Els propers 27 i 28 de maig a l'Alguer hi hauran les eleccions municipals. A la fi dels cinc anys de la legislatura, els algueresos hauran de votar pels membres del Consell municipal i triar un nou Síndic. El Síndic que acaba ara el seu mandat, l'advocat Marco Tedde de Forza Italia, que encapçala una administració de centre-dreta, després de mesos d'incertesa, finalment fa poques setmanes va acceptar de tornar a presentar-se per repetir com a Síndic. En cas que guanyés, seria l’última legislatura, d’acord amb la llei electoral italiana.
Els altres candidats són pel centre-esquerra el sindicalista Vittorio Curedda i el centrista professor Nicola Salvio, director del Liceu Clàssic.
Els actes de la campanya electoral se succeeixen nombrosos i la ciutat està coberta de propaganda dels candidats a Síndc i a Conseller municipal. Però hi ha un argument que, acostant-se les eleccions, escalfa l'ambient cultural i polític ciutadà. És la identitat de la "ciutat catalana d'Itàlia", tal com històricament s'ha definit, cada dia que passa menys "catalana". Tot i que no hi hagin estadístiques fiables i certes, algunes investigacions aproximades mostren com la caiguda de l'ús de la llengua estigui accelerant progressivament, i aparentment sense frens. Aquesta situació que es viu a la ciutat va estimular les entitats culturals alguereses a constituir una "Comissió Unitària per la Normalització de l'Alguerès", de la qual formen part cinc de les set associacions que s'ocupen de llengua. La Comissió, presentada a la ciutat en una roda de premsa el passat dilluns 14 de maig, es proposa de vetllar per la realització d'un procés de política lingüística que, liderat institucionalment per l'Administració municipal, desplegui una acció ben estructurada que comenci a invertir la ruta, que ara porta cap a la desaparició definitiva, de la més aïllada variant del català, parlat a la ciutat des del 1354. Per això, i mirant cap a les properes eleccions, la Comissió va demanar públicament una entrevista als tres candidats per a fer saber als ciutadans què pensen, i per tant com actuaran en cas d'elecció, sobre tres punts: declaració de l'alguerès com a única llengua de tutelar dins del territori municipal, d'acord amb les lleis sarda núm. 26 del 15/10/1997 i italiana núm. 482 del 15/12/1999; conseqüent canvi de l'art. 9 de l'Estatut municipal que parla de la tutela de l'alguerès però amb una certa ambigüitat; creació d'un Assessorat de Normalització Lingüística o Política Lingüística.
Les entrevistes encara no s'han realitzat i la Comissió anuncia que en farà públics immediatament els resultats, però ja ara, llegint els programes dels candidats, la situació, pel que fa a l'alguerès, no pareix gens esperançadora. En efecte, si el Síndic actual de centre-dreta, Tedde, es limita a confirmar els projectes ja posats en marxa els anys passats i declara la intenció de col·laborar amb entitats i institucions dels Països Catalans (v. el web
i el programa a les pàgs. 64-65 ), sorprenentment, el programa de centre-esquerra del candidat Curedda destaca per un anticatalanisme visceral (v. el web
i el programa a les pàgs. 35-36 ). Ambients propers al candidat Curedda, contactats per Vilaweb, revelen que el candidat no ha llegit allò que s'ha fet públic i que, al contrari, en ocasions de trobades amb associacions culturals, sempre ha valorat molt positivament la peculiar identitat catalana de l'Alguer. No se sap, doncs, qui s'hagi de responsabilitzar de frases com «la coalizione di centrosinistra e sardista, portatrice di valori di tolleranza e civiltà, deve caratterizzarsi per un approccio laico alle questioni identitarie, respingendo i tentativi, ideologici talvolta sino al limite del fanatismo, di negare l'identità cittadina sostituendola con il mito della catalanità» (que no aclareixen pas quina sigui aquesta identitat violada pel fanatisme i enfosquida per les boires del mite), o d'altres com «non possono essere istituzioni straniere, seppur di valore e prestigio internazionale, a stabilire quale debba essere la maniera di scrivere o di parlare l'algherese», amb la qual cosa es nega la unitat de la llengua i el paper científic i acadèmic, reconegut a nivell internacional, de l'Institut d'Estudis Catalans. Més sorprenent encara, però, és que entre els moviments que recolzen aquest programa -que a certs llocs de l'Estat espanyol seria blaver i més de dretes encara i aquí es defineix d'esquerra i autonomista- hi hagin personalitats eminents del catalanisme local (com ara un exsíndic i cap d'una històrica associació cultural vinculada a la llengua), que no es cansen d'enllaçar relacions amb els altres Països Catalans, amb viatges, intercanvis, etc., i que no pareixen posar en dubte ni la unitat de la llengua ni les institucions científiques que hi vetllen. Una contradicció que molts ciutadans es demanen si es podrà desfer satisfactòriament abans del 27 de maig.
