"Al carrer" és un fòrum electrònic coordinat per Enric Gomà que recull frases curioses, divertides, estranyes, sentides a l'atzar pel carrer o en locals públics. També recull pintades, cartells o rètols interessants i botigònims curiosos. Si t'hi vols apuntar, escriu a enricgoma@enricgoma.com.  Una selecció dels millors alcarrers de l'any 1999 al 2002 la trobareu al llibre "Al carrer. Els millors comentaris de la gent del carrer" (Editorial Ara Llibres).
Per comprar-lo punxi aquí.
Per gentilesa d'Enric Gomà i de tots els alcarreraires, aquí teniu un tast d'alguns dels alcarrers que hi han circulat: * Alcarrer d’un casament de Lleida enviat per Eva Mor: Després del convit se'ls hi va fer un joc tipus PASAPALABRA als nuvis, amb paraules referents a les coses d'una boda: - Amb la D: el que aporta la dona al matrimoni. El matrimoni pensa, demana pista: "Tres lletres". I el marit respon: - El D.I.U.
* Enviat per Ester Pinter: A un despatx d'advocats d'Albaida (Vall d'Albaida, País Valencià) una clienta s'acosta i explica: - Voràs, m'agradaria saber què em toca cobrar per tindre una hèrnia fiscal.
* Sentit per Josep Pujol i Andreu i set persones més en un restaurant de Cerdanyola: Sentit uns quants dies abans de Diumenge de Rams: En un restaurant de Cerdanyola, la cambrera li diu a un avi, i sens dubte client de confiança: - Què, avi? Diumenge, la palma amb els néts? I l'avi li respon: - Collons, espero que no, la meva filla s'emprenyaria.
|
