Es produeix un espectacular incendi a Vacamorta visible des dels pobles veïns

Les imatges parlen per elles mateixes. Quasi quatre anys i mig després de l'últim gran incendi a l'abocador de residus de Vacamorta, la història es repetia aquest dilluns, amb un fum visible des de diverses poblacions. Veïns del barri del Puigventós explicaven que durant la tarda els havia arribat més mala olor de l'habitual, si bé l'incendi tenia lloc poc abans de les onze de la nit. A les instal·lacions s'hi van atansar agents forestals, de la policia de la Bisbal, Mossos d'Esquadra, regidors del consistori de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura així com l'alcalde d'aquesta població, Ramon Nadal, i el batlle de la Bisbal, Lluís Sais. També veïns i curiosos a peu, amb cotxe, bicicleta, quad i moto.

L'incendi de 20 de febrer del 2005 es va iniciar per una reacció química de gasos. Mossos d'Esquadra confirmaven dimecres que aquest foc no hauria estat provocat sinó, com llavors, causa de reacció entre productes. Els bombers rebien l'avís d'incendi a dos quarts de dotze de la nit i van estar treballant en les tasques d'extinció entre cinc i sis dotacions per espai d'un parell d'hores. Fonts d'aquest cos explicaven que no havien pogut fer massa "perquè el vent ens tirava el fum cap on havien de tirar les màquines". Per això es van retirar aviat en no poder escapar el foc del recinte, i els camions de l'empresa van anar-hi abocant terra. Aquest dimarts el foc encara cremava a primera hora del matí. Tres vehicles de bombers van tornar per rellevar els vehicles que hi abocaven terra a les 07.40 h i van donar per apagat el foc al voltant de les deu del matí.

Els Mossos d'Esquadra vigilaven que el fum no s'estengués a la urbanització del Puigventós, van recomanar tancar portes i finestres a alguns veïns i estaven alerta per, en cas de necessitat, desallotjar aquest barri residencial. Aquest cos hauria comentat a alguns veïns, segons aquests últims, que el fum era tòxic. Alguns van trucar a la policia de la Bisbal, que els va aconsellar les mateixes mesures. La mala olor i les cendres es van traslladar aviat a poblacions pròximes. A l'Escala, la centraleta de la policia local va començar a rebre trucades veïnals més tard de la mitjanit per saber la procedència de la mala olor que percebien.

Primeres reaccions

L'alcalde de la població, Ramon Nadal, considerava que "és preocupant" que es repeteixi la mateixa situació en una activitat controlada "i hem de començar a pensar que la forma de gestionar l'activitat no és la més adient, o no està suficientment controlada". En aquest sentit afegia que "hi ha una conselleria que hi té molt a dir". Del mateix parer es mostrava la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC), que lamentava la desgràcia d'haver-hi hagut un incendi i deia que "és una demostració fefaent d'una realitat concreta, que és que no hi pot haver una instal·lació amb habitatges al costat". Per altra part els edils Imma Mogas i Crispí Alsina, a més de l'alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, van entrar a parlar amb la directora de l'equipament, que els va dir que els tindrien informats i els avisarien quan el foc estigués apagat. Mogas i Sais deien que aquesta trucada encara no s'havia produït.

A més, l'alcalde de la Bisbal es mostrava sorprès per la manca d'informació com a municipi veí directament afectat, d'un protocol clar a seguir i de "manca de claredat o solvència a l'hora d'expressar que no hi havia cap perill per la població o de si la població havia de prendre mesures de protecció".

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya no es pronunciava la tarda d'aquest dimecres sobre l'incendi. La resposta oficial ha estat que "el dipòsit té totes les autoritzacions ambientals i permisos i s'inspecciona regularment com estableix la normativa per comprovar que segueix totes les especificacions que es requereixen en un dipòsit d'aquestes característiques".

Legal·litat de la instal·lació

Fa pocs dies la Comissió d'Urbanisme, sense que el consistori hagi instat a la seva realització, ha permès legalitzar la instal·lació en considerar l'equipament com a "sistema de serveis tècnics en sòl no urbanitzable". Així, tot i estar en sòl rústic no urbanitzable, l'abocador passaria a ser considerat d'interès públic i d'àmbit supramunicipal.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desautoritzat l'abocador en dues ocasions. Una primera, el 30 de desembre del 2002 reafirmant una sentència del 18 de juliol del 2002 del tribunal contenciós administratiu de Girona relativa a la tramitació de la llicència per incompliment de les distàncies mínimes a nuclis de població. Posteriorment, un canvi en la legislació va possibilitar que la Generalitat fos competent per atorgar llicència. El conseller de Medi Ambient de l'època, Ramon Espadaler, va concedir autorització el 10 d'abril de 2003, llicència que el TSJC va anul·lar el 24 de novembre del 2006 justament per la instal·lació de l'abocador en uns terrenys amb qualificació urbanística rústica i no urbanitzable. Des de llavors l'activitat segueix oberta ja que la Generalitat va apel·lar -també els antiabocador- a l'espera que resolgui el Tribunal Suprem.

En aquest sentit, Nadal apuntava que no han estat informats de les accions de la Generalitat de fer cap Pla Especial a la zona, que han demanat la documentació i que l'estudiaran. No obstant això es mostrava molest i deia que, un cop analitzada, "ens oposarem amb tota la força que puguem".

Temes relacionats