'No he negociat res, tinc pilones de la MAT a casa i no he vist ni un duro'

Les obres de la línia de molt alta tensió (MAT) que travessa el país no s'aturen. Aquests darrers dies s'han alçat cinc torres als municipis de Folgueroles i Tavèrnoles (Osona), no pas sense polèmica. En aquest reportatge, propietaris de les finques afectades expliquen que no hi ha hagut negociació prèvia, que no s'han respectat els espais naturals protegits i que no han rebut cap estudi oficial sobre els efectes de la línia en la salut.

'Em sento enganyat per l'administració, per Red Eléctrica Española i per la gent que gestiona l'execució d'aquest projecte.' Així de contundent és Jordi Coma a l'hora d'expressar les seves sensacions sobre la MAT. És un dels propietaris més afectats pel traçat de la línia, perquè dins la seva finca, a Folgueroles, hi ha previst d'aixecar-hi quatre torres. Assegura que s'ha sentit maltractat i que no ha tingut oportunitat de negociar les compensacions, que qualifica de 'miserables': 1.500 euros per torre i 1.000 euros més per cada hectàrea ocupada en la projecció dels cables sobre el terreny. Coma precisa que no va pas contra la MAT, 'si és que realment és necessària', sinó contra la manera com s'ha gestionat.

Però el cas de Coma no és pas l'únic. Sílvia Roura, també de Folgueroles, assegura que no ha negociat amb ningú, que no ha signat cap document d'expropiació ni de dret d'actuació i que encara no ha vist 'ni un duro', tot i tenir les pilones d'una torre de la línia ja construïdes a un centenar de metres (foto) de la casa que té llogada als masovers de la finca. Ella, igual que Coma, diu que 'ni tan sols s'han molestat a convèncer-nos de la necessitat de la MAT'.

El Síndic demana que s'aturin les obres

En aquest document (pdf) emès no fa pas gaires dies, el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, demana que s'aturin les obres fins que no es faci públic l'estudi ambiental necessari per a poder obrir camins als boscos d'espais declarats d'interès natural (PEIN), com els de Tavèrnoles i Folgueroles. Red Eléctrica Española, en canvi, assegura que ja ha lliurat tota la documentació necessària.

Els batlles

Els batlles dels municipis afectats també es queixen de la manca d'informació i de 'les males formes' amb què s'ha gestionat el projecte. Asseguren que, igual que els propietaris, tampoc no han tingut opcions de negociar ni el traçat ni les compensacions, perquè el projecte de la MAT ha estat declarat d'interès públic i, per tant, 'poca cosa hi poden fer ajuntaments tan petits'. Carles Baronet, batlle de Folgueroles (Independent), lamenta que la comarca d'Osona hagi esdevingut 'un conillet d'índies, una prova de laboratori', per a començar-hi les obres, perquè té una població molt disseminada i incapaç d'organitzar grans protestes.

Tot i els estudis, que són molts, sobre els efectes dels camps electromagnètics en la salut, ni els ajuntaments ni els propietaris no n'han rebut cap d'oficial que els asseguri que el pas de la línia a pocs metres de cases habitades no és perjudicial per a la salut.

Un interlocutor que desplau

L'actual director general d'Energia i Mines de la Generalitat, Agustí Maure, és l'interlocutor principal del govern amb propietaris i ajuntaments. Es dóna la circumstància que Maure va formar part de l'equip directiu de Red Eléctrica Española, empresa promotora del projecte, entre 1985 i 2007. Per aquest motiu, la plataforma No a la MAT ja n'ha demanat el cessament immediat.