+ "Al carrer" edició d'Enric Gomà, un llibre nascut a la xarxa. L'Enric Gomà és guionista entre escriptors i escriptor entre guionistes. Un personatge que viu d'escriure d'una manera que fa cent anys (o cinquanta o trenta o fins fa vint, en català) era impossible. Potser per això fa quatre anys se li va acudir de crear un cercle electrònic molt semblant als fòrums verbívors de verbalia.com. Un centenar llarg dels seus amics, coneguts i saludats tenim la fortuna de rebre, dia sí dia també, un correu electrònic seu que genera addicció. En diu "Al carrer" i conté frases escoltades o llegides al carrer (o a l'autobús, al metro, al cinema, a l'ascensor, al lavabo, a la ràdio, al taxi…) Naturalment, la gràcia de la seva llista de distribució és la tria. Una tria com aquelles maquinetes d'afaitar de doble passada que implica, en primer lloc, al notari -d'una expressió, rètol o situació- i en segon a l'antòleg-editor del material rebut. En general, el nivell dels textos distribuïts és alt. Sovint són textos enginyosos o suggerents o inquietants o senzillament hilarants. Paraules, a voltes tretes de context, que participen de la voluntat verista -quasi notarial- de la iniciativa. Els components de la llista som majoritàriament gent de lletra (poetes, narradors, lectors, professors, guionistes, periodistes, lletraferits de tota mena) i en Gomà actua com un editor exquisit a l'hora de presentar els textos i texticles que els col·laboradors espontanis de la llista enviem. Però potser el més interessant és que "Al carrer" treballa sense pretensions en una línia bàsica del quefer literari: ofereix materials de primera oïda per bastir una bona retòrica de la naturalitat a l'hora d'escriure. I ho fa, la majoria de les vegades, en català. Hi ha "alcarrers" que arriben de París i de Londres, de Madrid, de Lisboa, de Kobe o de qualsevol ciutat exòtica on un col·laborador espontani ha anat de vacances, però un bon percentatge dels texticles han estat escoltats als carrers de Barcelona i circulen en català. I això sol ja és important. Perquè està clar que les torres d'ivori són vestigis d'un passat periclitat. Abans d'obrir les mans per estendre-les damunt d'un teclat d'ordinador l'escriptor ha d'obrir les orelles al mig del carrer. Tal com ens convida a fer l'Enric Gomà i com ara tothom pot assaborir en aquest llibre que recull les millors aportacions d'aquests anys. Més informació: + Per comprar-lo punxi aquí.