Correfoc de Diables de Sant Andreu a Tivissa 2007

Va ser el 1995 la primera vegada que Diables de Sant Andreu es van desplaçar a Tivissa (Ribera d'Ebre) per a fer-lis el Correfoc de la seva Festa Major. Així cada any, fins aquest cap de setmana passat, Diables de Sant Adreu són rebuts amb 'Sant Andreu! Sant Andreu! Sant Andreu!' i amb un, ja clàssic, 'No pete! No pete!'. Enguany, malgrat incomplir els músics acordats, van lluir-se amb un espectacle participatiu, el Correfoc i el Castell.

Només un any van deixar d'anar-hi. A l'ajuntament tivissenc van considerar que era bo canviar, van llogar una colla més tradicional, més tova, i van sortir-ne ben escaldats. La gent tivissenca se'ls va revoltar, van aturar el Correfoc i els van despatxar del poble. L'any següent, i fins ara, Diables de Sant Andreu van tornar al costerut poble de la Ribera d'Ebre per Sant Jaume, l'últim cap de setmana de juliol.

Enguany els músics de Diables estaven dispersats per diversos motius i la colla va decidir acordar amb un altre grup l'acompanyament timbaler del Correfoc. I no es van presentar. Van haver-hi nervis, esperant fins a l'últim moment, fins que es va decidir cremar sense tabalers. No va ser el mateix, un correfoc necessita l'acompanyament rítmic de timbals que no deixin lloc a pausses silencioses entre un esclat i un altre. Afortunadament uns tivissencs trempats van desmanegar la bateria d'un d'ells i, a mig Correfoc, va sonar el ritme acompassat que es trobava a faltar.

L'espectacle anterior al Correfoc sí que va sortir rodat: una Primera Batalla a la Terra entre dos faccions de diables primerencs, en la que van participar-hi gent de Tivissa sense por, va deixar explicat el perquè cada any són Diables de Sant Andreu els que actuen per la Festa Major de Tivissa.

Per a Diables, Tivissa és 'sagrat'. Fan mans i mànigues per a anar-hi tots i compten, també, amb diables de Santa Coloma de Gramenet, de la Verneda de Sant Martí de Provençals i de Ripoll. Tots i totes munten, actuen, cremen, desmunten i reposen, a la piscina del poble, dels esforços realitzats a gust però amb cansament.