Mor el metge i etnobotànic saforenc Joan Pellicer i Bataller

Aquesta tarda han trobat mort a sa casa Joan Pellicer i Bataller. Nascut el 1947 a Bellreguard, es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València, va exercir de professor universitari i es va especialitzar en etnobotànica. Els seus coneixements d'expert els va donar a conèixer a través de diversos llibres i articles en aquest àmbit, i de diversos programes televisius a Canal 9 i Gandia Televisió.

Entre d'altres, va treballar a la Universitat Popular de Gandia com a professor, a més realitzava cursos i conferències sobre plantes i senderisme arreu del país. El 2002, va rebre el Premi d'Honor de Cultura Popular de l'Ajuntament de Pedreguer, abans, el 1999, havia rebut el Premi Bernat Capó de Cultura Popular, amb un treball d'etnobotànica que ha estat publicat en Edicions del Bullent en dos volums: Costumari Botànic 1 i 2.

També és autor dels llibres: Herbes medicinals al País Valencià, Herbari breu de la Safor, Lluors de Gaia: Paisatge i flora i fauna de la Safor, Bellreguard, verd esguard, Castells de la Safor, De la Mariola a la mar: Viatge pel riu Serpis, Flora pintoresca pel País Valencià, Meravelles de Diània: Paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes i Vademecum de remeis populars diànics.

Reproduïm el comunicat que el Bloc de la Safor ha enviat als mitjans de comunicació aquesta mateixa vesprada en assabentar-se de la mort de Joan Pellicer, en el qual demanen el compromís de les institucions perquè assumesquen els seus coneixements i la seua obra.

Ha mort un amic

Ha mort Joan Pellicer i Bataller, una persona compromesa amb el nostre País. "Un entre tants en un lloc en la terra", que parafrasejant al seu admirat V. A. Estellés, era la seua manera més directa de presentar-se. Des del Bloc no volem fer una nota de premsa a l'ús, simplement perquè Joan no era una persona convencional. Era un "personatge" de la Safor. Compromesa amb la natura i amic dels seus amics.

Un treballador infatigable amb l'única finalitat d'aconseguir que les nostres plantes, les nostres muntanyes, el nostre llenguatge popular no es perguera mai. Mestre de mestres, durant molts anys ha estat una referència de l'Escola d'Estiu de la Marina-Safor i de la Universitat Popular de Gandia. Un apassionat de la vida, que la xuclava voraçment. Valent i arriscat no donava l'esquena a res. Era un "jornaler" de la cultura que dia a dia se'l guanyava. Amb grans projectes per al nostre País.

Ha estat una perduda irreparable, un personatge insubstituïble i necessari per a la nostra comarca. Joan Pellicer era un luxe per a nosaltres, els que ens consideràvem els seus amics. Sempre apreníem alguna cosa quan passejàvem tranquil·lament amb ell. La seua herència intangible és un gran repte que s'ha d'assumir per part de les institucions: els seus impressionants arxius fotogràfics, les seues llibretes farcides de paraules retrobades, els seus textos desconeguts, les seues cartes als amics...

Joan Pellicer un homenot de la Safor. Un gran amic, una pèrdua que ens esborrona. Les nostres llàgrimes l'acompanyaran sempre.