30.12.2024 - 19:57
Ara fa un any, ningú no donava ni un duro per l’economia del 2024. Hi havia pessimisme, fins a l’últim moment. Teníem encara al cap que la inflació subjacent havia arribat al 7% al març, que els tipus de referència del BCE eren al 4% i que l’entorn on havíem d’exportar no deixava d’empitjorar. Hi havia un clima molt negatiu que es va reflectir no tan sols en les empreses, sinó també en els analistes, encarregats de fer les previsions per a l’any següent. En aquells moments, encara no hi havia dades del quart trimestre, per això es va passar per alt que alguns indicadors i magnituds ja començaven a flexionar a l’alça.
Sigui com sigui, qui guanyava era el pessimisme. L’enquesta de Funcas, que aplega les previsions dels dinou serveis d’estudis privats estatals més importants, era ben explícita, a final de novembre. Explicava que un nombre elevat de panelistes havia reduït la previsió de creixement del PIB per al 2024, la qual cosa portava a una mitjana de l’1,6% (dues dècimes menys respecte de l’enquesta anterior). Respecte de la composició, l’aportació del sector exterior era lleugerament negativa, i la demanda estatal sumava 1,7 punts percentuals –dues dècimes menys respecte de l’enquesta anterior. S’esperava que la inversió superés el creixement del 2023, i que el consum públic creixés menys.
Avui, havent vist què ha passat, els professors d’Esade, que d’ençà de l’any 2010 elaboren la “Diana”, que mesura quant es van aproximar o es van desviar les institucions a l’hora de predir l’evolució macroeconòmica de l’economia espanyola, tindran molta feina, perquè la realitat és que acabarem el PIB una mica per sobre del 3%, després de les successives revisions a l’alça de les institucions durant l’any. Allò que diguin per a l’estat espanyol valdrà també per a Catalunya, on el creixement sembla que tancarà l’any a un ritme una mica superior a l’estatal. De moment, en el tercer trimestre, el creixement interanual de Catalunya és del 3,9% i el de tot l’estat espanyol, del 3,3%.
Què ha passat a l’economia catalana, que no s’havia previst fa un any? Els tres eixos que han causat aquest salt, que ja s’intuïa quan es va saber l’evolució real del quart trimestre de l’any passat, quan el PIB va créixer d’un 0,9% intertrimestral, han estat la inflació, clarament a la baixa a tot arreu, amb la seva derivada directa de la retallada en els tipus d’interès del BCE i, sobretot, el consum de les famílies, que ha anat molt millor que no es pensava, perquè han augmentat el seu poder adquisitiu: els salaris han pujat una mica per damunt de la inflació i la població ocupada ha crescut d’un 2,5%.
I en queda un tercer, que ha anat menys malament que no es temia i que, fins i tot, pot acabar en positiu. Em refereixo a les exportacions de béns, que si bé van ser fluixes els primers mesos, el volum acumulat fins a l’octubre superava el de l’any passat a tot l’estat i era a punt de fer-ho a Catalunya. Aquest és, probablement, el fet que més ha sorprès els analistes, veient la marxa preocupant dels nostres principals clients durant tot l’any. L’esforç empresarial i la recerca de nous mercats expliquen en bona part l’evolució més bona que no s’esperava. I, lligat al sector exterior, no es pot deixar d’esmentar el turisme, que tornarà a trencar enguany un rècord a l’alça, tant en nombre de persones com en despesa, tenint en compte que fins a l’octubre han augmentat d’un 10% i un 13%, respectivament.
Els tres eixos han creat una situació molt més positiva de l’esperada i l’any s’acaba amb dos aspectes que són bons. D’una banda, el consum familiar continua a bon ritme i s’espera que la campanya de festes hagi anat moderadament bé, i, d’una altra, l’euríbor a dotze mesos tancarà l’any per sota del 2,5%, i l’havia començat per sobre del 3,67%. És una baixada molt important per a tots els tenidors d’hipoteques a tipus variable, que han vist minvada la seva quota i han pogut alliberar diners per altres despeses. Al mateix temps, ha animat el mercat immobiliari. De fet, segons els notaris, els préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’habitatge
van augmentar d’un 33,6% interanual a l’octubre, i les compravendes d’habitatge a Catalunya van registrar un creixement interanual del 20%. Són xifres que demostren una clara revifada.
I també cal destacar l’esforç de la indústria. A l’octubre va fer un salt molt important i l’augment acumulat de l’any és del 4%. Durant l’octubre, els productes farmacèutics, els aparells electrònics i, sobretot, els cotxes, presenten creixements interanuals de dos dígits, que també es mantenen en els respectius acumulats de l’any. Cal destacar, per la seva importància, que la producció de cotxes s’ha despertat, després de dos mesos de fortes baixades. El dubte és quina continuïtat poden tenir durant l’any vinent. I això és important, perquè és el punt feble d’Europa, sobretot en els dos països més grans, França i Itàlia, que acaben l’any amb recessió en el sector, i la crisi de producció dels cotxes hi té molt a veure.
En definitiva, un any que acabem força millor que no pas el començàvem ha de ser qualificat de positiu, i de molt positiu si tenim en compte l’entorn exterior en què s’ha mogut l’economia catalana i les xifres de creixement assolides. És veritat que el mercat laboral ha presentat una certa debilitat aquests darrers mesos, però el comportament ha estat, malgrat tot, positiu. Així, les afiliacions a la Seguretat Social van continuar al novembre amb un augment notable, d’un 2,5% interanual (més de 90.000 persones) i es va assolir un nou màxim històric de 3,798 milions d’afiliats. I la taxa de desocupació va baixar del 9,2% al 8,8%, en termes de l’EPA.
El món empresarial s’ha vist sacsejat per dos fets inusuals i molt importants. Grifols n’és un. La farmacèutica es disposa a tancar l’any més negre de la seva història amb una caiguda del 37% en la seva cotització borsària, després de l’atac del fons baixista Gotham City Research al gener i la fracassada OPA d’exclusió que va intentar el fons canadenc Brookfield. Poques vegades una empresa cotitzada a l’Íbex 35 ha hagut de fer front a tantes adversitats juntes en tan sols un any. Les acusacions van fer molt mal i no s’ha recuperat la confiança dels inversors, malgrat els canvis importants en el consell. L’any s’acaba obert, però amb l’esperança que atorguen fets com la bona marxa del negoci, la millora del balanç i els canvis introduïts per la companyia en matèria de governança.
I l’altre fet inusual és l’OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell. D’ençà que es va anunciar al maig, el procés ha seguit l’evolució prevista. L’entrebanc més fort que ha trobat l’OPA és la negativa de la Comissió de la Competència espanyola (CNMC), per la via ràpida, perquè vol escoltar més institucions per saber fins a quin punt pot ser negativa l’OPA per a les empreses clients. Amb aquest pas, el procés s’allarga i s’endinsarà en el 2025. Malgrat que tot està per decidir, l’oposició del govern espanyol, de la Generalitat i de totes les patronals i associacions empresarials que es presentaran davant la CNMC, sumada a l’oferta econòmica poc interessant (canvi d’accions) als accionistes del Sabadell, jo avui em jugaria un pèsol que no prosperarà.
I així se’n va un any que havia de ser dolent però que ha capgirat totes les previsions. Esperem que la bola de vidre per al 2025 no torni a fer bones les paraules del gran economista americà John K. Galbraith, quan deia que “l’única funció de la predicció econòmica és fer que l’astrologia sembli una cosa més respectable”.
