Arcadi Oliveres: "El capitalisme és irrefundable, s’ha de destruir"

Arcadi Oliveres és un reconegut activista per la justícia social i la pau. Professor del departament d’Economia Aplicada de la UAB, Oliveres és un expert en relacions nord-sud, i economia de defensa. Presideix la Universitat Internacional de la Pau, entitat que va fer un reconeixament especial a la Roda de la Pau de Sabadell, per la seva tasca 'constant, humil, callada però efectiva de crear consciència en favor de la pau i la convivència'.

Windows, Mac o Linux? Sóc un negat de la informàtica, faig servir Windows, però entenc que el Linux és un programari lliure i seria molt millor.
Quina pàgina d'inici tens? La de la UAB, em ve per defecte
On t'informes a la xarxa? No m’informo quasi mai per internet
Recomana'ns un espai a la xarxa… Les pàgines a que remeten certs articles de Le Monde Diplomatique
Tens blog? No

- Què et va semblar l’acte de la Roda de la Pau en què vau reconèixer la tasca de l’entitat?

Em va agradar, penso que el que fa la Roda és una molt bona acció, amb molta vida. Aquesta mena de flama permanent de la reivindicació em va semblar molt adequada i positiva.

- En relació amb els conflictes existents al món, podria establir-se una divisió entre les guerres que generen una forta aversió, com la d’Iraq, i les que l’opinió pública no es qüestiona gaire, com la d’Afganistan. Què en pensa de la guerra i com veu la situació actual al país?

Penso que aquesta visió és responsabilitat sobretot de la manipulació que han fet els mitjans, que han mostrat el conflicte d’Afganistan com una guerra entre cometes bona en comparació amb el desastre de l’Iraq. Però el cert és que té les mateixes connotacions de crim contra la humanitat que té el conflicte de l’Iraq. Bush va vendre que entrava a l’Afganistan per buscar Bin Laden, per millorar les condicions de vida de la dona afganesa i per reduir la producció d’heroïna. Però a Bin Laden no l’han trobat –i tampoc han tingut cap interès en trobar-lo-, la dona afganesa està tan malament com mai i el tràfic d’heroïna s’ha multiplicat per cinc des de l’inici de la guerra. I a més, segons Le Monde, un dels grans ‘capos’ del narcotràfic al país és el germà del president de la república imposat pels nord-americans. Per tant, és evident que cap dels tres arguments donats tenia cap raó de ser.

-I per què s’ha fet aquesta guerra?

Perquè a l’Afganistan no hi ha petroli, però sí que n’hi ha a la Mar Càspia que, al ser un mar tancat, necessita una sortida. Així, els EUA van decidir construir un oleoducte per aconseguir aquest petroli, que passa, entre d’altres llocs, per l’Afganistan. La construcció d’aquest oleoducte ja ha finalitzat, i l’ha dirigida HalliBurton, empresa que té com a principal accionista el vicepresident nord-americà Dick Cheney. És evident, doncs, que ens han pres el pèl.

Parlant d’Obama, què n’opina?

A pesar del missatge de canvi que oferia, ha mantingut al seu executiu a Robert Gates, responsable de l’estratègia nord-americana en l’ocupació de l’Iraq els darrers anys.
No podrà fer res, n’estic convençut. El seu primer nomenament va ser el de Rahm Emanuel com a cap de gabinet. Aquest home és del ‘lobby’ jueu i ha treballat bastants anys al servei de l’exercit d’Israel. Primer problema. I pel que fa a Robert Gates, és que a més d’estar immers al conflicte de l’Iraq, va ser un dels organitzadors de la trama per la qual l’exèrcit del Pentàgon deixava que els ‘cocaleros’ colombians enviessin cocaïna als EUA a canvi que al viatge de tornada les seves avionetes anessin carregades d’armes destinades a la Contra de Nicaragua.

La crisi que afecta al primer món, és la crisi del capitalisme. Fins a quin punt creus que canviaran les coses, tenint en compte que a la cimera per refundar el capitalisme es va fer una defensa brutal del lliure mercat?

El capitalisme és irrefundable, s’ha de destruir. Per la quantitat d’injustícies, misèria i explotació que ha generat al llarg de la història, és un sistema nefast que s’ha d’abolir. A més, quina autoritat moral tenen aquests senyors per fer aquesta cimera? No existia cap organització democràtica, per què no va poder-hi anar Egipte, per exemple? Si volen refundar una cosa que ha d’afectar el món sencer, que busquin organismes que representin el món sencer. Quina hipocresia de reunió!

...

I tot per acabar injectant diners a la banca, a uns impresentables que el primer que han fet és posar-se’ls a la butxaca. I el que em revolta és que no hi hagi hagut milers de persones sortint al carrer. Els 50.000 milions que va donar Zapatero a la banca espanyola suposen 1.000 euros de cadascú de nosaltres, i encara no volen que sapiguem quins són els bancs que els han rebut. Si han de posar 50.000 milions a la banca, la nacionalitzem i s’ha acabat! És que és el mínim sentit comú!

Mirant a Catalunya, la crisi s’està notant especialment amb els acomiadaments massius. S’estan aprofitant de la situació les empreses més que necessitar-ho realment?

Molt. Un exemple, SEAT ha fet una amenaça d’ERE que afectaria a uns 5000 treballadors. L’any passat aquesta empresa va guanyar 4.000 milions d’euros, cosa que vol dir que cadascun dels 8000 treballadors va fer guanyar a SEAT mig milió d’euros. Un treballador que acaba de fer guanyar aquests diners és acomiadable? Els que són expedientables són els directius!

La situació d’acomiadaments i tensió laboral, fins a quin grau comportarà una més alta conflictivitat social?

Em temo que per desgràcia no augmentarà. Estem imbecilitzats per la televisió i atrapats per la hipoteca. I aquesta imbecilitat fa que ja no es protesti, i la hipoteca fa que la gent vulgui salvar els mobles per poder-la seguir pagant. Si la gent tingués esperit de protesta i de conflictivitat ja estarien al carrer fa setmanes, des del dia que es van donar 50.000 milions a la banca i no se la va nacionalitzar.

Uns que sí que es mobilitzen són els estudiants. Com a professor de la UAB, què en pensa, tan de les protestes i tancades contra el Pla de Bolonya, com dels expedientats?

Penso que Bolonya ha estat un enorme error des del seu començament, un procés 100% mercantilitzable que no se’ns ha consultat i que té molt poc a veure amb l’esperit de la universitat, que és el progrés de la ciència, la critica social, etc. No hi sóc gens favorable. Ara bé, els estudiants s’han llevat massa tard, s’haurien d’haver mogut fa 4 anys, quan a la UAB ja hi havia pla pilots que apuntaven al Pla. D’altra banda, jo estic d’acord amb protestar per tot, però mai amb violència, ni contra les persones ni contra les coses, com ha passat en alguns casos. Per aquesta violència els han sancionat, però tampoc em sembla correcta la sanció, hi hauria d’haver hagut una política de diàleg.

Ja per acabar, un desig, que sigui possible, pel 2009?

Desitjables, n’hi ha molts, de possibles és més difícil. Però petits passos es poden fer, com per exemple, que la consciència de la gent sigui molt més propera a les necessitats, que els recursos es distribueixin bé, que siguem conscients que estem al darrera de moltes guerres a molts països als que venem armes. I si n’he de dir un de concret, que la gent pugui viure dignament.