'Plantegem un projecte inequívocament d'esquerres i inequívocament independentista'

Els parlaments de quatre dels seus membres entre els que cal destacar l'històric lider veïnal Ernest Espinós, i l'exregidor Xavi Oca van servir per presentar el nou projecte en solitari de la Candidatura d'Unitat Popular de Sabadell. En l'acte es va voler posar especial èmfasi en la necessitat d'un nou projecte polític que des de la participació àmplia plantegi un canvi radical en les propostes polítiques d'aquesta ciutat, i que permeti alhora 'contribuir a bastir el projecte de construcció nacional'.

Amb alegria i optimisme visibles quatre dels seus membres van presentar públicament ahir la Candidatura d'Unitat Popular. En un acte contundent, però sobri i sense filigranes, els diferents parlamentaris Pau Comelles, Xavi Oca, Gemma Morros i Ernest Espinós, van desgranar els motius del divorci amb l'Entesa, el marc ideològic de la CUP, la estratègia de la unitat popular com a eix i eina de treball i algunes de les propostes concretes en què la nova candidatura vol posar especial èmfasi.

La targeta de presentació d'en Pau Comelles va ser clara, 'es tracta de construir un espai polític propi capaç de fer propostes arriscades i contundents, que permeti un aprofundiment en la democràcia participativa, convertir Sabadell en una ciutat integradora i igualitària amb un desenvolupament econòmic i social sostenible i amb un teixit associatiu fort', una ciutat que 'contribueixi a la construcció nacional dels Països Catalans'.

La portaveu de la Candidatura d'Unitat Popular, Gemma Morros, va recalcar la importància 'd'una estratègia clara d'Unitat Popular'. Un eina que 'des de la CUP es vol potenciar per tal de crear sinergies i complicitats amb el conjunt del teixit associatiu de la ciutat'. La portaveu va posar de manifest la voluntat de la CUP 'd'esdevenir referent i altaveu de totes aquelles persones i col·lectius que treballen dia a dia en la construcció d'una ciutat més lliure i igualitària'. Segons Morros es tracta de buscar els mecanismes de comunicació i treball conjunt que permetin 'la simbiosi entre la mobilització social i el treball de base, amb l'acció institucional'. Una proposta que a nivell pràctic es tradueix amb una comunicació constant amb les entitats i moviments socials, a través 'com a mínim d'una assemblea oberta al trimestre i de la programació de taules rodones obertes a tota la ciutadania'.

Per últim Ernest Espinós va esgrimir la seva participació en aquest nou projecte 'perquè és l'únic projecte polític engrescador en aquesta ciutat, i pel seu caràcter independentista i anticapitalista'. Espinós va ser el responsable de dibuixar de manera resumida però contundent alguns dels pilars que conformen 'el programa de transformació' que proposa la CUP, deixant clar des del primer moment que 'la idiosincràsia de la candidatura obliga a plantejar un programa obert que s'ha d'anar definint amb la participació i aportació de la societat civil organitzada'. Així l'expresident de la FAVS, va apuntar a la necessitat d'una política urbanística i territorial al servei dels interessos col·lectius, al desplegament de polítiques d'igualació social (en sanitat, treball, habitatge o educació), a una dinamització real del món cultural sabadellenc, i finalment a l'objectiu de fixar un horitzó de canvi polític a nivell local i en conseqüència a nivell nacional.

La ruptura amb l'Entesa

Xavi Oca, exregidor i membre fundacional de l'Entesa va voler deixar clar que calia mantenir un vincle amb l'Entesa 'ja que hi ha un gruix de gent molt vàlida i diversos punts de coincidència'. Al mateix temps però va voler constatar que en els últims temps la formació cívico-política no ha sabut buscar mecanismes de participació i debats de base reals, ha mostrat una incapacitat manifesta de renovar les seves pràctiques i ha recolzat o impulsat propostes clarament interclassistes. Un dels aspectes més remarcats per a justificar la ruptura amb la formació cívico-política fa referència a la constant ombra del pacte amb Iniciativa. Una aposta de coalició, que segons els membres de la CUP que han treballat al si de l'Entesa encara té força en una part important de la direcció d'aquesta.

El projecte de la CUP, una experiència en expansió arreu del país

L’actual fase de creixement i consolidació de les Candidatures d’Unitat Popular a nivell nacional s'inicia en les eleccions del 99, punt en què la seva redefinició política i orgànica li permet poc a poc anar consolidant-se en alguns pobles i ciutats i expandir el projecte fins a les 70 localitats en què te presència actualment. El punt àlgid però arribà en la passada contesa electoral en què les Candidatures d'Unitat Popular varen triplicar el nombre de regidors passant de deu a trenta regidors en la cinquantena de nuclis actius, obtenint força pes polític en ciutats mitjanes com Sant Celoni, Vilafranca o Berga, i estrenant-se en pobles i ciutats com Capellades amb dos regidors i amb un, a Molins del Rei, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Arenys de Munt, Montesquiu, Sallent, Manresa, Valls, Torà, Salt, i Cardedeu.