Riuada independentista a Barcelona

Les manifestacions independentistes de la Diada han aplegat enguany unes trenta mil persones, un èxit de convocatòria sense precedents en anys anteriors. El president del Barça, Joan Laporta i el batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, han encapçalat la manifestació per la independència convocada per Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret de Decidir i Deumil.cat sota el lema 'Som una nació, volem un estat propi'. De fet, Laporta ha donat suport a l'ajuntament d'Arenys de Munt i ha declarat que li agradaria que tots els municipis del país duguessin a terme consultes per la independència. L'Esquerra Independentista (CUP, Endavant, CAJEI, Maulets, SEPC i Alerta Solidària) i ERC han convocat les altres manifestacions, que han fet el mateix recorregut.

La manifestació que encapçalarà Laporta també compta amb l'adhesió de la Fundació Manuel de Pedrolo, el Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació, la CAL, el Comité Català de Solidaritat Internacionalista o la Intersindical. A títol individual s'hi han adherit l'actor Sergi López, l'historiador Enric Vila, el bateria d'Els Pets Joan Reig, el cantant Francesc Ribera 'Titot' i els escriptors Víctor Alexandre, Marius Serra i Mathew Tree. La manifestació finalitzarà al final de la Ronda de Sant Pere amb la lectura d'un manifest (pdf).

Una altra de les manifestacions que es faran aquesta tarda és la que cada any convoca l'Esquerra Independentista, enguany amb el lema 'Unitat Popular cap a la Independència i el Socialisme'. La manifestació acabarà al Fossar de les Moreres on se celebrarà un l'acte polític (llegiu-ne el manifest en pdf). Finalment, ERC també convoca la tradicional manifestació de la Diada, de la qual en podeu llegir el manifest.

La consulta d'Arenys, l'estatut i la crisi centren la Diada

La convocatòria diumenge d'una consulta popular sobre la independència a Arenys de Munt, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut i les protestes laborals han centrat les primeres declaracions polítiques de l'arrencada de la Diada d'enguany. El president del Parlament, Ernest Benach, ha criticat les darreres decisions judicials que permeten a la Falange de manifestar-se a Arenys de Munt coincidint amb el referèndum per la independència i ha demanat novament 'unitat' a l'hora de defensar l'estatut. El batlle de Barcelona, Jordi Hereu, per la seva banda, ha refusat amb contundència que es pugui fer a Barcelona una consulta popular com la d'Arenys i ha dit que ara cal centrar-se en l'estatut i la crisi econòmica.

Precisament la crisi ha encapçalat les prostestes d'aquest matí contra la classe política durant l'ofrena al monument de Rafael Casanova: uns dos-cents treballadors acomiadats de Nissan i Roca s'han manifestat al costat del monument i han criticat la gestió de la crisi que fa el govern.

Maragall demana un nou referèndum si el TC retalla l'estatut

I tot plegat després d'un emotiu acte ahir al Parlament que va servir per a obrir la Diada i commemorar el 150è aniversari del president Companys i en què els ex-presidents Pujol i Maragall van demanar a Montilla que defensi i desplegui l'estatut amb fermesa, recordant que tot el país és a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut. Maragall, de fet, va reclamar que es faci un nou referèndum sobre l'estatut si el Constitucional retalla el text, 'perquè el poble té dret a decidir si encara el vol' (vegeu-ne el vídeo).

El conseller d'Interior, Joan Saura, ha considerat avui que no caldrà convocat cap nou referèndum. 'La gent ja va votar i no cal tornar-ho a fer ni especular sobre una sentència que no sabem quan arribarà i de la qual no coneixem el contingut'. Saura ha dit que si la sentència acaba essent negativa, 'caldrà refer políticament l'acord amb el govern espanyol'.