L’Ovidi i nosaltres
Cal recordar, i hem de recordar-nos, que aquest país nostre va deixar morir l'Ovidi en la penúria
Un conte de Bel Zaballa, el segon de la sèrie 'Un estiu a Galeusca' que durant l'estiu apareixeran a VilaWeb, Berria i Sermos Galiza · Els 12 contes de la sèrie es publicaran en català a VilaWeb
«Si els treballadors de la música no poden fer la feina en condicions, ja s'ho faran, o que es dediquin a una altra cosa: que es busquin una feina seriosa»
«Amoïna una mica que aquesta primavera del 2020 no romangui com una anècdota i prou. Una batalleta que explicarem quan siguem vells, oblidant tots els morts, i els dols ajornats i tot l'estrès posttraumàtic»
Parlem amb el lingüista i traductor de la seva vida dedicada a la llengua, destacada sobretot per la feina a Cavall Fort i en el camp de la didàctica
«Amb quina facilitat som capaços de deixar-nos arrabassar drets bàsics i ens posem nosaltres mateixos les manilles»
«Tothom sap que si vas per la vida en castellà no tindràs cap problema, perquè t'entendran sempre i ningú t'increparà, ni et detindrà aleatòriament, ni et pegarà, ni et vulnerarà cap dret»
Entrevista a Valentina Planas, la meitat d'aquest projecte que combina llengua, sentit de l'humor i actualitat i que acumula desenes de milers de seguidors
El cantautor ha publicat cinquanta cançons a la xarxa durant el confinament i ho té tot a punt per a tancar-se a enregistrar el nou disc
«Vius a pleret. Com si per primera vegada els batecs del cor anessin al mateix ritme que els del rellotge de la cuina»
«Les llibreries romanen tancades mentre els llibres es venen en supermercats, on són exposats entre els pernils i els lactis, i en plataformes amazòniques»
«Hi haurà xivarri al mercat del dissabte i tocarem la fruita i ens l'atansarem per saber quina olor fa? Apago el foc, que es refredi fins que sigui tebi. Agafarem novament la mà dels moribunds?»
«Jo no vull soldats. Vull que el personal sanitari pugui treballar en condicions mínimes dignes sense posar-se en perill perquè resulta que no té el material bàsic per a treballar»
El filòleg, traductor i escriptor publica 'Corregir mata' (Viena Edicions), un recull dels millors articles publicats en aquesta casa
«És pensar en coses que no ens havien passat mai pel cap. És parlar de totes les opressions per a combatre-les»
Catedràtic de filologia catalana, Murgades és codirector de la revista Els Marges · Ha publicat un editorial que és una mena de nou manifest i una crida a fer objecció de llengua
«Toca les darreres notes d'una ària, i quan la cerimònia es dóna per acabada, sap que és l'hora de desaparèixer lentament d'escena»
«Vaig ser totes les dones que s'havien esqueixat en la inevitable soledat de qui hi posa el cos. Vaig odiar, irremeiablement, involuntàriament, tots els homes de la història de la humanitat, també el meu»
«Schumann, Woolf, Capmany i l'última enquesta del Centre d'Estudis d’Opinió: la llosa de la casa, que és la llosa del sexisme, continua»
«Aquella generació que el va recuperar per a fer-lo present per sempre i que avui té fills i els posa de nom Ovidi i que quan canta 'Homenatge a Teresa' fa un silenci durant el vers que recorda aquella primera decepció dels infants per no esguerrar-los els Reis abans d'hora»
«Si ens podem permetre de no saber ni una mil·lèsima part de les llengües del món és perquè hi ha qui ens permet d'accedir-hi en la nostra llengua»
« I potser no us han preparat per a la mort i tampoc no us han ensenyat a posar-hi paraules, però com a mínim teniu l'antídot d'aquella recepta antiga per a fer-lo servir»
Entrevista a la pianista i compositora, que publica 'A A (Analogia de l'A-mort)', el seu primer disc de piano sol
Comanegra publica un recull de textos polítics de Maria-Mercè Marçal fins ara inèdits
«Cadascú ha de saber on vol i pot estar, i què vol i pot fer per contribuir amb un moviment en què creu i del qual no vol quedar al marge. Hi ha espais i moments per a tothom i per a cada cosa»
«Pancartes amunt: 'Si tanqueu les nostres filles, serem les mares a primera fila.' Aquesta força sembla imparable. Fem que ho sigui»
«Segles i segles fa que proven d'arraconar el català, que vol dir també provar de difuminar-nos el país, i de la mateixa manera que han fet servir les lleis per dividir-nos el territori, recorren a les normes per dividir-nos la llengua»
«Ella l'entenia, el metge, que li parlava en castellà, i esperava que el metge l'entengués a ella, que en un context de vulnerabilitat com el d'una consulta mèdica s'explicava com millor sabia. Però no, el metge no l'entenia»
«En qualsevol moment tornarà la voràgine, les notícies apocalíptiques i les batalles necessàries que no s'han aturat, perquè encara ens vulneren els cossos, abusadors impunes, i ens discriminen la llengua i engarjolen la dissidència»
«Entra en joc l'equilibri en funció d'uns principis més accentuats o menys, que només faltaria que ara renunciéssim a voltar pel món»
«Hi ha gripaus, desconcerts, incomoditats, decepcions. I entre les poques certeses, la de continuar anant-hi i la de tornar-ho a fer»
«És que si una alumna se t'acosta i et demana d'anar al lavabo si us plau que té una urgència, no siguis cretí. És que els metges ens facin cas. És deixar de dir a ton pare ‘em fa mal la panxa' cada vegada que tens dolor menstrual perquè quina vergonya»
«Aquesta vegada, els tòpics s’estavellen contra la realitat: els filòlegs van buscats»
«La Louise potser ja no té ningú a la vora amb qui parlar en la llengua amb què sent, amb què pensa, amb què somia.»
«Contra la idea que l'alternativa a aquesta felicitat alienada és ser uns turmentats de la vida, Marina Garcés proposava de desmuntar les falses dicotomies i 'desvetllar possibilitats de vida'»
«N'hi haurà unes quantes, de llibreries de debò, i a cada nova etapa, alguns llibres que es quedaran pel camí, el rastre dels uns en la vida dels altres. Les mudances cada vegada fan més mandra perquè cada vegada s'han de carregar més llibres. Aquest era teu o meu?»
«Tenim les anteriors onades, que ens han dut fins aquesta, el llegat de tantes dones que ens van dir que la lluita era l'únic camí. I, segurament, entre les parets domèstiques, el més important dels aprenentatges. També el de desaprendre.»
«El respecte a les llengües minoritzades és el mateix que tenen a les realitats nacionals. Per això no tenen cap pudor a l'hora de pronunciar malament els noms dels processats. És la manera de mostrar el seu menyspreu»
«La directora de 'Milicianes', Tània Balló, sap que la història, i la guerra com a part de la història, no serà completa fins que no l'expliquin també les dones. També hi reflexiona la Nobel Svetlana Aleksiévitx a 'La guerra no té cara de dona'»
«Els assenyalats som nosaltres, molts conscienciats i que fem tant com podem i que encara ens hem de veure insultats per una campanya, com a mínim, hipòcrita»
L'Institut d'Estudis Catalans publica la 'Gramàtica essencial de la llengua catalana', pensada per al gran públic · Redueix les marques normatives i les etiquetes dels registres · A final d'any, publicarà la 'Gramàtica bàsica i d'ús'