Tots els partits, tret d'ICV, demanen a Maragall que mantingui les hores de català i espanyol al batxillerat

La proposta del conseller d'Educació, Ernest Maragall, de reduir una hora les classes de català i espanyol, i també de filosofia, al batxillerat ha rebut crítiques de totes les forces polítiques catalanes, llevat d'ICV. Creuen que el domini de llengües dels escolars catalans se'n ressentirà massa. Per la seva banda, Maragall ha dit que el seu pla de centres especials per als immigrants que arribin a mig curs començaria, en fase pilot, a Reus i a Vic.

El departament d'Educació va explicar, ahir, que el nou decret del batxillerat que preveu la Llei Orgànica d'Educació (LOE, pdf), que serà vàlid a partir del setembre, farà que els alumnes només hagin d'assistir a dues hores de català, espanyol i filosofia a la setmana, en comptes de les tres actuals. Cursaran setze hores setmanals de la seva modalitat i catorze de matèries comunes, i podran passar de curs amb quatre assignatures suspeses, cursant-les de nou i elegint-ne del curs vinent.

CiU, ERC, PP i Ciutadans li retreuen que no hagi tingut en compte l'opinió dels mestres per tirar endavant el decret. El candidat d'ERC a les eleccions espanyoles, Joan Ridao, li ha demanat que reflexioni i ho corregeixi. Maragall, però, no vol que condicionin la feina del seu departament, tot i que ja anuncia que mantindrà contactes amb tots els partits per acabar-ne de parlar.

El decret que desplega la LOE al batxillerat, pendent del dictamen del Consell Escolar, també estableix que l'assignatura de religió serà voluntària, és a dir, s'impartirà fora de l'horari lectiu. Els alumnes que escullin fer-ne s'hauran de quedar a l'institut dues hores més que la resta. L'assignatura de filosofia, que perdrà una hora, també haurà d'incloure continguts de ciutadania.

Un altre canvi serà que el batxillerat tindrà tres modalitats en comptes de les quatre actuals: d'arts; d'humanitats i ciències socials, i de ciències i tecnologia, que fusiona els batxillerats actuals de tecnologia i de ciències de la naturalesa i de la salut.

La consellera Carme Laure Gil, de Convergència i Unió, ja va intentar reduir les hores de les assignatures de llengua el 2000, però les crítiques que va rebre la van convèncer de retirar la proposta.

Escoles per als alumnes immigrants que arribin a mig curs

El pla pilot de crear centres especials per als nens immigrants que arriben a mig curs començarà a posar-se en marxa a Reus i Vic. Maragall creu que aquesta és una política integradora, perquè els alumnes nouvinguts podran adquirir més ràpidament el nivell de llengües necessari per seguir una classe sense problemes.

Aquests nous centres funcionaran com a pas previ a la feina que ja fan ara les aules d'acollida dins de les escoles, que no desapareixeran. Els nouvinguts hi aprendrien sobretot llengua i costums socials, seguint l'exemple d'Alemanya o Canadà.

Alguns sectors del professorat, com el sindicat Ustec, ja han criticat la proposta perquè creuen que és una mesura segregadora que dificultarà la integració d'aquests nens.