|
 |
|
|
|
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
VILAWEB Partal, Maresma i Associats S.L C/ Ferlandina, 43 baixos 08001 Barcelona Telèfon: 93.442.64.39 redaccio@vilaweb.com |
 |
QUÈ ÉS VILAWEB? |
El 14 de juny del 1995 començava a funcionar de manera oficial "La Infopista". Des de dues setmanes abans els ordinadors londinencs de Demon allotjaven en període de proves aquell primer experiment de cercador i directori de recursos del nostre país. Vicent Partal, que va començar el projecte amb Assumpció Maresma i Joan Subirats, encara recorda amb horror com era de complicat crear una pàgina web. Calia enviar-la per FTP i, des del Telnet (!?), obrir-la amb tot de comandaments del tipus: "gunzip tar gz cd../.." I així, tot de complicacions ben allunyades de l'actual senzillesa. Van ser moltes hores d'estudiar HTML i Unix per poder posar dempeus el directori.  "La Infopista" va ser un dels primers directoris
locals del món, i el primer en català. Com a precedent tenia una pàgina de la primera versió a Internet de la revista El Temps, que ja havia estat elaborada per Vicent Partal i que es coneixia amb el nom de "The Catalan Freeway". En aquella pàgina, creada en el prehistòric mes de juliol del 1994, hi havia recercats les no més de vint webs existents al nostre país (la primera havia estat la de la Universitat Jaume I de Castelló, creada l'estiu del 1994). El Temps tornaria a internet, després de llargues peripècies, l'abril del 1998. La Infopista, en canvi, ja va nàixer amb uns 120 recursos, de la mà de la nova empresa Partal, Maresma & Associats. Eren recursos molt primigenis. Innovadors. Entre ells hi havia algunes de les webs més veteranes, però amb adreces molt antigues. Per exemple, hi havia Edicions 62 amb una adreça www.demon.co.uk/pma/Ed62. O La Caixa, amb una adreça només numèrica: http://147.83.242.5. Pangea agrupava un gruix notable de webs (Pallassos Sense Fronteres, Greenpeace, la Universitat per la Pau de Sant Cugat...). I les primeres webs informatives correponien a l'Avui (amb una adreça avui.scsinet.upc.es), La Vanguardia (vangu.ese.es) i El Periódico, únic recurs que ja tenia l'adreça actual, tot i que el servidor el tenia instal·lat a Servicom. Aquesta empresa era una de les poques estrictament internautes a existir. Al costat seu, com a servidors només constaven la veterana Abaforum i dues empreses que es deien SI i Sert el. Evidentment, les universitats hi tenien un paper clau, sobretot la Jaume I de Castelló, la Politècnica de Catalunya i la de les Illes Balears. No sols hi aportaven els continguts propis, sinó que obrien els seus servidors a tota classe d'experiències com els fantàstics "Contes per a Extraterrestres", editats per la colla castellonenca dels Bellver. Aquest butlletí continua sent una referència, malgrat els anys passats. Tots aquests recursos i alguns més es van agrupar aquell 14 de juny a La Infopista, sota un manifest programàtic que afirmava que "ha arribat l'hora d'alçar barris dins de la xarxa..." El manifest afirmava que (Internet), "que va començar com l'exemple més preclar del vilatge global, avui ja és una megàpolis, una enorme connurbació. I, per això, com passa també al món real, els seus habitants comencen a reconèixer-se més als seus barris que a la seua globalitat. (...) No és lluny el dia que algú podrà navegar per Internet cercant els recursos que més li interessen i sense abandonar el seu idioma local..." L'altra bandera de la casa, complementària d'aquestes paraules, era un dibuix de Joan Subirats que representava tot d'ordinadors corrent amunt i avall en direcció a Perpinyà, València, Barcelona i Mallorca. El dibuixet era ja una declaració de principis. Volíem establir les bases del barri català d'Internet, del barri d'expressió cultural catalana. Molts, aleshores, es van burlar del projecte. No trigarien a adonar-se'n de com n'estaven, d'equivocats. Més endavant, aquell dibuix adquirira una connotació emotiva molt especial arran de la mort de Subi, el moment més difícil i dolorós de l'existència de VilaWeb. Ell va dissenyar l'actual anagrama amb el tipus BubbaLove, que tants maldecaps dóna als successors i que tan encertadament ha esdevingut una marca tipogràfica absolutament reconeixible en qualsevol circumstància. L'ombra de Joan Subirats plana sobre VilaWeb amb un deix de qualitat gràfica impossible de superar. 
La Infopista va créixer de manera molt ràpida. Tant,
que abans d'un any ja havia alterat completament el seu
propòsit. Iniciatives com "La Plaça
Internet", per al seguiment de les eleccions
autonòmiques del 1994, o la primera edició de les 24 Hores a
Internet, van obrir de manera clara les portes del
directori cap al periodisme de nou format que a la
xarxa començava a prendre forma. També la
creació del programa de Catalunya Ràdio L'Internauta, de
la mà de Jordi Vendrell i amb la presència setmanal
de Vicent Partal, va servir per consolidar un
espai internàutic de llengua catalana on La
Infopista ja començava a ser referència. Vendrell
va començar un programa que era el pioner de tots
els que després s'emetran sobre la xarxa a la ràdio. I
el seu peculiar estil, càlid i pretesament càndid,
va engrescar molta gent a fer el salt cap a aquella
tecnologia que li explicaven les ones hertzianes.
Segurament, Jordi Vendrell ha estat un dels més importants
divulgadors d'Internet al nostre país.Amb tot, doncs, la xarxa creixia i creixia. Un any després, La Infopista ja agrupava més de mil recursos. El febrer del 1996 ja eren més de 40 les empreses que feien de servidors. I s'havien incorporat a la xarxa mitjans comarcals, com ara L'Empordà, institucions com l'Ajuntament de Barcelona (la primera) i la Generalitat de Catalunya (la Generalitat Valenciana aleshores encara circulava amb Gopher...), diversos partits encapçalats per Convergència Democràtica, que va ser el primer a fer el pas, els primers cafès d'Internet o l'Alternative Catalan Dictionary, la primera i resistent pàgina immoral en la nostra llengua. Era l'època en què els mòdems eren de 14.400 i una connexió et costava de mitjana 1.500 pessetes per tres hores de connexió, o 4.500 per una connexió il·limitada en el temps al servidor. El nombre de webs registrades a La Infopista havia passat de 120 el juny del 1995 a 400 el gener del 1996. I en un salt espectacular es van enfilar fins a les 1.500 aquell mateix mes de juny. El maig del 1996 les primeres estadístiques fiables de La Infopista anotaven una mitjana de poc més de 400 usuaris al dia, evidentment molt lluny dels prop de 4.000 que entraran només dos anys després. Com a exemple del directori d'aquella època podeu veure aquesta pàgina. Amb tot això, un mes abans, el maig del 1996, La Infopista havia desaparegut per donar pas a VilaWeb. El canvi va ser molt pensat i l'explicàvem en aquest gràfic. Telefónica havia posat en marxa aquell gener Infovía, un nom que generava confusions poc interessants. I, a més, la doctrina de la comunitat virtual prenia forma. AIxí que es va cercar crear una imatge més propera i amable, més de població virtual acudint al prefix Vila, seguit de l'inevitable Web. El canvi va anar acompanyat de la instal·lació del servidor a Barcelona, amb els amics d'ID-Grup i de la compra d'una estupenda màquina Sun. Aleshores ja hi havia dies en què es tocava amb els dits la possibilitat que es connectaren 1.000 persones. VilaWeb en aquella època incorporava ja de manera estable seccions informatives com els xats (el primer dels xats d'actualitat, de fet, es faria aquell 11 de setembre tenint de convidat l'Àngel Colom, aleshores secretari general d'ERC), els fòrums, un projecte massa incipient de mercat i la biblioteca. Però, sobretot, aquella estructura permetia ja l'aparició d'una portada que destacava en una columna les webs més interessants del dia i, a l'altra, es feia ressò de tot el que passava a VilaWeb. Fruit de totes aquestes innovacions va ser la consolidació d'un discurs propi sobre el model periodístic a aplicar a VilaWeb. Aquest discurs, aquests conceptes, es van anar estenent i han estat sovint referència en congressos i debats. Al nostre país cal recordar especialment laa històrica sessió inaugural del III Congrés dels Periodistes Catalans. La intervenció de Vicent Partal, Luis Ángel Fernández Hermana, Lluís Reales i Antoni Esteve va ser saludada per La Vanguardia amb un extremat "Los apóstoles de Internet toman el congreso de periodistas". En l'àmbit internacional, l'experiència de VilaWeb ha estat examinada amb atenció en una dotzena de congressos a Europa i Amèrica. Potser el més important de tots és el Congrés de la Federació Mundial de Periodistes, fet a Recife el 1998 i on VilaWeb era un dels quatre mitjans de tot el món convidats a exposar la seva experiència. Després d'un llarg any de definició, doncs, i seguint amb una certa tradició, el juny del 1997 hi va tornar a haver canvis. Es va refer la maquetació de la portada i, sobretot, es van introduir les edicions locals. Aquestes edicions van ser creades a petició de persones i grups de diverses poblacions que volien reproduir el fenomen VilaWeb a escala local. Especialment, va ser l'impuls donat per Montcada i Reixac i per Cornellà el que afermaria el projecte. Finalment, Cornellà va quedar-ne fora a causa del caràcter institucional dels seus promotors, i tretze poblacions (Sabadell, Sa Pobla, Arenys de Mar, Figueres, Nova York, Girona, Granollers, Terrassa, el Vendrell, Vilafranca i Calafell) es van sumar a Montcada i Reixac en la primera tongada d'edicions locals. Al setembre es va obrir Andorra, a l'octubre Alacant i, poc després, Perpinyà. El 31 d'octubre arrencava Palma ja amb 32 edicions consolidades, entre les quals tres als Estats Units. L'arribada de les edicions de Mequinensa i l'Alguer completaria el desplegament pel mapa lingüístic, que ara ja abasta amb normalitat i pluralitat tot el territori, amb més de 90 edicions locals. Abans de tot això, VilaWeb s'havia consolidat com un referent ineludible per a la resta de mitjans del país i, sobretot, per als internautes. En aquest sentit va ser molt important una de les primeres exclusives que va aixecar VilaWeb quan el gener del 1997 va descobrir i fer pública la web del FC Barcelona, que el club mirava d'elaborar en secret. Una tasca de paciència i investigació, i l'inestimable ajut que no estigués tancada amb contrasenya, va permetre la notícia que obtindria un ressò especial a causa de l'espectacularitat amb què va ser tractada pels diaris esportius de la capital.  L'octubre del 1998 VilaWeb va fer un pas endavant. Al maig
es va posar en marxa un procés de canvis que
assumien el gran creixement del diari i la seva
consolidació (reflectida en les dades estadístiques
de l'OJD i l'EGM). VilaWeb ara és
un dels competidors importants al web del nostre
país i, en conseqüència, ha d'assumir nous
reptes.Ens semblava que la potència del diari, amb les edicions locals i les posteriors edicions sectorials, eclipsava el directori que n'havia estat l'origen. Per això vam decidir ressaltar-lo creant Nosaltres.Com. Es tractava de repescar el sentit inicial de VilaWeb i fer-ho sumant una important oferta al nostre públic. Amb el nou Nosaltres.Com, el barri en llengua catalana d'Internet té un directori i un cercador a l'alçada de les seues necessitats. Això ja no és un nucli petit de webs, sinó que ha esdevingut una de les comunitats internàutiques més vives i actives d'Europa. Calia posar el directori a l'alçada d'aquest repte i es va fer. A poc a poc, el Nosaltres.com va anar afegint nous elements, com ara els Dossiers i Les Colles. Els anys 1999 i 2000 van posar a prova el creixement de VilaWeb amb accessos cada vegada més massius, amb tres processos electorals seguits, amb una allau de notícies vinculades al boom tecnològic, especialment a la borsa. De sobte, tot eren empreses punt-com i VilaWeb Informàtica es va convertir en un dels referents informatius sobre la nova tecnologia. El 8 de juny de 2000 es va celebrar a la xarxa el cinquè aniversari de VilaWeb. Cinc anys servien com a excusa per fer una mirada nostàlgica cap enrere (vam publicar la primera pàgina de totes) per analitzar com estava el barri català d'Internet i la mateixa VilaWeb (ja amb noranta edicions locals i els primers projectes fora de la xarxa...) i per pensar en el futur. Un futur que, per primera vegada, vam definir fora de la xarxa. "VilaWeb no és una empresa d'Internet, sinó un mitjà de comunicació: per tant, hi ha coses d'Internet que no farem mai i coses que fan els mitjans de comunicació, fora d'Internet, que nosaltres també volem fer". Aquesta frase pronunciada per Vicent Partal en l'acte que cada cap d'any organitza Alfons Cornella a ESADE el mes de desembre (en aquest cas, del 1989), marcava una nova orientació de VilaWeb. Després de discutir durant anys si som una comunitat virtual, o un portal, o qualsevol altre concepte de moda, emergia el concepte definitiu: un mitjà de comunicació. De fet, uns quants mesos abans VilaWeb ja havia fet un pas, tímid encara, fora d'Internet. VilaWeb havia creat el 5 de novembre del 1989 el primer servei WAP del país i, anecdòticament, el primer servei WAP que es creava en qualsevol llengua llatina del món. La telefonia mòbil esdevenia el primer territori d'expansió, que es consolidaria l'estiu del 2000 amb l'edició per a Palm. Mig any després, VilaWeb signava un acord empresarial amb Menta que ens posava en la línia del vídeo i la televisió. Segons l'acord, VilaWeb va començar a treballar en una edició per a cable que inclou notícies en vídeo, assequibles per als usuaris de la xarxa d'alta velocitat. Enmig hi havia hagut intenses negociacions amb altres empreses per editar un diari en paper, que es distribuiria de manera gratuïta al metro. Aquestes negociacions no van arribar a bon port, però varen deixar clara la voluntat de VilaWeb d'estendre el projecte per qualsevol mitjà. De fet, coincidint amb la festa dels cinc anys de VilaWeb del 16 de novembre de 2000, s'anunciava un acord estratègic amb l'empresa editora del diari El Punt, que projecta cap al futur el nou concepte empresarial de VilaWeb. L'any 2000 ha estat també un any de reconeixements a la tasca feta en els primers cinc anys. Entre ells destaquen dos premis molt especials: el Ciutat de Barcelona de Periodisme (atorgat el mes de febrer) i el primer Premi Nacional d'Internet, (atorgat el mes de setembre). Aquests anys hi ha hagut molta gent que ha participat de la creació, el desenvolupament i l'explosió d'Internet i també de VilaWeb. Hi ha hagut molta gent, la llista seria inacabable, que ens ha esperonat a anar més enllà. A tots ells, i sobretot als usuaris diaris de VilaWeb, els oferim la nostra tasca, i el compromís de Partal, Maresma & Associats de continuar fent de VilaWeb l'eix central de la Internet al nostre país, de continuar creant un recurs on els usuaris tenen veu i vot, de seguir treballant per un futur on la societat de la informació no siga un concepte ritualment invocat, sinó una realitat que ajude a fer dels Països Catalans una societat més plural, oberta i lliure. | |
 | |||
|