segurament és el moment en què he quedat més estabornit, dels molts que he passat parlant amb gent de tot Europa sobre la independència dels Països Catalans
«I amb el mínim indispensable: el cel a dalt, la terra vermella als peus, l’ànim dins el cos i una caminera d’un parell d’hores»
«Voldria escriure amb bisturí, amb punta seca, amb un estil despullat, amb economia de paraules»
«L’odi d’un mateix és molt vulgar»
«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»
«Del meu cos no poncellaven ni sospirs ni gemecs: retut com una mala cosa, volia disminuir al mínim la distància entre la vida i l'art»
«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»
Closcadelletra (LX) de Biel Mesquida
«Vull romandre calm per poder fruir i sofrir aquest present on moltes de coses ressonen d’una forma cridanera, especialment aquests essers humans impotents i enrabiats per la guillotina de la història»
«Calen donadors en temps d'indiferència dels uns amb els altres, temps d'abandó dels anònims, dels desconeguts, dels estrangers, dels desheretats, dels miserables, dels estranys, dels refugiats i dels no refugiats, dels forasters, dels externs»
«La colonització dels cervells està és marxa? Sí, però els contraverins es produeixen dins la fosca, dins la clandestinitat»
«L’escriptura és aquesta veu que jutja la vida des d’una consciència sempre present de la mort»
«Vull cantar els mots amarats de l’energia de viure i els mots que ens ajuden a viure, ai las!»
«Mir el lledoner, que només conserva a les branques nues algunes fullineues grogoses que encara no s’han desprès de l’arbre»
«El fet de meditar, de pensar, de representar amb constància la mort, m’ha fet donar un màxim preu a cada instant de la meva vida»
«No aclarireu mai com arriben i des d'on vénen els sons de la veu de Maria del Mar Bonet, que eixamora com un encanteri»
«Acaron amb el pensament detalls d’un no-res que esdevenen els instants d’una vida que s’escapa per les escletxes del temps»
«No vulguis aturar les hores i els crepuscles»
«Voldria aprendre a observar: l’ull, l’orella, els reflexos, el sentit de l’olfacte, la lluita»
«La revelació del passat és un record del present»
Closcadelletra XLVII, de Biel Mesquida
«Cal organitzar una resistència de poesia, de ciència, de música, d’informació, d’art, de bellesa, a cada instant i no importa on, un refugi en un món desfigurat, arruïnat, mercantil, bàrbar»
«El vaig veure: un ropit, un pit roig, que semblava caigut dins la mort des d’un vers de la Dickinson»
«Com són les llengües de les coses? Mudes?»