El lingüista Joan Solà, premi d'Honor de les Lletres Catalanes

En poc temps Joan Solà ha vist reconeguda la seva trajectòria professional: ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida (discurs d'investidura en pdf), ha publicat 'Plantem cara' i ara, ha rebut el premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 'Després de treballar molts anys a l'ombra, finalment la societat m'ho ha agraït', ha dit Solà. VilaWeb l'ha entrevistat arran de la publicació del llibre poc abans de ser premiat (vídeo).

Precisament, el jurat del premi d'Honor de les Lletres Catalanes, convocat per Òmnium Cultural, ha volgut recalcar la faceta de Solà com a articulista, que ara recull al llibre 'Plantem cara' (la Magrana): 'És una persona compromesa amb la realitat lingüística i política del país amb una opinió atrevida.' Laura Borràs, membre del jurat, també ha insistit en el gran amor de Solà, sense fissures, a la llengua i en la seva faceta de filòleg i de professor. 'No solament ens ensenyava sintaxi, sinó també a formar-nos críticament', va dir Borràs. Joan Solà, que va demostrar-se molt gratificat per les paraules de la seva ex-alumna, va explicar que sovint dormia molt poc preparant les classes de l'endemà'.

'La culpa sempre és de qui governa'

En la conferència de premsa del premi, Joan Solà va dir que un poble havia d'aspirar a ser màximament independent i a tenir una llengua rica; que el mal dels catalans era que els polítics no ens creien com a poble. 'El polític no arrisca més que allò que percep que els seus ciutadans li demanen, però la societat no demana res, perquè té prou feina a sobreviure. La culpa sempre és de qui governa', va dir.

Acte de lliurament del premi

Ahir al vespre es va fer el lliurament del premi d'Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música (Llegiu el discurs del president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta). Fou amenitzat amb un espectacle basat en les efemèrides d'enguany: el mes de maig va fer cent cinquanta anys de la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), en fa noranta del naixement de Joan Brossa (1919-1998), cent de la publicació del llibre 'Cap al tard' de Joan Alcover, cent vint-i-cinc que va néixer Josep Carner (1884-1970), i cinquanta que va morir Carles Riba (1893-1959), com en fa cinquanta que va sorgir el moviment de la Nova Cançó.