Proposen que l'Ajuntament de la Bisbal faci una consulta popular sobre l'autovia

La Bisbal se suma a la moda de les consultes populars. Membres de diversos col·lectius volen que el poble sigui sobirà en la decisió del pas de l'autovia. És per això que denunciaven per escrit que el posicionament pel sud del consistori, de 30 d'octubre del 2008, seria, sempre segons membres d'aquest col·lectiu, fruit d'una decisió "forçada per la coacció d'una minoria de regidors, que va amenaçar d'un canvi de govern". A més, no creuen que respongui a la voluntat popular. La petició la recolzen 120 persones dels sectors social, econòmic, industrial, comercial i intel·lectual. A això s'hi suma la convocatòria d'una taula rodona per al dia 18 a l'edifici El Mundial a la que s'ha convidat als alcaldes de la Bisbal, Corçà, Cruïlles, Forallac i Rupià.

Mentre en un flanc de la batalla, Forallac i Cruïlles emprenien el 31 d'agost la croada del recurs contra la desaparició del traçat nord en els estudis exposats al públic, des de Castell d'Empordà demanaven centrar-se en escollir la millor de les dues sud. Ara se suma al fragor de la lluita l'element de la consulta o referèndum. I és que els habitants del territori pensen que s'hauria de saber si volem l'autovia pel nord, pel sud o bé si s'ha de millorar la xarxa viària i l'actual oferta de transport públic. De moment avançaven que havien conversat amb el grup d'ICV-EA, el regidor del qual, Pere Teixidor, partidari del traçat nord, confirmava a aquest mitjà que dóna suport a un procés de consulta i que el 29 de setembre presentarà una proposta al ple. Segons Teixidor, la qüestió de l'autovia "s'ha portat amb una política del segle passat".

Respecte del traçat sud, consideren que el vial urbà "s'ha demostrat suficient per a resoldre els embussos", i que aquesta és la pitjor de les opcions per aparatositat i complexitat, amb construccions en talús, túnels, viaductes, anelles i accessos "espectaculars". Afegien també que l'autovia sud seria "extremadament agressiva amb el paisatge i un entorn natural agrícola productiu molt proper a l'espai natural de les Gavarres [...] que repetidament s'ha reivindicat es declari zona protegida a l'entorn del parc natural". Les entitats han elaborat alguns fotomuntatges de la construcció d'aquesta nova via.

Al voltant de la consulta, l'alcalde de la Bisbal, Lluís Sais (ERC), explicava que la petició d'aquests col·lectius es podria fer a la resta de consistoris i afegia que el posicionament de l'Ajuntament ha estat coherent amb la defensa del traçat sud des de començaments dels anys 1990. El batlle es remetia a l'acord amb els seus socis de govern en què defensaven la sud si no es demostrava que el traçat nord era millor. Per altra banda, apuntava que si no la feia l'Ajuntament "també són lliures de fer-la pel seu compte".

Una taula "rodona"?

La taula de divendres 18 de setembre no serà "rodona". Probablement estigui "escantonada" o, si de potes es tracta, "vagi coixa". L'alcalde de la Bisbal no hi serà present i tampoc havia delegat dimecres la representació del consistori. Explicava que ja tenia compromesa l'agenda amb un acte de reconeixement als represaliats pel franquisme organitzat pel seu partit, on assistirà en la doble condició de batlle i de nét de represaliat. Mentrestant, l'alcaldessa de Corçà, Carme Güell (PSC), apuntava que s'està reincorporant a la feina després de l'estiu i que no havia vist la convocatòria. Per part de Cruïlles hi anirà comissionat pel govern l'edil Salvi Casas (ERC). Esperen ser-hi l'alcalde de Forallac, Josep Sala (CiU) i el de Rupià, Jordi Dalmases (independents). També hi haurà tècnics independents de mobilitat i de geografia, a més d'un tècnic coneixedor del projecte.