Cristina Morató (CNL): 'Si als immigrants els parléssim en català, veurien la necessitat d'aprendre'l'

Els catalanoparlants no utilitzen massa sovint el català per adreçar-se als immigrants i aquesta és la primera causa que els fa pensar que l'única llengua indispensable per viure al país és el castellà. Així ho pensa la delegada del Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona (depenent del Centre per a la Normalització Lingüística, CNL), Cristina Morató, que l'any passat va oferir classes de primer nivell de català per a 14.085 alumnes, un 60% dels quals el van superar (vídeo).

Morató recorda algun cas d'immigrants que van apostar pel català quan van arribar a Barcelona i que després d'algun temps d'estudiar-lo 'van aconseguir una certa facilitat' per comunicar-se en aquesta llengua i, en canvi, 'trobaven moltes dificultats' per parlar amb un interlocutor castellà. Morató reconeix que són casos que només es donen de tant en tant i que el més normal és que els nouvinguts s'inscriguin en cursos de castellà.

Aquesta idea enllaça perfectament amb les paraules de la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, quan va demanar als catalans 'escollir el català' per adreçar-se als immigrants ja que la creença que els entendrien millor si ho feien en castellà 'és falsa'. Amb idèntiques paraules es va expressar el portaveu de la comissió Nous Parlants, Josep Anton-Fernández, quan va declarar a l'ACN, en el marc de la presentació del manifest 'El català, llengua comuna' (pdf), que no hi ha cap estudi que demostri que els nouvinguts entenen millor el castellà.

'Evidentment' aclareix Morató, aquests arguments 'deixen de tenir valor' si ens estem referint a immigrants d'Amèrica del Sud, però, paradoxalment, a les aules del Centre d'Acolliment, la majoria d''estudiants provenen de països sud-americans i són, per tant, persones que ja dominen el castellà però veuen la necessitat d'estudiar també el català si volen viure aquí'. L'experiència li ha ensenyant que 'crear aquesta necessitat' depèn de les persones del carrer. 'Si ningú s'adreça a ells en català, no la tenen', assegura.

'Una vegada', explica, van trobar en una classe alumnes de 17 nacionalitats diferents. Morató diu que és en aquestes situacions quan entren en joc els 'recursos dels professors' i la costum de treballar sempre amb materials 'molt visuals'. Quan s'ensenyen els costums i la llengua de Catalunya sempre s'intenta que cadascun d'ells expliqui també les costums del país d'origen, 'és una forma de defensar la interculturalitat i de fer-los sentir més integrats'.

L'objectiu del Centre d'Acolliment Lingüístic és 'ensenyar el català', però tal com especifica Morató, al darrere d'aquest n'hi més d'amagats. L'aprenentatge del català per a tots ells suposarà que s'enfrontin en el mercat laboral en 'igualtat de condicions', si això es compleix, obligatòriament, també s''estarà afavorint la cohesió social i s'estarà lluitant contra la segregació per motius lingüístics'.

ACN