Més de cinc mil persones es manifesten a Perpinyà amb el lema 'Esborrem el tractat dels Pirineus'

Antonio de Pimentel i el cardenal Mazzarino van signar a París, el 5 de juny de 1659, un tractat entre la monarquia hispànica i la francesa que va rebre l'aprovació reial a l'illa dels Faisans (entre Hendaia i Irun) el 7 de novembre d'aquell mateix any. Era el tractat dels Pirineus (alguns capítols traduïts, en pdf), que establia la partició del territori nord-català. Tres-cents cinquanta anys després d'aquells fets, cinc mil manifestants han demanat a Perpinyà la derogació del tractat.

La Comissió 350 anys ('Els catalans no tenim fronteres', pdf), organitzadora de la mobilització, s'ha creat per a l'ocasió amb la voluntat de commemorar-ne l'aniversari i d'aplegar les entitats cíviques en la convocatòria dels actes. Formen part de la comissió la Federació d'Entitats, el Casal Jaume I de Perpinyà, el Col·lectiu de Professors de Català per Adults, Aire Nou, CatNord, la Plataforma per la Dignitat, l'Assemblea Nord-Catalana, VilaWeb Catalunya Nord, Maulets, Comissió 11 de Setembre del Penedès, la Coordinadora Obrera Sindical i 10 Mil en xarxa.

'Hi ha un salt qualitatiu i quantitatiu de gent més que evident', ha assenyalat el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), Pep Ribas. 'No sabem si a rebuf de les consultes populars d'autodeterminació o per aquest 350è aniversari del Tractat dels Pirineus però aquest any hem fet més autocars que mai des de tots els racons de Catalunya i el País Valencià', ha continuat Ribas, que ha assegurat que la societat civil continua movent-se per la defensa de la identitat catalana.

'Aquí hi ha gent que parla de les consultes populars, que reclama una regeneració política o que demana un salt endavant amb la llengua a la Catalunya del Nord', ha enumerat el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, que també ha volgut fer una valoració molt positiva del Correllengua 2009.

'Tenim constància que hi ha participat molta més gent. En comarques i poblacions on històricament era una celebració bastant fluixa enguany s'ha consolidat enormement', ha afirmat Ribas, que parla d'una clara superació dels 450 municipis i 300.000 persones de participació de l'any 2008.

Tramuntana, castellers i bastoners

La manifestació d'aquest dissabte ha sortit a un quart de cinc de la tarda de la plaça Catalunya, sota una intensa tramuntana i una acusada sensació de fred. Darrera una pancarta amb el lema 'Esborrem el Tractat dels Pirineus', la concentració ha recorregut els carrers més cèntrics de Perpinyà enmig d'un ambient festiu i amenitzat pel soroll dels tambors, les gralles i les actuacions castelleres i de bastoners. ERC ha estat un dels partits polítics més ben representats, amb Joan Puigcercós i Joan Ridao al capdavant, aprofitant que aquest dissabte s'ha celebrat el Consell Nacional de la formació a la capital de la Catalunya del Nord.

Davant del Castellet, s'ha procedit a la lectura del manifest '350 anys de resistència', que ha recordat amb recança com el 7 de novembre de 1659 quan la Catalunya del Nord (el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i l'Alta Cerdanya) va passar a mans franceses i integrades dintre l'anomenat Departament dels Pirineus Orientals. El manifest també ha parlat de la resistència popular, representada a través de la Revolta dels Angelets de la Terra i el seu cap en Joan de Trinxeria. 'Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat a convertir la Catalunya del Nord en el sud pobre de l'hexàgon', ha recalcat el manifest.

'Buidant de teixit productiu al territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població i empobrint i menystenint la producció agrària obligant a l'emigració de nombrosos nordcatalans', han enumerat. 'Ara, més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol país. Esborrem el Tractat dels Pirineus!', ha finalitzat el manifest.

El tractat formava part del contracte de matrimoni entre la filla del monarca hispànic, Felip IV, i el mateix Lluís XIV, regent francès. Arran del tractat, el Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya passaven a mans de la monarquia francesa sense que cap institució catalana fos consultada sobre el pacte.