Oblit?, ignorància?, menyspreu?...
En la nova web del Govern no trobem cap referència a les llengües pròpies d'Aragó
El Govern d'Aragó, a través del Departament de Política Territorial, Justícia i Interior ha obert la web comarcaacomarca.com, a fi de donar a conèixer les comarques, des de la geografia, la història, la cultura, l'economia, festes i tradicions, fins a la gastronomia i el turisme. Les referències o "no referències", respecte a les llengües minoritàries, no encert a concloure, si són conseqüència de l'oblit, la ignorància o el menyspreu. Bé podria ser un guisat de les tres.
Després d'unes engoladas, mentre que buides, frases amb les quals es descriu la història d'Aragó, no trobem cap referència al conjunt de territoris de parla catalana, que denominem la Franja, ni quan es parla d'Aragó en general, ni comarca a comarca. I molt menys encara, referència a les zones dels fablans en aragonès. Oblit?, ignorància?, menyspreu?... En la comarca La Ribagorza/la Ribagor§a, no es diu absolutament gens de la part la llengua pròpia de la qual és el català. Quant a la Llitera/la Llitera, la hi proclama comarca de dos rostres "el del castellà i el català, que es parla en la zona més oriental", màxima precisió quan diu "es parla el català". Es parla català o són terres catalano parlantes?
Atrevida és la pàgina sobre el Baix Cinca/Baix Cinca: "Mequinenza va deixar una petjada inoblidable en la literatura amb l'obra Camí de Sirga, de Jesús Montcada, que va immortalitzar aquest poble i el caràcter de les seves gents". Dir quin és la llengua pròpia de Mequinenza/Mequinensa i que Montcada escrivia en català, era massa. En la comarca Sota Aragó-Casp/Baix Aragó-Casp es diu "mentre Casp i Chiprana són castellà parlantes, els quatre municipis situats en la cuenca del Matarraña són bilingües, ja que la seva llengua materna és una varietat dialecta del català". I torno a suposar que quan es diu "varietat dialecta" es voldrà dir "varietat dialectal", no? En aquesta comarca s'han oblidat que hi ha set municipis de llengua catalana. Què més dóna! Són pocs i petits.
Però on es frega el ridícul o la incompetència és en la comarca del Matarraña/Matarranya, quan es diu: "El caràcter de frontera es deixa notar en la seva parla, una barreja del català i del valencià". És a dir parlen molt mal. Al que va escriure aquesta científica frase, li diré que el diccionari de la RAU diu, referint-se a l'entrada "valencià". "Varietat del català, que s'usa en gran part de l'antic regne de València i se sent allí comúnmente com llengua pròpia". I si el qual va escriure la frase tingués un cert interès a aprendre, li remetria a l'estudi dels pobles que van repoblar el Matarraña, després de l'expulsió dels àrabs. Casualment no van venir de València, sinó de les comarques nordestales de Lleida.
No busquin els lectors referències a l'aragonès en les comarques de Jacetania, Alt Gállego o unes altres, a no ser la frase que se'ls va escapar, referent al Museu Àngel Orensanz i Arts Populars del Serrablo: "El museu es troba retolat en bilingüe: en castellà i en aragonès" És tot. Uf, quin cansament! No es pot pensar tant en una llengua minoritària. Podrien haver-se utilitzat les dues denominacions (castellà i català, o castellà i aragonès) en aquells municipis la llengua pròpia dels quals és una de les dues minoritàries. També podria publicar-se la web en les tres llengües. Fins i tot es podria tenir millor memòria, una millor instrucció en la cultura d'Aragó i una major dignitat amb dues de les llengües pròpies d'Aragó.
Tindran alguna cosa que dir des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport? El Departament de Política Territorial rectificarà els continguts de la web? I, al nostre president, Marcelino Esglésies, natural de Bonansa, com se li queda el cos al llegir la informació d'aquesta comarca, d'on es pot concloure que és castellà parlante?...
