Barcelona, confirmada seu de la Unió per a la Mediterrània

La sessió plenària dels ministres d'Afers Estrangers dels quaranta-tres països de la Unió Europea i de la resta de països de la Mediterrània ha aprovat avui a Marsella que Barcelona sigui la seu del secretariat permanent de la Unió per a la Mediterrània. L'acord general preveu que el secretariat estigui compost per tres membres de la UE, dos d'Israel, l'Autoritat Nacional Palestina i un cinquè del països del sud de la riba del Mediterrani.

La incorporació d'Israel al secretariat ha estat la solució perquè acceptés la Lliga Àrab com a membre oficial. Aquesta és la primera vegada que israelians i palestins acudiran junts a un ens internacional.

La comissària europea de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, ha confirmat aquests acords acabada la reunió, concretant que els tres països de la UE al secretariat seran Malta, Itàlia i Grècia i que el càrrec de secretari sempre correspondrà a un país del sud.

'Barcelona és la seu natural d'un procés que ha portat fins ara el seu nom i que, ara, culmina amb la Unió per a la Mediterrània. Crec que és una bona elecció. Ara s'ha de començar a treballar ja en el secretariat. Espero que les pròximes decisions es facin l'abans possible, l'any 2009', ha dit.

Projecte francès

La Unió per a la Mediterrània (que tindrà la seu al palau de Pedralbes, a la foto) és una organització internacional intergovernamental amb vocació regional, fundada per voluntat del president francès, Nicolas Sarkozy, el 13 de juliol, en el marc de la presidència francesa de la Unió Europea. És hereva del Procés de Barcelona, un pacte entre la UE i els països de la ribera sud del Mediterrani vigent des de 1995.

Té l'ànim de ser el marc de treball de tots els països banyats pel Mediterrani, on es puguin discutir temes com l'intercanvi energètic sud-nord, el desenvolupament econòmic dels països de les ribes sud i est, o la neteja de la conca mediterrània, entre d'altres.

En formen part els vint-i-set membres de la UE, Albània, Algèria, Bòsnia-Hercegovina, Croàcia, Egipte, Israel, Jordània, el Líban, el Marroc, Mauritània, Mònaco, Montenegro, l'Autoritat Nacional Palestina, Síria, Tuníssa i Turquia.