La manifestació més gran de la Diada en les últimes dècades

Barcelona ha viscut avui la manifestació de la Diada més gran de les últimes dècades, i la més plural i marcadament independentista (vegeu-ne aquest vídeo). Els organitzadors quantifiquen l'assistència en uns trenta mil manifestants, que s'han dividit en tres blocs: un primer encapçalat per l'Esquerra Independentista (CUP, Endavant, CAJEI, Maulets, SEPC i Alerta Solidària); un segon, el més nombrós, integrat per Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret de Decidir i Deumil.cat i encapçalat pel president del Barça, Joan Laporta, i altres personalitats com Miquel Calçada, Salvador Cardús i Agustí Bassols. Ha tancat la manifestació el bloc d'ERC.

La manifestació que encapçalava Laporta també ha comptat amb l'adhesió de la Fundació Manuel de Pedrolo, el Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació, la CAL, el Comité Català de Solidaritat Internacionalista o la Intersindical. La manifestació ha finalitzat amb la lectura d'un manifest (pdf) i amb la intervenció de representants de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, que han declarat que el camí de l'autonomia s'havia acabat.

La manifestació convocada per l'Esquerra Independentista, enguany amb el lema 'Unitat Popular cap a la Independència i el Socialisme', s'ha acabat al Fossar de les Moreres amb un acte polític (llegiu-ne el manifest en pdf).

La consulta d'Arenys, protagonista de la Diada

La convocatòria diumenge de la consulta popular sobre la independència a Arenys de Munt ha estat protagonista durant la Diada. A més d'assistir al costat del batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, a la manifestació de la tarda, el president del Barça ha donat ple suport a la consulta i ha dit que voldria que tots els municipis del país duguessin a terme una consulta com aquesta. Al matí, el president del Parlament, Ernest Benach, ha criticat les darreres decisions judicials que permeten a la Falange de manifestar-se a Arenys de Munt i ha demanat novament 'unitat' a l'hora de defensar l'estatut. El batlle de Barcelona, Jordi Hereu, per la seva banda, ha refusat amb contundència que es pugui fer a Barcelona una consulta popular com la d'Arenys i ha dit que ara cal centrar-se en l'estatut i la crisi econòmica.

Precisament la crisi ha encapçalat les prostestes d'aquest matí contra la classe política durant l'ofrena al monument de Rafael Casanova: uns dos-cents treballadors acomiadats de Nissan i Roca s'han manifestat al costat del monument i han criticat la gestió de la crisi que fa el govern.