Sánchez, Macron: els límits de la política-espectacle
Sánchez i Macron han descobert que tot és possible, però no tot és sostenible
Biel Mesquida
Arxiu
09.09.2018
Closcadelletra (CXXXIX): Com un estol d'esqueixos
«Conec aquesta estrangeria amb l’altre, aquesta incomprensió brutal enfront a la inconstància dels uns i dels altres, d’un mateix»
02.09.2018
Closcadelletra (CXXXVIII): Tot quant cercam es troba davant nosaltres
«Faig un relat no reconciliat, irreconciliable, que l'autor no s'ha d'aturar d'aprofundir, que s'ha de prohibir acabar»
29.07.2018
Closcadelletra (CXXXVII) Caçador dels detalls: contra l’atròfia de les sensacions
«Ador l’instant que em revela el calfred darrer abans de tancar la finestra i entrar dins la ressonància dels somnis»
22.07.2018
Closcadelletra (CXXXVI): Les olors de la vida; per una societat de pler oposada a una societat de control
«Les corregudes, les cançons, les besades, els violins que vibren darrere els turons, l'innocent paradís ple de plers furtius, la voluptuositat lenta on es nega el pensament»
15.07.2018
Closcadelletra (CXXXV): Les profunditats mudes de la paraula
«Veig el mot entre la inèrcia i la convulsió i sé que una certa percepció de l'infinit es juga entre aquests dos pols»
08.07.2018
Closcadelletra (CXXXIV): La mirada és l'erecció de l'ull
«La Dickinson em dóna ritmes, pulsacions, xocs, veus, protestes, testimonis ardents, profunditats que no et deixen mai quan les has trobades»
01.07.2018
Closcadelletra (CXXXIII): Contra l'amarament de l'atenció
«Em vaig despertar cridant unes paraules que no sé d'on sortien i que em desmuntaven: això és viure?»
24.06.2018
Closcadelletra (CXXXII): Cap a la potència d'un no saber savi
«Nietzsche deia que equivocar-se en el tempo d'una frase és equivocar-se sobre el seu sentit»
17.06.2018
Closcadelletra (CXXXI): El coratge de tots els instants
«Els fossers dels matisos, els paralitzadors de l’erotisme, els baratillers de la màgia verbal, els apagadors de la ironia, els marxandos de l’estupidesa...»
10.06.2018
Closcadelletra (CXXX): Fidelitat indestructible a l'essencial
«Vull sortir de la gàbia de les paraules i volar lliure i cantador com l'oronella que em frega xisclant per damunt i fa passes a l’aire»
03.06.2018
Closcadelletra (CXXIX): Carrer del pensament
«Tenc la lleugeresa de la cultura feta resurrecció que faig servir com eina d'alliberament»
27.05.2018
Closcadelletra (CXXVIII): Et vull enverinar de tendresa
«Aquest aire maternal em dóna la dolçor d’un nin adormit a la part de darrere d’un cotxe, la dolçor d’un sospir»
20.05.2018
Closcadelletra (CXXVII): Fer feina dins el crui
«El cos humà és una aventura permanent dels cinc sentits i quan van plegats trobam la poesia»
13.05.2018
Closcadelletra (CXXVI): Escric en veu baixa i una mica tremolosa
«Les roses s'ofereixen, em sorprenen, emanen aires invisibles que rep com l'expressió precària d'un pensament del qual el món material clausura i vetla el secret»
06.05.2018
Closcadelletra (CXXV): Sent el crit de l'enganyapastors: rodet de fil de tinta
«Escolt el mestre: Cal escollir el més complex, el més improbable, el menys reduïble a fórmules»
29.04.2018
Closcadelletra (CXXIV): El coratge de tots els instants
«Voldria agafar totes les tonalitats de la música dels mots que m'envolten per dibuixar alguna cosa que s'assemblàs a una constel·lació reveladora dels temps difícils en què vivim i ens ajudàs a veure-hi més clar»
22.04.2018
Closcadelletra (CXXIII): Llegir fa tornar guapos
«I la major part dels que llegeixen encara, no llegeixen més que amb els ulls quan caldria, ho sabem, fer-ho amb un llapis a la mà, amb un diccionari al costat, amb una llibreta devora!»
15.04.2018
Closcadelletra (CXXII): On creix el perill creix el que ens salva
«L’espai és temps desplegat o hiperconcentrat, una dimensió particular i equivocada del temps»
08.04.2018
Closcadelletra (CXXI): La vista no ha d’amagar la visió
«Perseguits, jutjats, empresonats, exiliats... Què en pensa aquest núvol tan fosc que cobricela el meu passeig?»
01.04.2018
Closcadelletra (CXX): Amb la força sanadora de la paraula
«Cal reconèixer que fas l’amor amb veus més que amb cossos. Cal revaloritzar l'excitació. Estimar els teus 'partenaires' com ells s’estimen a si mateixos. Cal volar amb la paraula.»
25.03.2018
Closcadelletra (CXIX): Vull l’ull interior extern que hi vegi alhora pertot
«I malgrat això l’essencial és aquí, molt a prop, d’una senzillesa extrema: un dringueig, un alè, una carícia, quasi res»
18.03.2018
Closcadelletra (CXVIII): Vull navegar lliurement a través dels segles, dels llibres, de les sensacions
«Voldria obrir accessos infinitament precaris, cal·ligrafiar sense imatges, avançar palpant i xerrar en un to baix, al ras de la prosa més escatada»
11.03.2018
Closcadelletra (CXVII): Els dits de rosa de l'aurora
«Em recorr a mi mateix fent voltes als meus objectes, als objectes dels meus pensaments: m'invent, em refaig, em perd, em transitiv, em reviscol, em desfaig»
04.03.2018
Closcadelletra (CXVI): Allò que és bo és lleuger
«La frase és l'únic actor i, alhora, el sol director d'escena. L'escriptor és el picafraser, el manobre»
26.02.2018
Closcadelletra (CXV): Cada instant és el primer i és el darrer
«Cal donar al combat de la raó l’alçada d’una festa, cal denunciar les decisions de la justícia injustes, cal esmolar la ironia i el sarcasme per desemmascarar la bestiesa i ridiculitzar-la»
